Durant la inauguració del cicle de conferències que formen part de la primera edició d’«El futur a debat», impulsat per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i Banc Sabadell d’Andorra, el cap de Govern, Xavier Espot, va explicar que l’Executiu té la voluntat que «Andorra segueixi sent un país de botiguers, un país d’hotelers, un país de banquers, perquè és el nostre ADN. En definitiva, és el que sabem fer bé». En relació amb el mateix, va apuntar que «de la mateixa manera que innovem, hem d’apostar també per a l’excel·lència en allò que fa anys que fem i que sabem fer».

Tenint en compte el context de crisi econòmica que està deixant com a precedent la pandèmia de la Covid-19 al país, els ponents de la inauguració del cicle de debats -que a banda del cap de Govern van ser el president de la CEA, Gerard Cadena, i el director de Banc Sabadell d’Andorra, Miquel Alabern-, van apuntar que les nou sessions que conformaran la iniciativa s’enfocaran a l’adaptació de l’economia del país en relació a la situació sanitària: «El cicle de conferències neix amb la voluntat d’analitzar els reptes de l’economia andorrana en un escenari marcat per la incertesa però també per les oportunitats». 

Així, Espot va valorar la diversificació de l’economia andorrana i va apuntar que «des del Govern volem una Andorra tecnològicament avançada, que sigui capaç de desenvolupar iniciatives vinculades, per exemple, a la indústria lleugera o a la indústria innovadora de valor afegit. Una Andorra puntera en matèries com la biotecnologia, la intel·ligència artificial, els actius virtuals».

En relació amb la diversificació, el cap de Govern també va contextualitzar i va explicar que després de l’inici de la pandèmia, «un cop vam tenir encarrilada l’emergència que vivíem, la sanitària per un costat i l’econòmica per l’altre» es va encomanar a dos secretaris d’estat l’elaboració «d’un nou full de ruta», l’Horitzó 23, «que va servir per ser molt conscients que l’escenari canviava radicalment després de la Covid-19». Així, va apuntar que el document recull aportacions de la societat civil i que es tracta d’«un pla d’acció que és susceptible a canvis i adaptacions perquè, en definitiva, vivim una situació absolutament evolutiva i hem de ser capaços d’adaptar-nos-hi amb rapidesa. Entenc que aquest cicle que comença avui ha de servir per complementar i fins i tot per anar més enllà d’aquest full de ruta que hem anomenat H23».

Gerard Cadena, en el mateix sentit, durant el seu discurs inaugural va apuntar que «al llarg dels segles l’economia ha superat moltes situacions, però també és cert que la supervivència del sistema sempre ha estat estretament lligat amb la seva capacitat d’evolucionar. L’endemà de la pandèmia estem segurs que tornarem a créixer, però també sabem que no ho farem amb les mateixes condicions que ho fèiem abans». Així, Cadena va plantejar diverses teories de cara al futur en relació amb l’evolució de l’economia que van des de la recuperació ràpida «quan passi la pandèmia» fins a l’escenari que determina que «alguns sectors sortiran de la crisi guanyadors i reforçats, mentre que d’altres en sortiran perdedors i afeblits».

Finalment, Alabern, durant la seva intervenció, va valorar positivament l’argument de la CEA de veure l’oportunitat a la crisi però va considerar que «hem de ser conscients que ara haurem d’afrontar l’etapa més difícil» tot i que «en general, tots els agents socials, econòmics i polítics d’Andorra han evidenciat una gran capacitat per adaptar-se a la nova situació». En relació amb el futur complicat, el director de Banc Sabadell d’Andorra va considerar que «per això vam voler emprendre aquesta iniciativa, per donar veu a empresaris i emprenedors. Esperem que després d’aquest intercanvi d’opinions, aquestes taules rodones permetin fer un bon pronòstic de la situació i estar en posició de prendre les mesures necessàries».

De la mateixa manera van valorar la iniciativa tant el president de la CEA com el cap de Govern. Cadena va considerar que les preguntes derivades de la situació pandèmica «serien interminables. Amb aquests debats no pretenem donar una resposta teòrica, el que volem des de la CEA és donar la paraula a les persones que dia a dia prenen unes decisions a primera línia. Les persones que estan al capdavant de les empreses, dels negocis i dels projectes del país». Espot, pel seu cantó, va apuntar que la CEA es guia «amb un mètode empíric i a partir de les diverses experiències individuals va construint i sintetitzant una línia d’actuació general. Entenc que això és el que esteu fent des de la CEA amb aquests debats».

Les nou sessions que conformaran el projecte les duran a terme persones relacionades amb diversos sectors econòmics i empresarials i les seves especificitats i es retransmetran a través de la xarxa social Youtube de la CEA «per tal de convertir els eixos del que considerem un futur que avui posem a debat sobre la taula».