Durant l’última sessió ordinària del Consell General abans de Nadal, la cambra va aprovar amb els vots favorables de tots els grups parlamentaris menys Terceravia + Unió Laurediana + Independents, la Llei qualificada de seguretat pública i la Llei general de sanitat, per preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública en relació amb la incidència de la Covid-19 al país. 

En concret, el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va explicar que el projecte de llei s’ha dut a l’hemicicle, ja que «la situació d’emergència sanitària fa necessari el reforç de la base jurídica de l’Estat per protegir els ciutadans». En aquesta línia, va explicar que pel que es refereix a mesures que impliquen, per exemple, la mobilitat o la llibertat de les persones, «és imprescindible que es compti amb un coixí legal que estableixi un marc jurídic des del qual el Govern pugui actuar». Va afegir, també, que a banda de les possibles restriccions de mobilitat personal o de mercaderies, les lleis donaran empara a temes com la possibilitat de suspendre manifestacions quan es consideri que no s’estan respectant les mesures de seguretat relacionades amb la Covid-19; la limitació de reunió de les persones pel que es refereix al nombre de ciutadans que en són partícips; l’obligatorietat de fer ús de la mascareta i del gel hidroalcohòlic entre altres mesures sanitàries similars i l’habilitació de treballadors públics perquè duguin a terme inspeccions relacionades amb el compliment de les mesures per traslladar-les, posteriorment, al Ministeri de Justícia i Interior, entre altres aspectes.

Terceravia va ser l’únic grup de la cambra que es va mostrar contrari a l’aprovació de les lleis. Segons el seu president, Josep Pintat, amb aquests textos «es preveu desplegar mesures que només es poden aprovar sota la llei d’estat d’alarma i emergència. Així, per què no s’aplica directament l’estat d’alarma si la finalitat és dotar del marc jurídic per adoptar, precisament, aquestes mesures?». Pintat també va qüestionar «per què es vol fer ara ràpid i malament quan es podia haver fet abans i bé, si es disposava dels mecanismes?» i va apuntar que l’aprovació d’aquestes lleis, denota que les mesures que hi havia establertes fins ara sobre la ciutadania en relació amb la prevenció d’expansió del virus «mancaven de cobertura legal». També va considerar que el contingut de la llei que es va votar ahir al Consell, no és constitucional: «La Constitució només preveu una via per limitar drets, i és la via de declaració d’estat d’alarma i d’emergència. La vam votar justament per situacions com les que estem vivint, però no es vol aplicar». Així, va apuntar que la intenció del grup parlamentari que representa és reunir les signatures de consellers necessàries i dur les lleis al Tribunal Constitucional «per assentar-les bé sobre la llei».

Davant les acusacions, la resta de grups parlamentaris van respondre. Per exemple, la consellera general del PS Judith Salazar va explicar que «els estats d’alarma i d’emergència són mecanismes que la Constitució preveu, però que no són els únics» i va defensar que el Govern ha gestionat la pandèmia «com bonament ha pogut». Pel seu cantó, el president de Demòcrates, Carles Enseñat, va considerar que «l’article 39 de la Constitució estableix que el contingut dels drets no pot ser limitat per llei, però això no significa que no es puguin restringir», i va explicar que al març, «si la gent no s’hagués confinat, s’haurien accelerat els mecanismes per tal de declarar l’estat d’alarma i s’hauria aplicat. Per això, va ser després del primer confinament quan vam preveure el redactat de la llei i el vam votar al consell». A banda, la consellera general de Liberals Eva López va opinar que «si tinguéssim dubtes sobre la constitucionalitat de les lleis no hi votaríem a favor. Considerem que respecten de manera plena l’interès públic». Finalment, Raül Ferré, conseller general de Ciutadans Compromesos, va considerar que «la salut i la seguretat són pilars fonamentals de qualsevol societat. Les lleis tenen la virtut de ser clares i concretes, i fixen mecanismes per emprendre les mesures necessàries d’una manera limitada al temps, però que seran prorrogables sota el control del Consell General».