L’Andorra de finals del segle XIX i principis del XX oberta a tothom. Amical Wikimedia és una associació sense ànim de lucre que promou la Wikipedia en català, que acaba de liderar el bolcatge de 21.666 imatges, la major part sobre placa de vidre, d’entre el 1880 i el 1930 que es trobaven emmagatzemades en domini públic a la Memòria Digital de Catalunya (MDC), gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al repositori Wikimedia Commons. Entre aquestes instantànies, la immensa majoria d’indrets de Catalunya, hi ha més d’un centenar del Principat, amb totes les parròquies representades. Patrimoni, paisatges i maneres de viure són les temàtiques més generalitzades d’aquest fons.

L’MDC és un projecte que permet aflorar fons perquè siguin d’accés obert i puguin ser utilitzats per a la recerca,  en el qual s’hi troben arxius que ja han prescrit els seus drets d’autors, amb altres que encara es mantenen. Hi ha alguns que no estan ben categoritzats i erròniament s’hi atribueixen drets que ja no són seus, són del procomú . Precisament, fruit d’aquesta mala atribució va sorgir la iniciativa, per «agrupar tot aquest coneixement en el repositori lliure de la Viquipèdia; d’aquesta manera facilitem la reutilització lliure del coneixement a través de la il·lustració d’articles a la Viquipèdia o d’altres formes», comentava Carles Paredes, voluntari coordinador del projecte. El mes de març passat va descobrir el Fons Salvany i els personals de molts membres del Centre Excursionista de Catalunya, on hi havia «un munt de fotografies històriques de les seves excursions pel Pirineu català i andorrà; gran part d’elles mal llicenciades» i va conformar un codi que s’encarregava de recopilar les dades, es descarregava les fotografies de l’MDC i les penjava al repositori lliure Wikimedia Commons. 

«Aquesta feina tenia una feina prèvia d’assegurar-se que el fotògraf estigués en domini públic; la data de defunció a vegades no és fàcil de trobar i sovint s’acaba a les necrològiques de l’hemeroteca de La Vanguardia», i després que viquipedistes s’interessessin en aquestes imatges per il·lustrar els seus articles a la xarxa, va començar la col·laboració amb Isidre Sunyé, que es va encarregar de categoritzar les fotografies per tal que fossin més fàcil de rastrejar. Van arribar a detectar fins a 394 incidències en les metadades de les imatges. A finals de juny es va portar a terme una crida per identificar algunes fotos. Un proveïment participatiu, com anomenen, que va permetre reconèixer un bon grapat. Amical Wikimedia va organitzar un concurs per potenciar la il·lustració d’articles amb aquestes instantànies que va iniciar-se el 22 de juliol i en dues setmanes eren 663 les que van passar a la xarxa en els escrits de la Viquipèdia, perquè eren articles que no teníen imatges o bé no disposaven d’una contextualització gràfica del passat.

Del Principat hi ha més d’un centenar de fotos. «Que tinguem que ja aparegui la paraula Andorra en la descripció hi ha almenys 120. Però estic convençut que n’hi ha bastantes més però encara estem catalogant-les», exposava Paredes. En elles podem veure diversos punts del país, com les esglésies de Santa Coloma i Sant Joan de Caselles, la cascada de la vall del Riu, la creu d’Engordany, la plaça Príncep Benlloch d’Andorra la Vella o vistes generals de Canillo, Encamp i Ordino. Totes les imatges recollides tenen «gran valor. Hi ha centenars de fotografies de masies de Catalunya o d’espais naturals del Pirineu de fa 100 anys». Molts d’ells ja no existeixen i permet veure que és el que hi havia. També permet comprovar el pas del temps, com «veure l’evolució de la Glacera de Cregüeña més de 100 anys després d’aquella fotografia».

La quinzena de participants que van prendre part en el projecte també van complementar amb imatges una cinquantena d’articles en castellà, anglès, francès, alemany, portugués i cebuà. A més, quasi 200 imatges i les seves descripcions es van introduir a la base de dades lliure Wikidata per a que es puguin emprar per a altres idiomes. La Viquipèdia va introduint continuament nous continguts i el projecte actual encara no ha conclòs. «Hi ha encara molts arxius a l’MDC que són potencialment pujables a la plataforma», com “digitalitzacions de llibres en domini púbic, un fons de cilíndres sonors o un de mapes que em semblen molt interessants. En el cas dels fons de fotografies, cal seguir identificant alguns fotògrafs que no són gens coneguts i que no hem estat capaç de situar la seva data de defunció».