El Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) considera que l’impost sobre els immobles buits que va anunciar el Govern el passat mes de desembre, «tan sols és una taxa més». Així ho va expressar el president de l’AGIA, Jordi Galobardas, en declaracions a EL PERIÒDIC: «Veiem que és una taxa més i això ens preocupa, perquè l’acumulació de les mateixes no és bona ni per la seguretat jurídica ni pel tractament igualitari de tothom davant els impostos». Tal com ja va informar aquest rotatiu al seu temps, l’impost en qüestió preveu que aquells propietaris d’immobles que faci dos anys que estan buits, paguin un impost anual que resulta del nombre total de metres quadrats de superfície útil de l’habitatge, on s’aplica un gravamen de 5,05 euros per metre quadrat. La mesura està inclosa dins el Reglament de l’impost sobre els habitatges buits. En relació amb la mesura, Galobardas va apuntar que «creiem que no té sentit que s’apliquin uns impostos per pisos que no estan buits per capritx, sinó que ho estan perquè hi ha la voluntat de vendre’ls».

Així, es va mostrar poc optimista en relació amb el fet que la mesura assoleixi els objectius que el Govern va marcar. Segons va explicar en una compareixença pública el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, el motiu de creació de l’impost és fomentar el reordenament en el mercat immobiliari i l’accés a un habitatge digne: «L’objectiu és intentar que hi hagi més habitatge de lloguer al mercat». El president de l’AGIA, en resposta a l’esmentat, va considerar que «potser hauria sigut interessant que l’Administració ens hagués concretat l’objectiu i hagués especificat quants pisos buits s’aspira a posar al mercat. Llavors veuríem si s’hi arriba o si no s’hi arriba. De moment no veiem que pugui ser gaire efectiu». Així, va concretar que segons el seu parer, en primera instància caldria quantificar el nombre de pisos buits «que són susceptibles a entrar al mercat. Si això ja s’ha estudiat, no s’ha explicat com caldria per convèncer els propietaris». Galobardas també va considerar que «creiem que es posa l’impost perquè a altres llocs també s’ha fet com per exemple, al País Basc o a Catalunya. Però no ens han explicat quin impacte ha tingut als llocs on saben que s’ha posat».

Com a alternativa per a la disposició d’immobles al mercat, Galobardas va apuntar que «s’ha de generar més producte i aquest ha de ser susceptible a ser llogat amb uns preus als quals la gent pugui arribar. Això el mercat, per si sol, no ho porta, perquè els costos són massa elevats. Si es vol aconseguir no hi ha més remei que es crei una col·laboració publicoprivada en el sentit que hi ha d’haver una exempció dels impostos totals d’aquest tipus de pisos». També va plantejar l’opció que, en la mateixa línia, es contempli com se li podria aportar terreny a l’inversor mitjançant concessió administrativa: «Els comuns tenen terreny i l’ideal seria que l’Administració pogués aportar-lo per trobar el promotor o inversor privat que obligant-se a oferir els pisos de lloguer o amb determinades condicions li pogués interessar». Finalment, en relació amb l’opció que proposen des del col·legi, Galobardas va expressar que «som conscients que és un tema que no es resol amb dos dies. Sabem que el possible impacte, si es fa bé, el tindrem d’aquí tres o quatre anys, com a mínim, però si no es fa, passarà el temps i tampoc s’aconseguirà res més».