El repartiment de la riquesa desigual a Andorra s’accentua. I és que la darrera enquesta sobre condicions de vida, presentada ahir per part del secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, i el director d’Estadística, Joan Soler, confirma que els més rics han augmentat els seus ingressos (han passat de comptar amb el 42% del total d’ingressos el 2018 al 43,1% el 2019), mentre que la resta de segments de població no ho han fet. D’aquesta manera, l’índex de Gini destaca un augment de la desigualtat entre les classes més benestants i les classes mitjanes, tenint en compte que els ingressos mitjans han crescut un 2,9% (26.245 euros), però s’han repartit de manera dispar. De fet, els quintils superiors (entre 35.413 euros i 23.411 euros anuals) han augmentat entre 0,11 i 1,10 punts els seus ingressos, mentre que la resta han presentat pujades mínimes o patit una davallada.

L’índex de Gini ha augmentat un punt, passant de 34 a 35, en una escala fins a 100 punts i tenint en compte els resultats després d’incloure-hi les prestacions socials i les pensions. Sense aquesta xifra, aquest coeficient haguera arribat als 41,9 punts, a diferència dels 40,9 del 2018. Amb tot, el secretari d’Estat va reconèixer que la renda «no creix al mateix ritme en els diferents quintils» (segments de població), tot assegurant que «l’augment de desigualtat no vol dir augment de pobresa». Actualment, Andorra té un índex de Gini més elevat que la resta de països europeus, només estant per sobre Letònia, Lituània, Bulgària i Turquia. En canvi, si es comparen els extrems de població, és a dir, aquella més rica i la més pobra, el Principat se situa prop de la mitjana europea.

En relació amb els llindars de pobresa, l’informe denota un creixement de 0,2 punts de la població en situació de risc respecte a l’any anterior. Actualment, se situa en un 13%, ja que les prestacions i ajudes socials han fet disminuir la xifra inicial, que era de 21,6%. En aquest sentit, Galabert va insistir en el fet que la despesa pública en protecció social va créixer un 8,1% l’any 2019 (208,7 milions d’euros) i va assumir que «cal prestar atenció» als col·lectius més vulnerables com són els aquelles persones sense feina, els majors de 65 anys o les famílies monoparentals. A més, va recordar que també s’han pres mesures pels assalariats, com l’augment del salari mínim, per augmentar la seva capacitat adquisitiva, tot i que s’haurà de «tenir en compte els motius» pels quals es registra un «repunt» de vulnerabilitat i pobresa entre els treballadors. Pel que fa a la comparativa amb altres països de la Unió Europea, la proporció de risc de pobresa de la població d’Andorra és inferior a la mitjana de la resta de territoris. En el cas del Principat el llindar se situa en els 12.222 euros, que és el 60% de la renda mediana. 

La pobresa severa i relativa baixa, mentre que l’Arope augmenta «per un canvi de criteris»

Més enllà de l’increment del llindar de risc de pobresa, el director d’Estadística, Joan Soler, va exposar que hi ha una davallada també molt lleugera d’aquella població en situació de pobresa relativa (-1,7%) i de la pobresa severa (-0,3%) al país. En primera instància, el percentatge va passar de ser 8,9% del 2018 al 7,2 del 2019, mentre que en el segon cas, va presentar un creixement negatiu de 4,4% a 4,1%, unes xifres «estables» segons Soler, que va afirmar que estan per sota dels percentatges europeus. 

Pel que fa a les privacions materials, Soler va manifestar que s’ha registrat un increment que va dels 3,5 punts als 5,7, ja que s’han produït canvis metodològics introduïts per l’Eurostat, per exemple, s’ha afegit el fet que la persona no es pugui permetre disposar d’un ordinador o renovar els mobles. D’aquesta manera, el resultat de l’indicador Arope (Risc de pobresa o exclusió social), que combina els resultats de risc de pobresa (13%), baixa la intensitat laboral (2,1%) i la privació material severa (5,7%) ha crescut dos punts (17,5%).