El Govern va argumentar ahir que es reserva el dret de no cobrir les indemnitzacions impagades a les víctimes de violència de gènere per evitar «un greuge comparatiu» amb les víctimes d’altres delictes. En una resposta escrita a petició d’aquest rotatiu, l’Executiu va justificar així la no aplicació de l’apartat 2 de l’article 30 del Conveni d’Istanbul que estableix que «l’Estat hauria de concedir una indemnització adequada a aquelles persones que hagin patit greus danys contra la seva integritat física o salut, en la mesura en què el perjudici no estigui cobert per altres fonts, en particular per l’autor del delicte, les assegurances o els serveis socials i mèdics». Aquest fet, però, i sempre segons el mateix comunicat, «no comporta en cap cas una falta d’assistència del Govern […], ja que Andorra compta amb un seguit de mecanismes que protegeixen les dones». D’aquesta manera, el Govern va refermar que «la protecció de les víctimes de violència de gènere i domèstica en l’àmbit social, econòmic, psicològic i judicial està garantida en tots els seus aspectes», gràcies a un circuit que inclou un protocol d’actuació de tots els departaments implicats. 

Des del Ministeri d’Afers Socials també es va recordar que l’atenció integral a les dones víctimes de violència de gènere «està regulada per la Llei de serveis socials i sociosanitaris i la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere i la violència domèstica». Així mateix, es va detallar que aquest servei abasta l’assistència social, psicològica i jurídica i «constitueix una prestació tècnica de suport garantida i gratuïta».

Amb tot, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de dimecres, el ministre Portaveu, Eric Jover, va informar que quan un país es reserva el dret de no aplicar un apartat d’un conveni internacional és perquè es tracta «d’articles de difícil aplicació en el territori» i va apuntar que aquesta ratificació «ve a renovar la situació en què ja ens trobàvem».

Crítica de l’oposició

Tot plegat, però, no va convèncer el PS. La consellera Judith Salazar va manifestar que el partit rebutja rotundament el manteniment de la reserva, ja que «la violència contra les dones és una xacra que l’Estat ha de responsabilitzar-se per eliminar». «Hem de protegir els casos de violència contra les dones i si l’agressor no pot fer front a una indemnització justa i necessària, l’Estat no ho pot desatendre», va etzibar la socialdemòcrata. I va afegir: «Les dones que passen per un cas de violència de gènere no poden quedar desprotegides». 

En una línia similar, la portaveu d’Acció Feminista Antònia Escoda, va explicar que en la majoria de casos de violència masclista «la dona marxa de casa i queda penjada a nivell econòmic». Si, a més, no rep suport per part de l’Administració «se la revictimitza i la seva situació empitjora». Igualment, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, va apuntar que «la Justícia allunya el maltractador de la víctima, i està molt bé, però si ella no té els recursos i el Govern no l’ajuda, com ha de continuar amb la seva vida?». 

Llei d’Igualtat

El Govern va aprofitar el mateix comunicat per puntualitzar que actualment la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana «està treballant la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes amb la col·laboració de les associacions feministes del país». Segons es va afirmar en el text, la Secretaria està duent a terme un seguit de reunions amb les entitats amb l’objectiu de «reiterar la necessitat de col·laboració i participació en el redactat d’aquesta normativa». Aquesta justificació va venir perquè Escoda va criticar la manca de «concreció d’un calendari» per tancar la llei, declaracions a les quals el Govern va assegurar que «roman a l’espera de rebre les seves aportacions o suggeriments, que haurien d’arribar al Govern abans de finalitzar el 2019».