En relació amb la posada en marxa del Codi de Procediment Civil el mes de gener del 2021 que proposa el Govern, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) va anunciar que es plantegen proposar una moció al Consell General si des de l’Executiu no hi ha la voluntat de reunir-se amb els grups amb representació parlamentària i el sistema judicial per revisar alguns aspectes dels quals el fonamenten i, així, allargar-ne l’aplicació. En aquest sentit, el president del grup socialdemòcrata, Pere López, va apuntar, durant la sessió ordinària que va tenir lloc ahir, que consideren que «avui en dia no es donen les condicions per una adequada aplicació del Codi de Procediment Civil. El sistema judicial està en constant reivindicació per manca de recursos. Hi ha una manca de recursos a l’administració de la justícia, una manca de planificació u una manca d’organització. Nosaltres apostem per un pacte d’estat en l’àmbit de la justícia. Cal que la llei s’apliqui quan es donin les condicions correctes. Si ens garanteixen que hi haurà un espai de diàleg per parlar de justícia i per analitzar les condicions per a l’entrada en vigor del codi retirarem la moció que hem presentat per la setmana que ve». 

En la mateixa línia, López va reiterar, com ja va fer durant el Debat d’Orientació Política que va tenir lloc fa uns mesos, que el PS aposta per un pacte d’Estat en matèria de Justícia, aspecte que el cap de Govern, Xavier Espot, va rebutjar de nou: «Fa setmanes, mesos i anys que treballem amb consecutives juntes amb representants de l’Administració. Per això tenim molt clar que l’Administració de la Justícia necessita revisions, però no creiem que el pacte d’estat sigui una bona fórmula per trobar solucions». Així, Espot va apuntar que segons el parer de l’Executiu, «la Justícia necessita respostes imminents i immediates i un pacte d’estat no ho garanteix. El Codi de Procediment Civil es va consensuar al Consell General i ha d’entrar en vigor per accelerar processos i trobar solucions».

Pel seu cantó, el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va considerar que es pot parlar sobre la posada en funcionament, o no, del codi en qüestió, però va remarcar que, segons el seu parer, «no ens pot dir que no s’ha dotat a la justícia de recursos» i va apuntar que el PS «hauria de fer propostes en relació amb el tema». Davant d’això, López va respondre que «volem que la llei sigui una realitat. No hem dit que no s’hagi fet res per la justícia. Simplement, veiem una greu manca de planificació al Consell Superior de la Justícia, la situació és molt dolenta i nosaltres ja no considerem aquest organisme com un interlocutor vàlid. Hi ha mancances importants sobre algunes qüestions que s’han de resoldre amb un canvi de llei o amb un ajornament del codi».

El Govern impulsa la guia per implantar del teletreball

En referència a la pregunta que va formular el conseller general dels socialdemòcrates, Carles Sánchez, en relació amb la regulació del teletreball, es va desprendre que el Govern, en el marc d’un consell econòmic i social, està treballant en l’elaboració d’una guia que serveixi per posar bases en relació amb el funcionament d’aquest, destinat a les empreses que es plantegin o que vulguin implementar-lo. En aquest sentit, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va explicar que la guia ha de servir com a complement de la regulació que ja esmenta el mateix i que data de l’any 2008 i també de la que s’ha aprovat recentment amb caràcter urgent en relació amb la pandèmia de la Covid-19. En concret, doncs, va apuntar que «la voluntat del Govern és fer una guia sobre com aplicar el teletreball i revisar altres aspectes de les regulacions ja existents com, per exemple, el dret a la desconnexió». El ministre també va explicar que «estarem oberts a treballar en conjunt amb l’objectiu de trobar un document consensuat i recorrerem a la representativitat dels membres del consell si s’escau». Va afegir, també, que inspecció de treball tindrà capacitat per estar al costat dels treballadors per si hi ha alguna praxi a les empreses que vulneren els seus drets.

Gallardo justifica l’ús de les targetes de Toti Garcia

Preguntat pel conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) Quim Miró el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va afirmar que Toti Garcia, representant de l’empresa assessora A2Security contractada pel Govern, té targetes de presentació que contenen els elements distintius de l’Executiu i que les fa servir com a acreditació d’interlocutor. En aquest sentit, Miró va retreure que els seus documents de presentació no tinguin el nom de l’empresa A2Security.

Gallardo va afegir, també, en aquesta línia, que «no és l’únic ni ha estat el primer assessor del Govern que disposa d’aquests distintius per poder-los utilitzar. S’ha de poder acreditar com a interlocutor. Per realitzar contactes o reunions, les persones acostumen a dur una targeta d’identificació». En concret, Gallardo va apuntar que se’n van fer 250 unitats i que van tenir un cost de 38 euros. 

Preguntat, també per Miró, Gallardo es va refermar en el fet que Garcia no disposa d’una ubicació personal o d’un espai físic relacionat amb el Govern on desenvolupar les seves tasques: «Aquesta persona no té espai al ministeri. En podria tenir però no en té».

L’app de rastreig de Covid-19 en marxa a mitjans de mes

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va anunciar ahir, durant la sessió ordinària de Consell General, que l’aplicació mòbil que servirà per complementar les tasques de rastreig de la Covid-19 que ja s’estan desenvolupant al país «probablement» estarà operativa a mitjans d’aquest mes de novembre. Es tracta d’una aplicació que desenvolupen les plataformes Google i Apple i que gestiona el mateix país que la contracta. 

En relació amb la decisió de no desenvolupar una aplicació pròpia i recórrer a la que oferien les plataformes en qüestió, Benazet va explicar que «es va creure que la formula més adequada havia de ser la que més impacte tingués a Europa. A Andorra en aquests moments no és necessària, però servirà com a complement. S’ha treballat amb moltes opcions».

També va apuntar que les aplicacions similars que s’han anat implantant als països veïns han generat «una mica de decepció» perquè la gent no en feia tant ús com calia. En aquest sentit, Benazet va considerar que «hem optat per ser prudents. Creiem que a Andorra pot tenir més bona rebuda que a altres països».