Els tres grups que fomen part de la majoria han entrat a tràmit recentment la proposició de llei d’actius digitals. El conseller general demòcrata i President de la Comissió Legislativa de Financesi Pressupost, David Montané, explica el seu contingut.

–Què regula exactament la llei d’actius digitals?
–El que permet la llei és la representació digital dels actius que actualment coneixem, com pot ser un terreny, una casa, un vehicle, una obra d’art o una empresa. Per exemple, si es fa la representació digital d’un edifici es pot fer el repartiment de la societat anònima a través d’un procés que se’n diu tokenitzar, és a dir, que és com si féssim trossets petits de l’edifici que es denominen tokens. D’aquesta manera, qualsevol actiu físic es pot representar digitalment i permet democratitzar la inversió perquè hi participi molta gent amb uns drets econòmics. Aquesta és l’explicació més bàsica, però la llei permet també, per exemple, préstecs per comprar un actiu en concret o tenir els drets econòmics o els beneficis d’aquell actiu. 

–Quin potencial de desenvolupament pot tenir Andorra en aquest àmbit?
–L’economia digital ha de complementar els sectors tradicionals i del que es tracta és que, per exemple, una empresa que ara té en funcionament una web, les xarxes socials  i els correus electrònics, pot disposar d’una capa més, que fa que la interacció entre els usuaris, inversors i proveïdors sigui molt més ràpida i eficient, i també es redueixin costos. En aquest sentit, la implantació d’aquesta llei permet que les empreses puguin abaratir costos i ser més competitives, a més de fidelitzar els clients, per exemple,  amb una representació digital del seu negoci, de manera més transparent i segura que fins ara.   

–Una vegada aprovada la llei, cal esperar resultats tangibles ràpidament?
–La llei servirà per diversificar l’economia, i els inversors podran portar a terme molts projectes que fins ara no podien fer. A més es crearan nous llocs de treball només implantant aquesta llei, perquè en aquest ecosistema digital intervindran advocats, economistes, informàtics, etc. D’altra banda, des del punt de vista internacional, serem una plaça financera digital molt atractiva perquè donarem seguretat jurídica, cosa que no passa a altres països.

–Arribem tard a l’hora de regular aquest àmbit?
–Crec que ho estem fent en el moment just per pujar al tren de ser competitiu i ser un referent a nivell internacional perquè és veritat que hi ha altres jurisdiccions en funcionament, però la nostra llei és molt més àmplia que a altres països, que només tenen una regulació parcial. El que hem volgut és recollir el millor de cada jurisdicció, el que suposarà que es doni seguretat jurídica a qui vulgui venir aquí a implantar-se. En aquest sentit, els filtres per poder fer una emissió d’un actiu digital són molt més grans que en altres llocs, però això suposa també que hi hagi més seguretat jurídica, ja que estarà com a supervisor l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), que s’encarregarà de tots els controls.

–Ens hem de fixar en algun país que sigui capdavanter en aquest àmbit?
–Hi ha països com Liechtenstein, Suïssa,  Singapur o Alemanya que ja treballen en aquest àmbit. El que passa és que aquí ho hem recollit pràcticament tot, des de la possibilitat de fer emissions privades o públiques a la creació d’un mercat digital o d’una moneda pròpia andorrana. Aleshores, el que hem fet és agafar el millor de cada país, tenint en compte a on volem que vagi Andorra. Creiem que s’obren moltes oportunitats per a les empreses i els inversors, tant si vénen de fora com si estan al país i es volen orientar cap a l’economia digital.

–O sigui que la llei posa les bases perquè hi hagi una diversificació de l’economia.
–Exacte. D’aquesta manera, del que es tracta és de facilitar les emissions i, per posar un exemple, ser menys depenent d’Espanya i França a l’hora de comprar l’energia. Així es podria fer una emissió d’un parc solar d’interès nacional, deixant participar a la gent del país i els inversors de forma digital, el que suposarà que les barreres d’entrada i de sortida siguin més àgils. Fas trossets petits d’aquest parc solar i li dones l’oportunitat als inversors perquè puguin accedir-hi amb les condicions que marqui un contracte intel·ligent supervisat per l’AFA. A més, no hauràs d’esperar 15 o20 anys per sortir d’aquesta inversió, sinó que ho pots fer quan hi hagi algú que vulgui comprar la teva part, o sigui, que la inversió és més líquida que la tradicional. 

