Emmanuel Macron tenia moltes coses a dir durant la seva visita oficial al Principat. En la seva estada, el president francès i copríncep, no va deixar ningú indiferent i va fer referència a tots els temes de debat i que han estat a la primera plana de l’actualitat, com ara la qüestió sobre la despenalització de l’avortament, les negociacions amb la Unió Europea, la millora de les comunicacions des de França i el reequilibri en les relacions comercials entre el país veí del sud i el del nord.

A la plaça del Poble de la capital, el copríncep francès, que anteriorment havia visitat les set parròquies i el Consell General, es va adreçar a la societat en un discurs que va aixecar els aplaudiments gairebé unànimes dels congregats. Després de la polèmica al voltant de la proposta del PS per instar Macron a posicionar-se sobre la despenalització de l’avortament en una sessió al Consell d’Europa, el president francès va afirmar que no s’ingerirà en aquesta qüestió i que correspon als ciutadans del Principat decidir.

En aquest sentit, Macron va dir que tot i el seu rol de copríncep i «garant de la nació», no pot imposar cap acció ni «dir al poble què ha de fer». A més, el cap d’Estat, va afegir que correspon als ciutadans «aprovar les lleis», va explicitar que ha de garantir la «democràcia» i va concloure que el resultat de les eleccions posa de relleu que la despenalització de l’avortament, que obriria el meló sobre el model d’Estat, no és a hores d’ara una opció majoritària. «Us correspon a través de les eleccions obtenir una majoria per fer les evolucions que vulgueu», va concloure. Al mateix temps, Macron va afirmar que a títol personal i com a president de França defensa «el dret de les dones a decidir sobre el seu cos» i, per tant, es va mostrar favorable perquè puguin avortar. «Com a president de França he fet de la igualitat entre homes i dones una de les batalles del quinqueni», va dir. 

El cap de Govern, Xavier Espot, també va voler tancar files sobre l’avortament i va afirmar que l’Executiu seguirà «esmerçant els esforços per garantir a les dones la plenitud dels drets sense que això impliqui posar en risc la continuïtat del Coprincipat parlamentari». El líder de l’Excecutiu va apel·lar al discurs de Charles de Gaulle el 1967 i va concloure: «Volem seguir sent nosaltres mateixos, sense renunciar a fer d’aquesta època la nostra; d’aquest temps, el nostre temps. És el nostre dret com a ciutadans i el nostre deure com a responsables polítics».

Però l’espinosa qüestió de l’avortament no va ser l’únic tema evocat per Macron, que ahir es va emportar un ball de masses. El president francès també va afirmar la necessitat de reequilibrar les relacions comercials, decantades ara cap a Espanya. En aquest sentit, el copríncep va avançar que per posar fil a l’agulla a aquesta qüestió es milloraran els accessos i les comunicacions des de França, després que aquest estiu  una esllavissada obligués a tallar l’RN22 durant dues setmanes. A més, Macron, que ja s’havia referit a la qüestió dels accessos durant la seva visita al Comú d’Encamp, també va anunciar que França reobrirà el consulat –tancat des de fa dos anys– per facilitar els tràmits administratius dels residents i de les empreses. 

Visita del ministre d’Educació

Alhora, es va comprometre a impulsar noves sinergies en Educació per incrementar la presència d’estudiants andorrans a França i, en aquest sentit, va anunciar la visita que farà Jean-Michel Blanquer, tot i que no en va concretar la data. 

Finalment, Macron va defensar la necessitat d’Andorra per signar un acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Aquest va ser l’eix principal del discurs adreçat davant dels consellers generals a la Casa de la Vall. Macron, que des de l’arribada a la presidència de França s’ha erigit com un dels líders que pretenen reformar i reforçar el rol de les institucions europees, va afirmar que l’acostament a Brussel·les «no és renunciar a la sobirania andorrana ni a diluir la seva identitat». El cap d’estat, que va ser acompanyat durant el seu recorregut per la síndica general, Roser Suñé i Xavier Espot, va reconèixer que hi poden haver episodis de les negociacions que siguin «difícils», però al mateix temps va assegurar que tant des de França com des de la UE se sap quines són «les especificitats» i els «períodes de transició necessaris». 

