El recent desaparegut expresident peruà Alan García sabia que la constructora brasilera Odebrecht havia pagat suborns durant el Govern del seu antecessor, Alejandro Toledo, entre l’any 2001 i el 2006, i que ho havia fet amb els diners que tenia ingressats en un compte de BPA. Així va assegurar-ho l’exapoderat de la constructora al Perú, Jorge Barata, en la seva declaració la setmana passada a la ciutat brasilera de Curitiba davant dels fiscals peruans i després va recollir-ho el portal d’investigació periodística IDL-Reporteros, que va publicar part dels àudios i la transcripció de l’interrogatori. 

En ser preguntat sobre el coneixement dels suborns d’Odebrecht, Barata va explicar que l’expresident del Perú ho sabia perquè l’havia informat al respecte l’empresari peruà-israelià Josef Maiman, que havia actuat com a testaferro de Toledo. A més, va revelar que la seva empresa va pagar a l’antecessor de García fins a 31 milions de dòlars en suborns –que van ser abonats en els dipòsits d’empreses que Maiman havia constituït en paradisos fiscals– per l’adjudicació de dos trams de la Carretera Interoceànica del Sud.

Vinculació amb Andorra

Tot i que després van venir més suborns en efectiu, com el que la filial de la constructora al Perú va entregar al secretari presidencial de García, Luis Nava, entre el 2006 i el 2009, Odebrecht va acabar decidint obrir un compte a Andorra amb el nom de l’empresari Miguel Atala, que es convertiria en vicepresident de la petroliera estatal Petroperú. 

El compte andorrà contenia fins a 1,3 milions de dòlars que eren de l’expresident del Perú

De fet, quan es va dur a terme la investigació d’aquesta operació, Atala va confessar que l’expresident García li havia assegurat que els 1,3 milions de dòlars que Odebrecht havia dipositat a Andorra, concretament a BPA, eren seus. De la resta de la declaració de Barata, va poder-se extreure que l’expresident García era «un gestor que feia que les coses succeïssin de forma molt més forta que en el Govern anterior i en la direcció que es necessitava». «Ell garantia que totes les obres es realitzessin sense problemes perquè era el cap i el gestor de les decisions de l’Executiu, cosa que no va succeir durant el règim de Toledo», va relatar l’exapoderat d’Odebrecht al Perú.

Després de les declaracions de Barata, un jutge peruà va ordenar 36 mesos de presó preventiva per a Nava mentre que per a Atala la condició d’arrest domiciliari.