–Està suficientment garantit que no hi pugui haver blanqueig de diners?
–En el moment de fer la proposició de llei hem tingut en compte una sèrie de notes que ens va fer la UIFAND. D’aquesta manera, l’inversor s’ha d’identificar i demostrar l’origen dels seus diners com en qualsevol transacció bancària, per exemple. A més, tots els emissors han de ser persones jurídiques, i no poden ser persones físiques. O sigui, que hi ha una part documental molt gran que dona garantia que tot el procés de prevenció de diners es fa correctament, el que implica que es protegeix l’inversor i no es podrà fer cap transacció sense que hi  hagi prèviament la identificació.

–La llei preveu la creació d’una plataforma de negociació d’actius...
–La potestat de desenvolupar aquesta plataforma la tindrà el Govern. Es crea un mercat de valors com podria ser l’Ibex o el Cac-40, que ja coneixem del mercat tradicional, però en digital. Andorra no ha tingut mai un mercat de valors perquè les empreses tradicionals puguin cotitzar, però ara ens avancem i totes les emissions que es facin al país podran estar inscrites en aquesta plataforma, la qual cosa tindrà una visibilitat a nivell mundial. D’altra banda, emissions que s’hagin fet fora d’Andorra també podrien estar dins d’aquesta plataforma perquè hi puguin accedir els inversors. A través d’aquesta proposició de llei estem creant un actiu al Principat que no els imaginem: l’Andorra Digital Exchange, que si en el dia de demà el vol concessionar el Govern pot rebre una quantitat de diners força important, ja que hi ha empreses internacionals especialitzades que s’hi poden interessar. Estem parlant de mil milions cap amunt, amb la qual cosa podríem cobrir, per exemple, el deute d’Andorra.

–La previsió és que aquesta llei es pugui aprovar per unanimitat?
–Penso que encara és una mica prematur, però crec que tots estarem alineats en el sentit que a l’hora de diversificar l’economia, cal una llei com aquesta. S’ha de tenir en compte que és una llei tècnica i no política, ja que és una demanda del propi sector  i crec que, en aquest sentit, tots els grups li donaran suport. Al final, en tot el que té a veure amb l’economia digital és on hi ha més recorregut per poder créixer.

–Posi més exemples pràctics del que es podrà fer amb aquesta llei quan estigui aprovada...
–Per posar un exemple, si la Massana volgués crear la seva pròpia moneda, ho podria fer, amb la qual cosa es podria impulsar i fidelitzar el comerç tradicional. I en el cas del Govern podria crear una moneda estatal i es podria fer emissió de deute digital, cosa que ara es fa amb el sistema tradicional, el que facilitaria la participació d’inversors nacionals i internacionals.

–Quins són els actors econòmics que s’han consultat per elaborar la llei?
–Hem parlat, per exemple, amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), que és el supervisors segons fixa la llei i pel qual ha de passar tot; la Uifand,  competent en tot allò relacionat amb el blanqueig de diners o l’Agrupació de Bancs, que estan molt interessats en la llei perquè els permetrà custodiar també actius digitals. A més, hem creat una nova figura, que és el veedor digital, que és com un procurador, que serà l’interlocutor entre l’emissor i l’AFA i que hauran d’estar inscrit al Col·legi d’Economistes o al Col·legi d’Advocats, amb els quals també s’ha consultat per fer la llei. Així, el veedor serà l’encarregat de presentar tota la documentació davant de l’AFA. També hem parlat amb els fiscalistes perquè hi ha una part de la llei que regula aquesta qüestió.

–La llei suposo que requerirà un esforç d’agilització en l’àmbit administratiu...
–Realment es demana molta informació  perquè en el tema de la reputació no ens la podem jugar i qualsevol emissor  que s’hi vulgui implantar ha de portar un projecte molt ben fet. El que volem és que els filtres siguin força durs.