El PS proposa que les sancions del joc en línia es destinin a l’UCA
Els socialdemòcrates creuen convenient adherir un representant del CRAJ per garantir una pràctica responsable
El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) va presentar ahir, en roda de premsa, un seguit d’esmenes al projecte de llei d’esports electrònics que el Govern ha entrat a tràmit parlamentari últimament. En aquest sentit, els consellers generals del grup parlamentari Roger Padreny i Joaquim Miró van explicar que una de les propostes és que les sancions econòmiques derivades del text legislatiu, que d’entrada tenen l’objectiu de vetllar pel correcte desenvolupament de la pràctica esmentada, es destinin a finançar la Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS, així com a l’impuls de programes de lluita contra els mateixos comportaments.
Relacionat amb això, els membres del PS van apuntar que una altra de les esmenes presentades és en referència a la composició de la Comissió Andorrana d’Esports Electrònics. En aquest sentit, van concretar que segons la llei, el comitè està integrat per representants del Ministeri d’Economia, del d’Esports, del de Salut i del d’Educació, per un portaveu tècnic en antidopatge i per un gabinet jurídic. En relació amb això, Miró va apuntar que «pensem que els membres que haurien de composar la comissió estan ben regulats, però creiem que cal afegir-ne per millorar sobretot l’àmbit tècnic». És per aquest motiu que els socialdemòcrates proposen que s’hi afegeixi un representant del Consell Andorrà Regulador del Joc (CRAJ) i un representant d’Andorra Telecom. En referència a la tasca que segons el PS desenvoluparia el primer, Miró va considerar que serviria per regular la pràctica relacionada, sobretot, amb les apostes: «Els esports electrònics impliquen joc i és important que hi hagi un representant d’aquest organisme, així com algú que conegui més l’àmbit tecnològic». El conseller general també va opinar que «seria interessant» que algun membre d’algun equip professional de l’àmbit fos a la comissió com a consultor «per verificar la naturalesa dels jocs». Tot i això, va apuntar que «el comitè només està representat per entitats públiques tenint en compte les tasques que desenvolupen, relacionades, per exemple, amb regulacions o amb sancions».
Finalment, referint-se també a les esmenes presentades per part dels socialdemòcrates al projecte de llei d’esports electrònics, els consellers generals van explicar que una de les propostes es basa a establir l’edat mínima per a la realització de la pràctica als 16 anys de manera professional tenint en compte que el projecte de llei contempla que sigui als 15 anys quan els debutants puguin començar a jugar de manera legal. Tal com va especificar Padreny, «considerem que és clar que s’ha d’establir als 16 anys perquè l’etapa d’escolarització obligatòria és fins llavors, i és important i bàsic que els professionals comencin a partir d’aquesta edat en la qual es deixa de ser alumne obligatòriament, ja que considerem que són dues tasques incompatibles. A més a més, creiem que és bàsic que es respecti la legislació relacionada amb l’àmbit laboral que és vigent actualment i que es vetlli pel bon desenvolupament i pel benestar del menor».
Durant la compareixença pública, els consellers generals també van explicar que el grup parlamentari ha presentat vuit esmenes d’edició i de modificació al projecte de llei de confiança electrònica amb l’objectiu d’aportar més seguretat jurídica i més definicions al text legislatiu, així com assegurar la protecció de les dades pel que es refereix als sistemes de confiança electrònica. En primera instància Joaquim Miró va explicar que proposen suprimir «el paràgraf on es diu que la tecnologia blockchange suposaria una oportunitat per fer transaccions sense intermediaris» perquè va considerar que «ens trobarem en la mateixa problemàtica de no saber qui autoritza les negociacions». La segona esmena té a veure amb la modificació de la definició textual de document electrònic, igual que la tercera, la quarta, la cinquena, la sisena i la setena. A través de l’última esmena presentada, el PS encomana al Govern que l’entrada en vigor del projecte de llei s’efectuï en un termini de sis mesos prenent en consideració que l’Executiu planteja, d’entrada, un espai de temps per posar-la en marxa d’un any. En aquest sentit, Padreny va apuntar que «considerem que és bàsic que tota aquesta nova llei es pugui consolidar en un període de sis mesos: volem una legislació completa que doni seguretat al ciutadà».
Finalment, els socialdemòcrates van destacar que tant la llei com les esmenes que s’han presentat sobre la mateixa «s’han efectuat de forma constructiva», segons Padreny, que va afegir, fent esment al mateix, que «les esmenes milloren el text, però el resultat final de les propostes no té per què determinar el vot final del grup parlamentari», tot i que va realçar que el fet que se n’acceptin o que se’n transaccionin algunes «ajuda» a considerar el sentit a favor o en contra del vot.