PUBLICITAT

Faber-Andorra acollirà a nou experts culturals internacionals

Preveuen exportar per primera vegada a interessats andorrans

Per Irene Mas Fàbrega

La directora de Promoció Cultural del ministeri de Cultura i Esports i la responsable de Faber Andorra.
La directora de Promoció Cultural del ministeri de Cultura i Esports i la responsable de Faber Andorra. | SFGA/CEsteve

Tot i que la incidència mundial de la pandèmia de la Covid-19 no va permetre que durant el 2020 es desenvolupessin les estades a les residències que formen part del projecte Faber, aquest any la institució té previst reprendre l’activitat. En aquest sentit, segons va explicar a una roda de premsa la directora de Promoció Cultural del ministeri de Cultura i Esports, Montserrat Planelles, la residència andorrana acollirà, al llarg d’aquest any, a nou creadors, investigadors o artistes arrelats al món cultural i provinents d’arreu del món per desenvolupar projectes relacionats amb el sector esmentat sobre els quals estan treballant: «Hem previst una temporada normal, però sempre tenint en compte que les circumstàncies sanitàries ens ajudin».

Planelles també va apuntar que quatre dels nou residents que vindran a Andorra, ja van ser seleccionats pel mateix el 2020, però «van haver de posposar la residència a causa de la pandèmia. La resta van ser seleccionats de manera convencional a partir de la presentació de candidatures l’any passat». En aquesta línia va afegir que el criteri de selecció per elegir els residents es basa en la rellevància del camp de treball que ocupen i en l’avaluació del que «poden aportar a la comunitat andorrana». Així, a través de xerrades a les escoles, conferències, sessions a la universitat i altres, cada creador divulgarà la seva tasca durant les dues o tres setmanes que s’estigui a la residència.

Per un altre cantó, Planelles va explicar que un dels objectius d’aquest projecte és que investigadors o creadors andorrans puguin fer estades en altres llocs: «L’interès era rebre residents i exportar, i en això estem, esperem que el 2021 puguem fer alguna exportació». En la mateixa línia va destacar que la pandèmia també ha impactat en aquest procés, alentit-lo. 

La responsable de Faber Andorra, Meritxell Blanco, va explicar, per altra banda, que els residents que acollirà el país a partir del pròxim 8 de gener «tenen perfils molt variats i són de procedències molt diferents». En relació amb l’últim, va destacar que es respectaran i s’aplicaran «totes les mesures de protecció» relacionades amb la Covid-19 «que determinin les autoritats sanitàries dels països d’origen». La primera creadora que arribarà a Andorra és Diana Gavnilova, una periodista, traductora i escriptora que treballarà durant la seva estada en el projecte d’un llibre sobre l’onada migratòria del període polític de Vladimir Putin. Després, arribarà Ferran Porta, un altre periodista que desenvolupa un treball basat en un llibre del panorama social, cultural i turístic d’Andorra, però que estarà adreçat al públic alemany. Més endavant, Marta A. Jordan, durà el llibre Andorra al país, el qual té la intenció de traduir. La resta de residents són psicòlegs, llicenciats en humanitats, llicenciats en dret, escriptors i editors. Blanco també va destacar que, en referència a l’ordre d’arribada de persones, primer faran parada a Andorra les persones que provenen de llocs més propers, com Catalunya.

Finalment va fer esment de la intenció genèrica del projecte Faber Andorra, que és «revertir en la societat» i actuar com «una finestra oberta de bat a bat a la cultura i la investigació més actuals de fora de les nostres fronteres».

Pel seu cantó, el director de l’àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull i responsable del projecte Faber Llull, Francesc Serés, va apuntar que els eixos del projecte compartit a diversos territoris es basen en «pensar amb l’aportació i la innovació per un costat, amb el talent i l’excel·lència de les persones que vinguin, amb la idea de la diplomàcia i del treball amb altres països fomentant, així, la diversitat i la interacció internacional, i el fet de pensar que la cultura és l’eix de moltes coses i d’una societat i una realitat quotidiana».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT