Després d’un any amb dos conteses electorals que han aplanat l’acció legislativa de la coalició del Govern, DA –el soci principal dels grups que donen suport a la majoria– encara el 2020 fixant 10 reptes prioritaris a assolir, entre els quals destaquen la problemàtica de l’habitatge, la resposta a l’avortament o la recerca de tres grans pactes d’Estat al voltant de les pensions, de la salut i Europa. 

Amb l’entrada en vigor l’1 de gener del 2020 de la Llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, s’ha fet efectiva la pròrroga de la congelació dels lloguers, quelcom que el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat, no descarta que es torni a produir per a l’any vinent. A banda d’això, el dirigent demòcrata insisteix en la injecció econòmica de 10 milions d’euros –provinents de la plusvàlua aconseguida amb la venda de les participacions d’Avatel a Andorra Telecom– amb els quals naixerà el fons publicoprivat, enfocat a construir habitatge a preu reduït. A més, durant el primer trimestre del 2020 s’ha de constituir l’Institut de l’Habitatge, que entre d’altres objectius  perseguirà fixar uns preus de referència dels lloguers segons la zona i el tipus de pis.

Paral·lelament, Enseñat identifica la demanda ciutadana sobre l’avortament com un dels aspectes prioritaris per a l’any entrant. «Hem de donar una resposta sense posar en risc el Coprincipat», sosté. Per aquest motiu, defensa la creació del servei d’acompanyament per a les dones com «una de les respostes perquè els drets de les dones siguin cada vegada més garantistes», tot i que admet que la tasca legislativa no s’aturarà aquí i «s’haurà de seguir treballant». 

Els tres pactes d’Estat

Assolir els tres pactes d’Estat és un dels eixos prioritaris per l’Executiu, raó per la qual el consens dels grups de la coalició es vol fer extensible a la resta de forces parlamentàries. Pel que fa a salut, Enseñat posa èmfasi en la reforma del sistema sanitari que comportarà la implementació de la nova llei del SAAS «per reendreçar tot el sistema», juntament amb la posada en marxa del metge referent i la història clínica compartida. 

Respecte a l’acord d’associació amb la Unió Europea, Enseñat admet que és un projecte de més llarg recorregut i que, per tant, els resultats encara no seran tangibles al 2020. Amb tot, recorda que el calendari de negociacions serà intens i que per progressar «caldrà cedir». En qualsevol cas, es mostra confiat de poder signar aviat el pacte d’Estat, ja que és «el que està més avançat».

Altres reptes

Un altre dels punts que Enseñat va destacar és la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, considera que la futura declaració sobre l’estat d’emergència climàtica ha de servir per «marcar la base de quin tipus futur volem per a les noves generacions». Com a exemple, les modificacions del plàstic d’un sol ús, la creació d’energia verda o la reconversió d’un parc mòbil més sostenible són algunes de les línies a traçar en aquest camp. «Andorra ha de fer de la sostenibilitat mediambiental un exemple perquè ens ho podem permetre. Les distàncies són curtes i hem de fomentar el cotxe elèctric, el transport interurbà i la bicicleta», afegeix.

D’altra banda, pel que fa a l’economia, «el 2020 ha de ser l’any en el que s’haurà de resoldre com s’haurà de fer la zona franca d’Andorra». En aquest sentit, Enseñat exposa que, conjuntament amb la Cambra de Comerç, s’hauran d’establir les bases sobre el model de gestió per fer «projectes competitius que donin un salt qualitatiu». 

Una data marcada en vermell en el calendari és també la celebració de la reunió de caps d’Estat per a la Cimera Iberoamericana, un esdeveniment que el cataloga de «cabdal» per promocionar Andorra a tots els països hispanoparlants, a banda de constituir «un repte a nivell organitzatiu». 

La millora dels accessos al país és una vella reivindicació, però Enseñat recalca que enguany ja estarà enllestida la fase dos del desviament de Sant Julià de Lòria. «Els dos únics llocs que quedaran sense dos carrils de pujada i baixada [en el pressupost del 2020] són el que hi ha a l’alçada de la Portalada i el que hi ha davant de la universitat», subratlla el conseller.
Per últim, Enseñat manifesta la voluntat de tenir desplegada la nova llei de la Funció Pública «amb tots els canvis que siguin necessaris». A més, també va apuntar la importància de la simplificació administrativa que comportarà.