El Comitè d’Experts del Consell d’Europa que avalua les mesures contra el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme, el Moneyval, fa anys que proposa recomanacions tècniques de manera sistemàtica a Andorra, pràcticament des de la primera ronda d’avaluacions l’any 1999. De fet, l’últim informe publicat a principis d’any 2020 ressaltava que el Principat es «Compliant» en 10 de les 40 recomanacions del Grup d’Acció Finançera Internacional (GAFI), «Largely Compliant» en 27, i es manté «Partially Compliant» en tres. En aquest sentit, el Fiscal Adjunt Borja Aguado assenyala a la memòria del darrer any judicial 2019-2020, que «mai s’ha adoptat un all crimes approach, basant-se sempre la tipificació del delicte de blanqueig en un sistema de llista de delictes subjacents o en un sistema combinat de llista i llindar de pena», malgrat que «ha estat recomanat constantment pel Moneyval i les particularitats del Principat aconsellen la seva adopció».

«La implementació d’aquest sistema no presenta complexitat des de la perspectiva tècnica i no hauria de representar cap repte pel teixit socioeconòmic i financer nacional, ja que s’ha d’entendre que els operadors jurídics del país no accepten diners provinents de cap activitat delictiva, amb independència de si aquesta és formalment considerada subjacent del delicte de blanqueig o no», etziba Aguado, que assumeix que existiria un risc sistèmic per la plaça andorrana de no ser així. Tot i això, amb l’objectiu de complir els estàndards internacionals, Andorra sempre ha optat per ampliar la llista de delictes subjacents o el llindar i no pas per adoptar un all crimes approach. Aquesta «estratègia s’ha demostrat problemàtica», exposa el document judicial.

El motiu, segons subratllen les avaluacions del Moneyval, és la mateixa deficiència del sistema andorrà, ja que no són delictes subjacents tots aquells exigits pels estàndards del GAFI. I és que, tal com s’apunta a la memòria del darrer exercici judicial, «la dificultat no només radica en compilar una llista completa de delictes, sinó en què les tipologies delictives evolucionen i canvien i, per tant, aquelles de nou encuny acostumen a quedar fora». A tall d’exemple s’hi ressalten certs ciberdelictes, com els danys informàtics, pels quals s’ha accentuat la preocupació durant la crisi sanitària del coronavirus i el confinament. Alguns dels països que sí que han adoptat aquest sistema all crimes approach són Bèlgica, Dinamarca, França o Espanya, entre d’altres.

Responsabilitat penal

El Moneyval també insisteix permanentment en tornar a implementar la responsabilitat penal de les persones jurídiques després que el Principat l’eliminés l’any 2005 amb el nou Codi Penal. En aquest cas, la legislació andorrana va fer un pas enrere i va passar de complir amb els estàndards a no fer-ho, essent qualificat com una «regressió» per l’organisme. Segons l’informe, la tipificació de la responsabilitat de caràcter penal de les persones jurídiques «no és un capritx formal dels organismes internacionals, com el GAFI o el Moneyval, sinó que forma part indispensable d’una estratègia efectiva contra el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i la delinqüència organitzada». Un factor present a la Guia legislativa per a l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (adoptada l’any 2003), que matisa que «la única manera d’eliminar aquest instrument i escut de delinqüència greu és establir la responsabilitat de les entitats jurídiques».

«Les complexes estructures de les entitats permeten ocultar eficaçment la verdadera identitat dels propietaris i dels clients. [...] Els processos d’adopció de decisions són cada vegada més complicats. Les decisions que causen la corrupció poden ser difícils d’interpretar perquè en ocasions estan formades, alhora, per un conjunt de múltiples decisions a tots els nivells, pel qual és difícil determinar qui són exactament els responsables», s’argumenta a la convenció. Per això, la responsabilitat penal de les persones jurídiques és una qüestió cada vegada més pacífica i estesa en el Dret comparat.

Tanmateix, Aguado valora que aquesta implantació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques «és una qüestió tècnicament complexa» que, a més, «fonamenta les seves bases en una imprescindible cultura de compliance societari i empresarial que només és possible consolidar plenament mitjançant estratègies legislatives com les recomanades pel GAFI i el Moneyval al respecte».
Les actuals recomanacions del GAFI (2012) que requereixen que aquesta responsabilitat per la comissió dels delictes de ML/TF són les  3 i 5. Anteriorment, ho requeria la 2.