Ara bé, Macron també va fer una crida a la perseverança i a la necessitat de culminar l’acord. «No ens podem quedar sempre en l’statu quo», va dir Macron, que va afegir que l’associació a Europa és «el futur i la continuació». El Copríncep francès va afirmar que aquest pas és la consolidació de les reformes i de la modernització engegada pel Principat en el últims anys, i va posar com a exemples l’acord comercial signat a la dècada dels 90 del segle passat i les reformes fiscals que van culminar amb l’intercanvi automàtic d’informació.

D’altra banda, Macron també va fer referència a la necessitat de diversificar l’economia i d’afrontar els debats que altres països occidentals han d’afrontar, com ara les reformes en sanitat, les pensions i els salaris. «A través dels segles, Andorra ha sabut afrontar els reptes del temps amb determinació», va dir Macron. Finalment, el president francès també va deixar la porta oberta a tornar a visitar el país. «Tornaré entre vosaltres», va dir Macron a l’acabar el discurs. S’especula que el copríncep francès torni a Andorra durant la celebració de la Cimera Iberoamericana, que tindrà lloc l’any que ve. 

Reaccions polítiques a la visita de Macron

Xavier Espot - Cap de Govern

El líder de l’Executiu considera que el Principat va viure una jornada «fantàstica» i «d’èxit rotund» i va destacar «la proximitat» mostrada pel copríncep francès. Des del seu punt de vista s’endú «un coneixement immillorable» de la realitat andorrana. En relació a l’avortament va assegurar que «ha dit unes paraules que aplaudeixo i considero dignes de menció», remarcant que en tot moment ha mantingut el seu paper de cap d’Estat remarcant que «a ell no li correspon ficar-se en aquesta qüestió», sinó que és cosa del poder legislatiu. També va celebrar el suport per l’acord d’associació, així com l’anunci d’inversions a la carretera, uns deures que creu que es compliran.

Carles Enseñat - President del grup parlamentari demòcrata

El grup parlamentari Demòcrata va celebrar les paraules de Macron en què va defensar l’encaix d’Andorra a Europa a través de l’acord d’associació, però preservant la identitat cultural i històrica del país. «El fet que Macron es posi al costat d’Andorra és una gran notícia», va manifestar el president del grup, Carles Enseñat, convençut que aquest fet ajudarà a encarar les negociacions i «a fer sentir millor la veu d’Andorra». Enseñat també va destacar el discurs «humanista» que va pronunciar el polític francès i des del grup es va deixar clar que es comparteix la petició de mantenir l’equilibri, tant econòmic com cultural, entre Espanya i França. 

Pere López - President del grup parlamentari socialdemòcrata

El president del grup parlamentari del PS, Pere López, considera que el copríncep francès, Emmanuel Macron, ha marcat «una posició inequívocament favorable a despenalitzar l’avortament» i «ha emplaçat el poble a decidir en llibertat». Segons López, aquesta posició s’hauria de veure reflectida, també, en el copríncep episcopal perquè «amb el seu discurs d’amenaces trenca amb el discurs d’un copríncep». En aquest sentit va criticar, també, que «amb les seves ingerències pressioni l’activitat legislativa al Consell General». D’altra banda va destacar els anuncis positius, com les inversions a la carretera d’accés a França.

Josep Pintat - President del grup parlamentari de terceravia

El líder de terceravia, Josep Pintat, va insistir ahir que la visita del copríncep Macron és «altament positiva». Des del seu punt de vista aquest tipus de visites són «un esdeveniment important i avui s’ha tornat a demostrar». El que més va destacar Pintat va ser el fet que l’estada del copríncep al país «ens ha permès conèixer una persona molt propera i crec que ha copsat bé la realitat». Considera que marxa amb «un coneixement aprofundit d’Andorra i sabent que podem comptar amb ell». Sobre els temes tractats, va dir que «ha plantejat tots els temes que tocava defensant un model de país que ells consideren «plenament vàlid».