Font, amb Lluc als braços dissabte, en acabar el partit contra Suïssa. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Més de mitja vida vinculat al rugbi, des de petit amb l'oval a les mans, des dels 18 anys defensant els Isards, la tricolor. Avui, Roger Font té 36 anys, acaba de ser pare, juntament amb la també jugadora de rugbi Mariona Vila, de Lluc, el primer fill de la parella, però ell, que estima aquest esport, vol continuar jugant. La raó és de pes per a un amant del rugbi: li queda un partit amb els Isards per tenir 50 internacionalitats. La xifra val l'esforç.

Roger Font suma, després del matx del dissabte passat contra Suïssa, 49 partits defensant la samarreta de la selecció. Ha estat capità de l'equip que representa el país durant deu partits, just abans i després de la fatídica lesió que va patir al 2006 --trencament dels creuat--, i és també una institució en el VPC Andorra, equip sense el qual la selecció no seria res, i viceversa.

"Per a mi és un orgull i un honor haver representat tantes vegades Andorra", afirma amb resolució de veterà. Font és un home respectat dins del vestidor, un pes pesant entre una colla de jugadors on hi ha jerarquies. El capità té molt pes, però el veterà, també, i ell a l'equip ha estat soldat ras en els seus inicis, com tothom, però també capità, i avui
...

Aquest andorrà d'aspecte fort i talla gran és en realitat un fisioterapeuta meticulós i tranquil, un home familiar i senzill que ara només té ulls per a la seva dona, el nouvingut Lluc i l'oval. Però el rugbi té data de caducitat i, com que ho sap, es posa el límit en un any més de competició. El cos ja li demana parar, així que quan la ment s'hi afegeixi, ell dirà prou. Això serà quan sumi, com a mínim, un altre partit internacional, partit que espera guanyar com es va fer contra Suïssa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.