El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, fa un balanç sobre el desenvolupament de les reunions de l’acord d’associació fins ara i quin canvi ha comportat la pandèmia en les negociacions i a l’encaix d’Andorra a la Unió Europea (UE). D’altra banda també aborda qüestions polèmiques com l’aposta pel cànnabis, les criptomonedes i els canvis en l’Administració per la seva possible afectació dins les trobades amb la Comissió Europea.

–Què es tractarà en les negociacions de la tardor?
–Quan vam elaborar el calendari del 2021, conjuntament amb el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) vam acordar que, per la rellevància de la qüestió, era preferible situar la negociació de la lliure circulació de persones, del monopoli públic d’Andorra Telecom i de l’entitat FEDA a la darrera part del 2021, esperant que es puguin donar reunions presencials.

–Quines són les demandes d’Andorra respecte a la lliure circulació de serveis?
–El que tenim com a objectiu és modular la lliure prestació de serveis en funció del grau de maduresa dels nostres sectors implicats, és a dir, hi ha que ho podran fer abans i, en canvi altres que requereixen d’una regulació nacional que encara no tenen. 

–Quins requeriments té el Principat en la lliure circulació de persones?
– Les demandes d’Andorra són un manteniment dels efectes de la política d’immigració actual, per tant mantenir el concepte de quotes per poder regular els fluxos d’immigració, poder en tot moment acceptar únicament aquelles disposicions del cabal de la UE que garanteixin la sostenibilitat del sistema de seguretat social andorrà i també del sistema d’ajuts com les prestacions socials i altres. Tot això ho hem explicat als Estats membres més concernits com són França, Espanya i Portugal, i estem esperant reaccions.

–Quins són els arguments més recurrents en la negociació?
–Sobretot els límits que té un país com Andorra amb una dimensió territorial reduïda que té molt poca capacitat d’absorció en gairebé tots els nivells. 

–FEDA és un monopoli?
–FEDA no és ben bé un monopoli perquè FEDA sí que té l’exclusivitat de la compra, però després no és l’única companyia que distribueix, els abonats de Sant Julià, de la Massana, Ordino o Encamp tenen la possibilitat d’escollir un altre distribuïdor que no sigui FEDA, malgrat que és cert que les tarifes són les mateixes. En tot cas s’ha de modular el concepte de monopoli.

–Quin és el discurs que es pretén defensar davant la Unió en el cas de FEDA?
–En el cas de FEDA hi ha menys complicacions perquè la posició d’Andorra sigui acceptada perquè la mateixa norma de la UE preveu una sèrie d’excepcions a les directives que regulen l’obertura de mercats, la lliure competència, i altres qüestions que influeixen. En aquest sentit, el cas d’Andorra és d’un petit sistema connectat a França i a Espanya, però aquests dos sistemes no estan interconnectats entre ells. Per tant, el país és la fi de trajecte. 

–S’ha començat a negociar sobre FEDA?
–La negociació no ha tingut lloc encara, si bé és cert que hi ha hagut converses prèvies on s’han apuntat aquestes possibilitats. Així doncs, la negociació de FEDA està pendent i, si tot va bé, està prevista per aquest primer semestre de l’any.

–Parlem de les conseqüències de la pandèmia. Es demana un suport econòmic o un encaix diferent a la UE?
–No hi ha hagut una demanda precisa per tenir accés a un fons concret, no s’ha aportat d’aquesta manera. El que hi ha hagut durant aquests darrers mesos són demandes vàries de cooperació administrativa, de participació en diferents programes que mobilitzava la UE, alguns amb aportació financera, participació en xarxes, entre altres.

–Quines han estat les respostes a les demandes?
–Les respostes rebudes es poden qualificar com a variables i sempre han estat lligades al fet de si existeix o no existeix un marc jurídic suficient per cobrir aquestes demandes que Andorra feia. Per tant, fins ara, tot el que s’ha pogut fer és perquè els nostres acords vigents han permès col·laborar amb la UE. Un exemple que s’ha donat és que la Unió assimili els nacionals andorrans per temes de mobilitat als nacionals UE. D’altra banda, sempre que hi ha una contrapartida financera o, gairebé sempre, ens hem trobat en la situació que no disposem d’un marc jurídic suficientment detallat o clar perquè Andorra pugui contribuir per després poder rebre.

–Quina ha estat l’alternativa davant la manca d’aquest marc jurídic necessari per participar en programes amb ajuts financers de la Unió?
–Davant d’aquesta situació la UE, en les converses mantingudes, ens ha redirigit a altres mecanismes de finançament com és el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa que, tot i no ser una institució de la Unió, molts països membres d’aquesta hi participen. Això es va poder fer durant l’estiu i ja s’ha pogut obtenir finançament per algun projecte. 

