PUBLICITAT

Andorra la Vella

Els càrrecs polítics declararan el seu patrimoni però no serà públic

El text legislatiu també preveu que els ciutadans puguin accedir a documentació de l’administració sense motivació

Per Lara Ribas

Eva López (LA), Maria Martisella (DA) i Carles Naudi (CC) expliquen la proposició de llei de transparència, ahir al Consell General.
Eva López (LA), Maria Martisella (DA) i Carles Naudi (CC) expliquen la proposició de llei de transparència, ahir al Consell General. | Maricel Blanch

Totes les persones amb obligacions públiques hauran de presentar una declaració patrimonial segons preveu la Proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública que els grups de la majoria van exposar ahir en roda de premsa. De tota manera, com ja va puntualitzar la consellera liberal, Eva López, aquesta declaració «tindrà caràcter confidencial però si es detecten irregularitats entre el moment d’assumir el càrrec i el de finalitzar-lo, el Tribunal de Comptes podrà accedir-hi per consultar-la». De fet, si es dona aquesta circumstància, l’òrgan podrà portar les declaracions al Ministeri Fiscal perquè emprengui les accions escaients.

La classificació d’una informació com a reserva d’Estat només podrà allargar-se fins a 20 anys

Tal com van explicar, la llei estableix que els càrrecs públics formulin la declaració de patrimoni inicial i final davant de notari i després la dipositin al Tribunal de Comptes, que cada any haurà de publicar a la seva web la relació de les persones que l’han efectuada. Pel que fa a l’accés a aquesta informació, només podran consultar-la els afectats, el tribunal o l’autoritat competent en el marc d’un procediment judicial. 
I els càrrecs que han de donar-hi compliment són els membres del Consell General; el cap de Govern, els ministres, el cap de Gabinet, el secretari general, els secretaris d’Estat, els altres alts càrrecs i els ambaixadors; els cònsols major i menor i els consellers de comú; els càrrecs directius dels organismes públics, de les entitats parapúbliques i de les societats parapúbliques; els membres del Consell Superior de la Justícia, els magistrats, els batlles, el fiscal general i els fiscals adjunts; els membres del TC i el raonador del ciutadà. 

Major accés a la informació

Amb l’objectiu de reforçar el dret d’accés a la informació de la ciutadania, el text legislatiu preveu, segons va posar de relleu la consellera demòcrata, Maria Martisella, que «tota persona pugui demanar tot tipus d’informació i documentació a l’administració pública sense necessitat que hi hagi una motivació i amb l’única limitació de les dades sensibles». Ara bé, en cas que l’administració rebutgi la petició, sigui totalment o parcial, sí que haurà d’estar justificada i la persona interessada tindrà l’opció de presentar un recurs administratiu a la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació abans d’haver de recórrer a la via judicial. 

Tot i així, cal tenir present que existeix la informació reservada d’Estat, «un fonament molt important», va insistir Martisella. Segons regula el text legislatiu, però, el Govern només pot classificar sota aquest concepte aquella informació que pugui afectar la defensa i seguretat nacionals, les relacions internacionals i les obligacions de confidencialitat assumides en acords amb organismes internacionals, la seguretat pública, les relacions amb els coprínceps i els seus serveis, i la política econòmica, financera i monetària. De tota manera, aquesta classificació no pot allargar-se més enllà de 20 anys, amb l’excepció que si abans d’aquest període es detecta un risc imminent que pugui perjudicar la integritat del país, pugui estirar-se deu anys més. 

Publicitat obligada

Malgrat que els ciutadans podran sol·licitar a l’administració tota la informació que vulguin, la mateixa proposició de llei especifica tot el que les entitats públiques hauran de publicar obligatòriament de forma periòdica i actualitzada. Hi ha tant informació relativa a l’estructura institucional i organitzativa, com d’altra de rellevància jurídica i de naturalesa econòmica i pressupostària; en definitiva, «aquella que sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat». 

Com va fer notar el president del grup de Ciutadans Compromesos (CC), Carles Naudi, «hem tingut en compte les inquietuds de l’Agència de Protecció de Dades i del Tribunal de Comptes i hem acabat incorporant alguns dels seus comentaris». I just ahir els grups que donen suport al Govern van donar una còpia de la proposició de llei a l’oposició perquè puguin donar cabuda a les seves propostes abans d’entrar-la a tràmit parlamentari a finals d’aquest mes de novembre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT