Existeixen moltes maneres de fer arribar el coneixement. Les biblioteques, des de temps pretèrits, han estat una eina per expandir-lo. Era una font de referència per tots aquells interessats en voler saber més. Ho continuen sent, però ara compartint espai amb altres institucions o sistemes. L’arribada d’internet va significar un pas important, amb la possibilitat de no haver-se de desplaçar per realitzar qualsevol consulta. La Viquipèdia, en tots els idiomes en què es troba, és un brollador d’informació i font de consulta continuada, prenen el paper que amb anterioritat tenien els volums de les enciclopèdies. Des del 2016 existeix la campanya One Librarian, One Reference (un bibliotecari, una referència en anglès), que a les xarxes es troba amb l’acrònim #1Lib1Ref amb l’objectiu que bibliotecaris i arxivers introdueixin noves referències. Des del Principat, un altre any, es van sumar a la iniciativa.

Van prendre-hi part des de la Biblioteca Nacional d’Andorra i la Pública del Govern. En total van ser 81 referències les que van introduir, de les quals 71 eren de temàtica andorrana. Aquestes entrades donen qualitat als articles, serveixen per contextualitzar-los i els fan més fiables per poder-los consultar. Totes van ser en català i corresponien a diverses temàtiques. Andorra va ser un dels territoris de parla catalana que van prendre part en la campanya, així com Catalunya, el País Valencià, les illes Balears i la Catalunya Nord. Per segon any consecutiu es va produir un rècord de referències bibliogràfiques introduides en aquest idioma, arribant a inserir-se 1.013 a 628 articles, amb 81 voluntaris que van fer-ho possible. El 2019 van ser 47 participants, que van introduir 417 referències en 310 articles.

Des del Principat s’insereixen 81 referències, de les quals 71 són de temàtica andorrana

Aquest tipus d’iniciatives, com la de #Bibliowikis, són «una gran oportunitat per incrementar el nombre de referències de contingut de temàtica andorrana a la Viquipèdia, tot dedicant especial atenció a la bibliografia publicada al Principat», indica Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d’Andorra. La tasca que realitzen tots els voluntaris és sense ànim de lucre, amb l’única finalitat d’enriquir els articles per donar-los més valor, i buscant hores del seu temps per centrar-se en la inserció de dades. Des del Principat aquesta tasca tindrà vigència, per «continuar participant activament d’aquesta i d’altres campanyes» que es materialitzin, agafant «amb optimisme el repte d’encoratjar a companys de professió a sumar-s’hi i perseverar en una iniciativa de transferència de coneixement en entorns digitals».

El català, sempre punter

La campanya #1lib1ref és d’àmbit mundial. En la del 2020 van ser 700 els participants, que van injectar a la Viquipèdia més de 14.500 referències en quasi 8.000 articles, en una seixantena d’idiomes. Les que van tenir un major nombre d’introduccions van ser les versions en  serbi i hebreu, amb l’anglès i el francès a continuació, i el català en la cinquena posició, just per davant del castellà. Després es troben l’italià, el suec i el polonès. Aquest és el tercer any que es manté en aquesta privilegiada plaça entre els idiomes del planeta. El 2016 i 2017 va arribar a ocupar el segon lloc, només superat per l’anglès.

Aquest tipus de campanyes serveixen per ampliar el radi de llengües que no són tan majoritàries com d’altres, com és l’exemple en aquest cas amb el serbi, que va superar les 4.500 entrades; i l’hebreu, amb més de 4.000. El mateix català també és un exponent, tenint en compte els idiomes que hi ha amb un nombre de parlants molt més elevat. Des d’Amical Wikimedia es fa la reflexió d’imaginar un món en el qual cada bibliotecari afegís una referència bibliogràfica a la Viquipèdia. El flux d’informació seria molt més gran. És difícil d’imaginar-ho, però la tasca que realitzen els centenars de voluntaris en aquestes campanyes és meritori i a tenir en compte, perquè tothom se’n beneficia quan fa una consulta.