 –Sobre què van tractar les converses per a obtenir finançament?
–La Unió ens va dir que mentre no tinguem un acord d’associació, que sí que permetrà tenir aquest procés de participació als programes realment ben lligat, ens dirigíssim al Banc Europeu d’Inversions (BEI), cosa que també s’ha fet des del Principat i estem, ara mateix, en converses per intentar tancar un conveni de col·laboració amb aquest. En el cas del BEI sí que es pot accedir a finançament i ara hi estem treballant. El que és important remarcar és que aquesta manca d’estructura jurídica és l’acord d’associació que ha de permetre articular-ho bé, és a dir, és l’instrument que ens ha de donar el marc jurídic de referència per poder fer aquestes col·laboracions.

–Pot mencionar algun programa de la UE al qual s’hagi volgut accedir i no s’hagi pogut?
–Per exemple, el que la Unió ha establert com el programa de reactivació econòmica, que ara s’està desplegant ara en partides assignades per territoris i regions. En aquest cas, la participació dels països tercers únicament era possible si preexistia un acord que permetés aquesta cooperació. En el nostre cas l’acord de cooperació del 2004 no és suficient, ja que no era el seu objectiu i ningú l’any que es va signar preveia que ens passaria el que ens ha passat. El que és cert és que ara som a temps perquè estem negociant un acord d’associació i hem de poder preveure que si això torna a passar algun dia aquesta participació d’Andorra estigui absolutament garantida.

–Com pot arribar a afectar-nos en l’àmbit d’Europa les afirmacions que s’han realitzat des d’Andorra de la creació d’una moneda digital nacional estant dins la zona euro?
–No sabria calibrar l’impacte. El que és evident és que estem negociant un acord d’associació amb la Unió i que hi ha capítols vinculats als serveis financers, de la mateixa manera que tenim un acord monetari vigent i, per tant, hem de mantenir un rumb recte amb arguments clars. També és evident que no regularem aquest sector de les criptomonedes si s’escau, agafant models que siguin divergents del model europeu, i en conseqüència l’impacte sobre l’acord monetari i sobre les discussions dins de l’acord d’associació en matèria de serveis financers no hauria de ser negatiu. A més, és un àmbit envoltat de certa polèmica pel fet que és un assumpte molt nou, en el qual hi ha poc recorregut i en el que alguns dels Estats membres han intentat trobar nínxols provocant que es precipiti la regulació. 

–En el sentit de la diversificació econòmica. Què ha semblat a la UE que la possible alternativa al tabac sigui el cultiu de cànnabis?
–No hem abordat aquest tema amb la comissió, crec que la lectura s’ha de fer en el sentit que el cultiu de cànnabis no pot substituir el tabac. No és comparable ni en termes econòmics ni en les explotacions agràries concernides i, per tant, són dos projectes diferents que un no pot substituir a l’altre. El projecte que s’està treballant per implantar cultiu de cànnabis andorrà és un projecte que evidentment toca el terreny agrari, però del terreny de la innovació, perquè és un tipus de cultiu que per les seves especificitats tècniques s’ha d’abordar gairebé des d’infraestructures laboratorials i no des d’únicament un camp i un assecador. Si en un futur s’ha de parlar sobre aquesta qüestió amb la comissió, en cap cas es plantejarà des d’Andorra com un producte substitutiu del tabac. 

–Després de les reunions mantingudes amb les professions liberals quin és el treball a realitzar?
–Ara estem fent una primera fotografia de situació i valorant quines són les demandes transversals, les sectorials i en quin cas la norma de la UE ja preveu poder donar resposta a algunes d’aquestes demandes. També caldrà veure en quin cas la sol·licitud del sector considera que és vital per la seva pervivència i cal negociar una adaptació.

–Quin ha estat el feedback amb les professions liberals?
–En general podem dir que s’ha fet un cert camí en la posició de les professions titulades perquè les demandes són molt precises i això ens indica que hi ha hagut un treball previ d’anàlisi i de plantejament. S’han projectat en un escenari futur on la lliure prestació de serveis serà una realitat, i cal agrair-ho. Si bé podrien haver agafat de manera general una actitud de negar-se a l’acord però aquest no ha estat el cas.

–De moment s’està duent a terme una racionalització de l’Administració. L’acord d’associació amb la UE porta un volum de feina considerable. Creu que s’haurà d’augmentar l’Administració?
–Aquesta és una altra de les línies de treball de la secretaria d’Estat d’Afers Europeus. Avui en dia és una mica prematur dir si caldrà o no l’increment de les estructures, el que sí que és evident és que serà necessari adaptar algunes d’aquestes estructures i reaprofitar alguns recursos existents. Aquesta reorganització és absolutament indispensable.

–Aleshores no serà necessari crear noves estructures en l’Administració?
–Caldrà crear alguns elements nous però sempre estem treballant en la perspectiva de racionalitzar i buscar l’eficiència. No crearem un regulador per a cada sector que necessita un regulador; aquest no és l’enfocament. El que s’està realitzant, a mesura que analitzem el cabal i veiem quines són les obligacions que aquest ens ha de suposar, és intentar imaginar com, amb els mitjans dels quals disposem, es pot donar resposta a aquestes obligacions. En el cas que no es puguin adequar els mitjans de l’administració hem de veure amb què caldria començar a pensar perquè això funcionés.