Els representants dels treballadors no preveuen una recuperació més normalitzada de l’activitat econòmica del país en relació amb la incidència de la pandèmia de la Covid-19 fins més enllà de l’estiu vinent. Així ho va expressar el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, a EL PERIÒDIC: «Nosaltres a mesura que avançaven els primers mesos de pandèmia, l’any passat, ja vam preveure que això aniria per llarg, i fins i tot va més lluny del que vam preveure. Per això, no contemplem una solució econòmica fins, com a mínim, a l’estiu». 

L’argument el va sustentar sobre el tema al qual més d’una vegada la Unió Sindical ja s’ha referit: «El problema és que a Andorra no depenem de nosaltres mateixos. Aquesta pandèmia ha posat en evidència les grans mancances que té Andorra com a país». Així, va fer esment a la suposada «necessitat de diversificar l’economia del país. Depenem única i exclusivament del turisme exterior, i això no ho controlem des d’aquí. Per tant, quan a França o a Espanya, sobretot, decideixen tancar l’aixeta als seus ciutadans per accedir a Andorra, ens escanyen a nosaltres». En la mateixa línia, va afegir que «el problema és estructural, i el país el té des de fa molts anys». Així, va expressar que l’economia nacional s’ha basat, «durant massa anys», només en el turisme: «Tot ha estat i segueix sent comerç i restauració, i s’ha obviat totalment el que és la indústria i altres camins que servirien, precisament, per dotar el país de diferents fonts d’ingressos». Per aquest motiu, Ubach va posar en consideració diversos sectors que l’USdA considera potencials «bastant importants» del país com la petita i la mitjana indústria pròpia, les plataformes digitals que es creen i es desenvolupen des del Principat i l’aposta per la venda de productes en línia.

També en el mateix sentit, el secretari general de l’USdA va considerar que la qüestió «s’arrossega» des de fa temps: «Fa molts anys que venim parlant que Andorra necessita que les fonts d’accés econòmic es diversifiquin. Tothom qui té potestat per fer-ho ho ha posat sobre la taula moltes vegades». Igualment, va expressar que els diferents governs del país «van passant i no fan res per la causa. Tornarem a caure al parany del tabac, l’alcohol i la gasolina, que són els factors que de manera ancestral fan créixer i sustenten l’economia del país».

Informació sobre els STCT

En relació amb les mesures que va instaurar l’Executiu durant els primers mesos de pandèmia per ajudar a les empreses i als treballadors del país i que s’anomenen Suspensió Temporal del Contracte de Treball (STCT) i Reducció de la Jornada Laboral (RJL), Ubach va denunciar, de nou, que els sindicats no disposen de dades «perquè el Govern no ens en dona. Els únics que en tenen són ells i no ens les fan arribar». Va reiterar també que la comunicació de l’entitat amb l’Administració és «pràcticament nul·la» i que «el que tenim clar és que nosaltres, des del mes de març de l’any 2020 ja vam dir que no estàvem d’acord en crear la figura dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), tal com s’anomenen a altres països, a l’andorrana, perquè vam veure que no funcionarien». Això va argumentar-ho sobre l’explicació que «quan s’aplica un ERTO, normalment al procés hi intervenen tres factors: un és la patronal, l’altre són els treballadors de l’empresa afectada i finalment hi ha el Govern. A Andorra només hi han intervingut dos factors: la patronal i el Govern». Així, va considerar que el col·lectiu obrer del Principat «no ha comptat per a res» en la gestió i l’aplicació dels ajuts en qüestió: «Els comitès d’empresa no s’han tingut en compte, no n’hi ha hagut cap de present a les reunions amb les empreses o l’Executiu. Els treballadors a Andorra hem tingut sempre l’última paraula, que malauradament ha estat dir sí a tot. En aquest cas, la gent es va trobar en la situació que o acceptava l’ERTO amb les condicions preestablertes o es quedaven sense feina i se n’anaven al carrer». 

Fons d’estalvi

Ubach va reiterar, també, que els sindicats fa anys que demanen que es creï una mena de fons d’estalvi estatal que serveixi per afrontar situacions adverses com l’actual, derivada de la incidència d’una pandèmia: «Fa molts anys que vam plantejar que el Govern estalviés un 1% dels salaris dels treballadors d’Andorra i que els diners que això suposés es dipositessin a un fons. A banda d’això, també s’hauria de retenir un 1% dels beneficis de les empreses estatals i destinar-los a un altre fons. Si això s’hagués fet durant 15 anys, un altre gall cantaria».