PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El tsunami arriba al Principat

Andorrans residents a Barcelona prenen part a les protestes de la capital catalana

Per Joan Josep Blasco, Victoria Gómez Pérez

Manifestants davant l’ambaixada d’Espanya a Andorra la Vella.
Manifestants davant l’ambaixada d’Espanya a Andorra la Vella. | MARICEL BLANCH

«Em dic Lluc, tinc 13 i soc andorrà», diu un jove, amb el cabell llarg i ros que no amaga la seva il·lusió per canviar les coses. I continua: «Els meus pares són catalans. Ells m’han explicat el que consideren que és just, però jo m’he informat pel meu compte i després de llegir els diaris espanyols, he decidit acompanyar-los», assegura. Com ell, la plaça del The Cloud és plena de nens i joves que al costat de les seves famílies clamen per la llibertat dels qui anomenen «presos polítics». L’Àngels Blàzquez, administrativa de 47 anys, fa gairebé dues dècades que resideix al Principat, però encara li queda família a Barcelona. «Per ells he vingut. Això no és una cosa d’independentistes. És una qüestió de llibertat». En la mateixa línia, el seu marit, Joaquim, creu que «és una amenaça per a tots els espanyols, perquè tinguin por a manifestar-se». 

Entre crits de «llibertat presos polítics», «no esteu sols» o «no és justícia, és venjança», es cola un «Andorra es posiciona». Bé, «no és Andorra qui es posiciona, som nosaltres, el poble, que estem amb els nostres veïns», matisa la Carmina Figuera, historiadora de 62 anys i «andorrana de tota la vida». En aquest sentit, lamenta que el Govern no doni el seu suport públic «a una acció tan democràtica com és votar». 

 

Manifestacions a Barcelona

Les reaccions a la sentència no es van fer esperar a tota Catalunya, especialment a la seva capital. La gent de seguida es va mobilitzar i va sortir al carrer. Les protestes es van traslladar sobretot a les vies de comunicació, i a més dels habituals talls de carreteres en protestes d’aquest tipus, aquest cop l’aeroport del Prat-Josep Tarradellas va ser un dels principals focus de la jornada. Es va aconseguir tallar per algunes hores les comunicacions per carretera i via fèrria a la instal·lació. Els passatgers carregants amb les seves maletes caminant per l’autovia per entrar o sortir de la infraestructura va ser una de les imatges del dia.

Milers de persones s’hi van concentrar. Una d’elles va ser l’andorrà Àlex Massafret. Estudiant al Col·legi de teatre de Barcelona, després de la primera hora de classe els alumnes van decidir donar-les per finalitzades un cop va arribar la notícia. «Abans de saber el resultat de la sentència ja ens havíem posat d’acord que si no era favorable ens mobilitzaríem», indicava Massafret. Van dirigir-se cap a la plaça de Catalunya i posteriorment van sumar-se a la crida de Tsunami Democràtic per dirigir-se a l’aeroport. A l’estació de Sants van agafar el tren per anar-hi. «Hi havia moltíssima gent i quasi no s’hi cabia», arribant a la T-2, però els Mossos d’Esquadra no els van deixar accedir-hi i van anar a la T-1. Allà es van trobar amb «cordons policials i també vam veure alguna càrrega i van tirar projectils i gasos» als manifestants, que en tot moment «no van d’exercir la violència».

Per primera vegada es porta a terme una acció a l’aeroport. Un fet que «està molt ben trobat perquè la gent de fora d’Espanya veu el que estan passant i en fan difusió als amics i familiars dels seus respectius països». La sentència del Tribunal Suprem «és una injustícia», i que es produeixi aquesta sortida al carrer és conseqüència de què «la gent està indignada».

Un altre andorrà que va manifestar-se a Barcelona va ser A.A., treballador de l’hospital de Bellvitge, que va completar la seva jornada laboral perquè al centre «no han volgut fer res, no ens han deixat anar» a protestar, indicava. Al costat s’hi troba la C-32, que porta fins a l’aeroport, per on passaven riuades de gent, vehicles i els clàxons no paraven de sentir-se. Amb uns companys van anar a un espai significatiu de la capital catalana, la plaça de Sant Jaume, on s’hi troba l’ajuntament i la Generalitat. La concentració allà també va ser multitudinària. Estima que els valors democràtics imperen, comportant que «hi hagi persones que no són independentistes que ara surten al carrer i que també van fer-ho l’1 d’octubre», perquè «la gent està indignada amb el que està passant».

Els resultats dels esdeveniments dels darrers mesos són un prova que «el sistema està fallant per molts costats» i que «cada vegada està tot més polaritzat amb els que estan a favor i en contra». Considera que s’ha de tenir en compte «la voluntat del poble. Està a la presó un Govern que va fer el que va dir que faria, i pel qual la gent els va votar». Tot i ser en un altre país, el que passa a Catalunya és rellevant per Andorra, per «proximitat» i perquè «culturalment hi estem molt lligats. Compartim la llengua i moltes tradicions».

PUBLICITAT
PUBLICITAT