Construir un aeroport a Andorra no és una opció per cap dels tres ponents que van assistir ahir al matí a la darrera taula rodona de El futur a debat que va organitzar la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) amb el suport del Banc Sabadell per parlar sobre les infraestructures del país. El president de Ferrmed, Joan Amorós, va ressaltar les limitacions territorials d’Andorra. «És complicat trobar un lloc a Andorra on es pugui implantar de manera geogràfica», va recalcar, tot manifestant que seria millor potenciar les connexions amb altres aeroports, especialment, el de la Seu d’Urgell.

En aquesta línia, el president de Ferrocarrils de la Generalitat catalana (FGC), Ricard Font, va anar més enllà de l’Alt Urgell en tant que considera que «Andorra ha de veure que el Prat és el seu aeroport» o, inclús, el de Tolosa en diversos aspectes. Per exemple «des del punt de vista comercial», va comentar, també afegint que el potencial «és incomparable». Per això, Font va insistir en el fet de desenvolupar un projecte global per potenciar les connexions amb aeroports ja existents, entre els quals també va esmentar el de Lleida o Reus, entenent que Andorra és dependent dels països veïns. «Millorar les connexions cap a aquests aeroports també hauria de ser una prioritat», va concretar.

Per la seva part, el gerent i fundador de la consultoria d’infraestructures andorrana Suport EC, Josep Maria Vila, també va coincidir en la dificultat de construir un aeroport dins del territori andorrà i va reclamar readaptar el pla sectorial d’infraestructures viàries a les necessitats actuals. Així mateix, va recordar que l’antic projecte contemplava el túnel entre Grau Roig i la Cerdanya, però que s’hi podrien incloure d’altres com la carretera des del Pas de la Casa per la Solana, que permetria enllaçar amb la RN-20 francesa per territori andorrà. Amb tot, els experts van coincidir en el fet que convé potenciar la connexió del Principat amb Espanya i França. «En els últims 10 anys s’han fet molt poques actuacions», va destacar Vila.

Tren per al 2030

La infraestructura ferroviària és una de les qüestions claus pel futur del Principat, una aposta per la mobilitat interna dels ciutadans, de visitants i de mercaderies externes. I és que, malgrat que encara no s’ha establert una estratègia clara, el president de Ferrmed té clar que Andorra forma part «d’una megaregió», amb «un potencial increïble» i compta amb l’oportunitat de connectar els Pirineus amb ferrocarril «des de Puigcerdà fins a la Seu i Andorra» i «amb Puigcerdà connectat a través de França». El problema, però, deia «és que els estats no fan els deures».

D’aquesta manera, el president de l’associació multisectorial catalana, que fa temps que manté el contacte amb la patronal i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS), va proposar una xarxa viària similar al model suís, que compta amb una extensió territorial i un nombre d’habitants similar, si s’inclouen els ciutadans del Pirineu català. Així, Amorós va assegurar que es podria començar a desenvolupar ja el projecte, aprofitant «l’oportunitat magnífica» de la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d’Hivern per al 2030.

A més, va assenyalar que l’any que ve és l’any del ferrocarril, que «és el mitjà de transport més sostenible» i alhora «l’eix central del recovery plan de la Comissió Europea», així com que es tractaria d’una infraestructura amb un cost d’uns 300 milions d’euros. «El cost és assumible. No és una cosa faraònica», assegurava, tot especificant que el projecte podria estar enllestit d’aquí a 10 anys sense problema. «L’estudi de viabilitat, nosaltres l’hem fet en quatre o cinc mesos», matisava.
L’objectiu que es plantegen des de l’entitat que pretén desenvolupar un pla director per aconseguir unir el nord i el sud d’Europa a través d’un gran eix ferroviari és poder arribar de l’aeroport del Prat de Llobregat de la capital catalana al territori andorrà en dues hores. Un fet, però, que va posar en dubte el president de FGC.

Més enllà de les connexions amb l’exterior, la mobilitat interna també va ser objecte de debat en relació amb la modificació del pla sectorial d’infraestructures viàries que demanava Vila, qui també va recordar que «ara hi ha previsió de creixement». Els participants de la taula rodona van coincidir en el fet que convé analitzar els hàbits de la població i potenciar el transport públic. Entenent les particularitats del Principat, es va esmentar que la majoria de desplaçaments, entre un 60 i un 70% es fan amb vehicle privat, quan a moltes d’altres ciutats aquesta quota correspon a un terç del total