Andorra esdevindrà el 190è país del Fons Monetari Internacional (FMI). Així es va acordar ahir durant una sessió ordinària del Consell General on es va aprovar el projecte de llei d’adhesió amb els vots a favor de la majoria, Terceravia + Unió Laurediana + Independents i amb l’«abstenció crítica» del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS). Segons ja havia explicat el ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, amb anterioritat, l’adhesió a l’organisme en qüestió suposa un pas més a favor del reconeixement i de l’homologació d’Andorra en l’àmbit internacional, així com una «assegurança» pel que es refereix a l’estabilitat financera del país. Jover també va deixar constància del cost econòmic que suposarà: una quota anual de 4.600 euros i bloquejar uns 260.000 euros. L’adhesió a l’FMI és un projecte que porta anys de recorregut i de debat i el Grup Parlamentari Demòcrata ja el duia al programa electoral, tot i això últimament s’ha accelerat tenint en compte, sobretot, la incidència econòmica que està deixant la pandèmia de la Covid-19 a Andorra. A banda d’això, el Govern va decidir que per similituds financeres amb els països que en formen part, i per les possibilitats que brinda, volien ser membres de la quarta circumscripció de l’organisme monetari amb ordre de representació, del qual formen part països com Bèlgica, Armènia, Holanda o Luxemburg. Segons va apuntar Jover, «a través d’aquesta circumscripció podrem participar en debats, tindrem més accés a espais, gaudirem de recursos propis de la circumscripció i suposarà un enfortiment». Per complir l’objectiu, calia que els tràmits es fessin efectius abans de l’assemblea general prevista pel pròxim 17 d’octubre. Aquest, per tant, va ser un dels factors que van fer accelerar el procés de creació i aprovació de la llei d’acompanyament del conveni d’adhesió a l’FMI; un text compost per set articles que constaten, entre altres coses, les obligacions associades, el finançament de la quota, la determinació del governador i el governador suplent i l’autorització d’Andorra a formar part del departament de drets especials de gir.

En referència, precisament, a la immediatesa amb la qual s’ha definit el procés d’adhesió a l’FMI últimament, el conseller general de l’oposició Roger Padreny va retreure, tal com ja havia fet anteriorment, que «s’ha fet tot molt ràpid». En aquesta línia, va apuntar que potser el procés «s’hauria d’haver iniciat amb anterioritat» i que el fet d’entrar la llei per tràmit d’urgència ha comportat que durant el procés d’elaboració de la mateixa hi hagi hagut «una manca d’informació». Des del PS també es va incidir en la pèrdua de sobirania i en la manca de seguretat jurídica que suposen certs aspectes recollits en la llei, segons el seu parer. Per altra banda, Padreny va constatar que «des del PS ens costa veure el retorn de la inversió» i va reiterar, també, que pels socialdemòcrates hauria sigut un tema prioritari implementar la figura del prestador d’última instància abans que adherir-se a l’FMI. Finalment, però, el conseller general del PS va explicar que no donen suport a l’adhesió a l’FMI «però valorem l’esforç conjunt». Igualment, va apuntar que «ens abstindrem. Serà una abstenció crítica però responsable. Estarem atents a tot el que representa l’adhesió». Aquestes van ser les temàtiques que van definir les reserves d’esmena i el vot particular que havien presentat els socialdemòcrates, que van ser rebutjades per tots els membres de la resta de grups parlamentaris.

Suport a l’adhesió

La resta de grups parlamentaris van mostrar-se a favor dels arguments del ministre de Finances en relació amb l’adhesió a l’organisme i van donar-hi suport durant els seus discursos. En algun cas també van fer puntualitzacions en referència a l’argument defensat per Padreny. Així, per exemple, el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, va dirigir-se al conseller del PS per explicar que el fet d’adherir-se a l’FMI «no és incompatible amb la figura del prestador d’última instància». En la mateixa línia, el president dels Liberals, Ferran Costa, va destacar que «el país fa un gran pas endavant» i va assegurar que Andorra està «d’enhorabona» per l’aprovació d’aquesta adhesió. I des del grup parlament de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi ha volgut subratllar que l’FMI és la «institució financera més potent del món». Des de Terceravia, el president suplent, Joan Carles Camp, va justificar el vot favorable de la seva formació amb l’argument que malgrat que hi pugui haver contrapartides valoren més les qüestions favorables i va apuntar que «si el que no es vol és que des de fora es marqui la política pressupostària, financera i fiscal del país, una qüestió sobre la qual ha alertat el PS, el que cal és que des del país es facin bé els deures».