Durant la sessió de Consell General extraordinari que va tenir lloc ahir, es va aprovar el projecte de modificació de la Llei del Cos de Banders amb els vots favorables dels grups parlamentaris de la majoria; Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, i amb els vots en contra dels grups parlamentaris Socialdemòcrata (PS) i Terceravia + Unió Laurediana + Independents. Les modificacions que s’han aplicat al text legislatiu que era vigent des de l’any 2008 contemplen el port d’armes i altres aspectes com la simplificació de les potestats sancionadores, l’actualització dels requisits a complir per aspirar a una plaça, la creació d’un comitè mèdic que vetllarà per acreditar que els agents disposen de les facultats físiques necessàries per exercir, i la potestat per controlar que els propietaris de gossos potencialment perillosos disposin d’un document acreditatiu que demostri que compleixen amb els paràmetres que determinen que en poden ser responsables.

L’ús de mitjans coercitius per al desenvolupament de la tasca dels Banders va ser un dels elements que va portar més controvèrsia durant la sessió del Consell General. De fet, el conseller general de Terceravia Oliver Alís va expressar, explícitament, que el grup parlamentari va votar en contra de la llei precisament per la manca de concreció en aquest aspecte sobre el qual ja van presentar dues esmenes al seu moment: «Sobre els elements coercitius, si no sabem quins són, com podem votar a favor d’aquesta llei si ja no hi estàvem d’acord al principi? Des de Terceravia ja vam formular una pregunta a l’octubre per poder fonamentar el nostre posicionament. Vam entendre que el fet que el Cos de Banders porti armes comporta que esdevingui un cos armat i repressor. Nosaltres creiem que la seva tasca ha d’assegurar el control i la denúncia de manera diligent i professional com fins ara. La voluntat de la majoria no ens sembla gens apropiada».

Pel seu cantó, el conseller general del PS Roger Padreny va explicar que el vot en contra dels socialdemòcrates va en relació amb el fet que «no és gens seriós legislar de la manera que s’ha fet amb aquesta llei. Al seu moment es va fer una legislació que no és una altra cosa que un nyap. Creiem que no s’ha fet l’anàlisi prèvia pertinent per saber on som i a on volem anar». En la mateixa línia, Padreny va considerar que l’elaboració del text legislatiu s’ha desenvolupat a partir de la inclusió de situacions adquirides en el temps sense plasmar-les «fent un treball coherent. Ni tan sols ens hem plantejat la possibilitat de partir de zero, fet que hauria suposat reunir a tots els actors implicats i desenvolupar un treball precís». Així, va apuntar que segons el seu parer, calia redefinir les funcions i els principis d’actuació dels Banders «i fer-ho amb seriositat i rigorositat. Ens hem passat la major part del temps de treball amb la comissió discutint la necessitat, o no, d’un port d’armes, quan calia redefinir les funcions del Cos de Banders». 

Pel seu cantó, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va informar que per a l’elaboració del text legislatiu «s’ha treballat amb els membres del cos. Per tant, si s’han introduït elements de defensa és perquè s’ha considerat necessari per part dels mateixos». També va explicar que la definició dels elements coercitius la duran a terme persones especialitzades en la matèria: «Es determinaran després que s’elabori una anàlisi tècnica que duran a terme professionals. Es desenvoluparà el mateix procediment que s’ha emprat pel Cos d’Agents Penitenciaris o el Cos de Duana». 

Assimilació dels matrimonis

Durant la sessió del Consell General, també es va aprovar la presa en consideració per assentiment de la Proposició de Llei qualificada de la Persona i de la Família, que determina que els conceptes d’unió civil, fins ara emprat per a les parelles del mateix sexe, i els matrimonis civils o canònics, per a parelles de sexe diferent, s’eliminen tenint en compte que els termes presenten els mateixos efectes jurídics. En aquest sentit, si es modifiqués la proposta tan sols hi hauria distinció entre els casaments civils i els matrimonis canònics. La mateixa llei inclou propostes, tal com va explicar la consellera general de Demòcrates Ester Molné relacionades amb l’adopció, les disposicions del registre civil i la revisió de la llei qualificada d’organismes tutelars. Sobre la modificació esmentada, Molné va expressar que «a més a més, es planteja la reforma de les normes relacionades amb la substitució de les persones amb discapacitat per a la presa de decisions i amb la garantia que aquesta gent tingui els suports necessaris adaptats per tal de respectar els seus drets i les seves preferències en la presa de decisions que els afecten». 

Protecció de dades

Finalment, també es va aprovar per assentiment la presa en consideració de la Llei qualificada de Protecció de Dades Personals. Segons el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, cal regular aquest àmbit perquè «la protecció de dades s’ha convertit en un element essencial de la nostra vida. Això va de terminals que portem a la butxaca on hi ha fotos, documents, arxius i missatges personals. Cal limitar quin ús es fa d’aquesta informació».