El Col·legi Oficial d’Infermeria d’Andorra reclama, de nou, que es reconegui el col·lectiu de treballadores com a professionals i no tan sols com a ajudants dels metges, tal com en aquests moments estableix la llei que regula la professió. Així ho va explicar la presidenta del col·legi, Isabel Vallejo, en declaracions a EL PERIÒDIC: «Actualment ens trobem en un moment molt excepcional i s’ha d’anar treballant dia a dia segons les necessitats del moment en relació amb l’ocupació i la càrrega de treball que se’ns presenti. Ens anem adaptant a la situació. Tot i això, una vegada passi la pandèmia i tot torni a la normalitat s’haurien de mirar els temes que estaven pendents referents amb les ràtios d’infermeres, entre altres coses. Tot això passa per a la regulació de la professió amb la llei». 

Sobre el text legislatiu, Vallejo va informar que ja s’han efectuat els tràmits que depenen del col·lectiu que reclama que es revisi: «Sobre la llei de moment no hi ha novetat. La vam enviar i està a tràmit. En aquests moments està en mans del Ministeri de Salut i estem a l’espera que aquests últims ens citin. Nosaltres hem fet la tasca que ens correspon. Tenim la llei revisada, entrada i falta consensuar-la i que s’entri al Consell General per aprovar-la». La presidenta va apuntar, en el mateix sentit, que tot i que la situació de pandèmia és excepcional, «ens van dir que aquest tema avançava de manera independent de la Covid-19 i que se seguia treballant perquè es tracta d’un aspecte urgent». També va informar que en aquesta situació d’espera no tan sols s’hi troba el Col·legi Oficial d’Infermeria d’Andorra, «sinó que tots els col·legis professionals del país que han fet demandes estan en la mateixa situació i anem tots en conjunt en aquest sentit».

De fet, en relació amb la incidència de la pandèmia de la Covid-19 al país i amb la càrrega de treball que ha suposat la situació consegüent sobre el col·lectiu de treballadores d’infermeria del SAAS, Vallejo va opinar que «no només som ajudants, som alguna cosa més, i fa dècades que demanem que se’ns reconegui. A més a més, penso que durant la pandèmia l’únic que hem fet és demostrar-ho encara més».

En concret, la revisió del text legislatiu que està a l’espera de processar-se és un reclam que busca que «se’ns reconegui en l’àmbit professional com a líders i com a gestors i no tan sols com a assalariats que treballen a un hospital o a una residència. Tenim capacitat per fer moltes més coses. Volem poder prendre decisions i participar en les futures elaboracions o modificacions de projectes de llei relacionats amb l’àmbit de la salut». Seguint el fil de l’argument, la directora del col·legi va fer esment a la tasca específica que el col·lectiu ha desenvolupat i està desenvolupant durant la pandèmia i va reconèixer que el seu objectiu no és que se les reconegui amb un incentiu econòmic: «El reconeixement sempre el volem, però això es pot fer de moltes maneres. Necessitem que la tasca que desenvolupem prengui el valor que té ara i sempre, i això, tal com ja he dit, tan sols passa per a la professionalització dels treballadors del col·lectiu».

Va explicar, doncs, que fa gairebé un any que la Covid-19 té incidència al país «i això minva molt el tema tant psicològic com físic de les treballadores. Són moltes hores acumulades treballant en unes condicions difícils i sense poder gaudir de tot el temps de vacances que podíem tenir quan hi havia una situació normalitzada demanant les setmanes de festa corresponents o els dies lliures. A això s’hi suma el fet que encara que per casualitat aconsegueixis tenir dies durant els quals no hagis de treballar, tampoc pots marxar ni fer viatges, aspecte al qual estem molt acostumats perquè hi ha moltes infermeres que són de fora del país o que tenen a la família a fora».

En aquest sentit, Vallejo va expressar que l’afectació psicològica de tot l’esmentat sobre les treballadores és evident: «Tot i que en referència a la feina que estem desenvolupant ens hem adaptat a la situació, ja que és fer sempre el mateix, molts dels pacients que atenem són Covid i has d’anar amb mil ulls. Mentre treballes has de tenir en compte moltes coses». Va explicar, doncs, que per tractar l’estrès que provoca treballar en alerta durant tant temps seguit i per cuidar la salut mental de les infermeres i de tot el personal del SAAS, «tenim constància que s’ha reprès el procés d’atenció psicològica». Tot i això, va apuntar que l’atenció que s’ofereix en aquests moments no està estipulada de la mateixa manera que ho estava durant la primera onada de pandèmia.

Finalment, sobre les dificultats en que es troben les treballadores del col·lectiu ubicades a la Unitat de Cures Intensives (UCI) i a la planta Covid de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, consideren que «el que més costa des que va començar la pandèmia i encara ara és el fet de parlar i comunicar-se amb les famílies dels infectats pel virus. Els pacients estan sols i el més dur és fer d’intermediari. A vegades no es poden donar bones notícies i això, sumat amb el fet que els malalts ho passen malament i no poden veure a ningú a banda de qui els tracta, és difícil».