Amb el pas de les hores, l’expectació s’apoderava de la calma tensa amb què s’havia despertat el Principat. La parròquia de Canillo, que obria la visita protocol·lària del copríncep francès, aparentava una tranquil·litat que s’anava desfent a mesura que s’aproximava l’arribada d’Emmanuel Macron, prevista per a les 9.15 hores. La localitat, que com la resta del país es veia trasbalsada davant de l’assossec habitual i rutinari, habilitava el seu epicentre davant de la casa comuna, a l’expectativa de veure de prop el president de França i alhora copríncep d’Andorra.

L’arribada de Macron es va dur a terme sota màximes mesures de seguretat, normalitzades a França arran de la forta amenaça terrorista, però poc habituals per la idiosincràsia del Principat. La circulació rutinària de les denses carreteres del Principat en hores punta es veia alterada pel pas de les comitives, que van creuar tot el país per fer acte de presència a les set parròquies. Més de 150 policies van vetllar per la seguretat durant la visita del copríncep. El dispositiu va superar amb nota l’arribada del president francès, que tenia com a prova de foc la multitud aplegada a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella, on la presència dels ciutadans va ser multitudinària. 

Mentrestant, els ciutadans s’aplegaven davant del perímetre de seguretat que Macron va gairebé difuminar a la seva arribada. El president francès es va saltar el protocol per apropar-se als seguidors que l’esperaven de totes les edats, tot i que els més nombrosos eren els infants, que van rebre amb caliu el president de la República francesa. La imatge podia recordar al predecessor en el càrrec, François Hollande –de qui precisament Macron va ser ministre d’Economia–, i qui també va saltar-se tot el dispositiu protocol·lari previst i va donar imatges poc habituals al costat dels ciutadans durant la seva visita el 2014.

El president, que va ser rebut amb crits de president, es va aturar a saludar els ciutadans i de la mateixa manera que les figures futbolístiques, es va posar a signar autògrafs a les banderes andorranes que els infants sostenien per acollir el copríncep i que es van convertir en el suport improvisat per immortalitzar la visita. Els serveis de seguretat i de protocol van haver d’improvisar durant la resta de les visites parroquials, ja que Macron estava decidit a quedar en el record dels ciutadans d’Andorra com un home de proximitat i amant de les selfies. 

El president gal, descrit pels analistes francesos com a president jupiterià per les expectatives generades sobre les reformes que afronta l’Hexàgon en els pròxims anys, va exhibir omnipresència a través de l’acostament als ciutadans i del seu discurs. Va abordar tots els aspectes relacionats amb l’actualitat. El president francès, com ja havia fet abans d’imposar-se a les eleccions de la primavera del 2017, va apel·lar a dos antecessors seus en el càrrec (Charles de Gaulle i François Mitterrand) com a símbols de França. Malgrat la diferència temporal, Macron, en la mateixa línia que De Gaulle, es va referir a la millora de les connexions amb França, a l’espera que amb el pas de les hores la societat –que ha començat a fer-ho– avaluï la transcendència de la seva visita.

El cap d’Estat tampoc va eludir el gran repte d’Andorra, l’acord d’associació amb la Unió Europea, i el més polèmic: l’avortament. Amb diplomàcia però amb claredat, va afirmar que el poble ha de fer servir la democràcia per decidir sobre aquells aspectes que consideri necessaris, també els drets de les dones. I així va deixar clar que el poder del canvi rau en el poble andorrà. Però més enllà de les polèmiques i els posicionaments que avui ompliran titulars i portades, hi ha una cosa que és clara: la visita d’Emmanuel Macron va estar marcada per un bany de masses i no va deixar ningú indiferent.