PUBLICITAT

Andorra la Vella

Més d’un terç de la collita de tabac acaba al forn incinerador

Les pedregades sofertes a totes les parròquies fan que la producció sigui «desastrosa»

Per Meritxell Prat

Plantes de tabac en un camp amb les fulles malmeses per les pedregades.
Plantes de tabac en un camp amb les fulles malmeses per les pedregades. | Maricel Blanch

La Borda Mateu va acollir ahir l’última jornada de la classificació de la collita de tabac, un procés que acaba amb un balanç «desastrós», segons va explicar el classificador, Antoni Servat. «A diferència d’altres anys no hem tingut una parròquia més afectada que una altra, sinó que la primavera i estiu passat les pedregades van afectar tot el país. Ha estat molt complicat», va informar. Així, més d’una tercera part de la collita (85.000 quilos) no s’ha pogut aprofitar i ja s’ha transportat fins al forn incinerador per cremar-lo. Els 154.000 quilos restants són els que han sigut vàlids i s’han enviat cap a França on sí que s’aprofitaran.


Tot i aquests números, Servat va explicar que no ha estat de les pitjors collites. «N’hi ha hagut de pitjors. De fet, aquesta vegada només s’han fresat als camps 2.000 quilos de tabac, que són els que no es podien aprofitar de cap manera. En canvi, l’any passat, el camp de Cal Reig que és un dels que més produeix, va destruir els 9.000 quilos que havia plantat», va detallar.

Parròquies 

Servat va indicar que aquesta vegada a Sant Julià, que és «la capital del tabac» les pedregades han causat un dany important. «És una parròquia on s’hi fa molt bon tabac i la pedra els va agafar quan ja estaven a punt de collir-lo que és quan perjudica més perquè la pedra fa molt malbé les fulles», va apuntar. En el cas d’Encamp, «tota la part de les Bons es va salvar» de les inclemències, en canvi, «cap als Cortals, on hi ha un tabac magnífic, el va pedregar». El classificador també va concretar que en el cas d’Ordino, a la zona del poble es va fer malbé, mentre que a Sornàs i Ansalonga les fulles es van poder salvar. «Realment, el tabac que m’han portat aquest any feia pena», admetia.


El tabac que s’ha pogut aprofitar es trasllada cap a France Tabac on se’l sotmet a una fermentació accelerada. Posteriorment, se’l passa per unes màquines per treure-li la part del tronc més grossa, els anomenats estrips, i finalment es fan bales de 25 quilos que són les que s’acaben enviant als Estats Units. Concretament a l’Estat de Kentucky, on s’acabarà venent com a tabac per mastegar.

Proteccions  

Davant els efectes de les pedregades, els darrers anys alguns dels colliters han optat per protegir les plantes amb una malla. Ara bé, no és una pràctica estesa i encara són la minoria els que miren de salvar de totes les maneres possibles les seves plantes de tabac. Totes elles es troben, justament, a la parròquia de Sant Julià. «Hi ha set plantacions que poden escapar-se de les pedregades, i suposo que serà una pràctica que cada vegada es farà més, però amb les guerres que tenim amb el tabac n’hi ha pocs que s’atreveixin a fer la inversió». Servat va explicar que els colliters dubten de gastar-se diners en les proteccions perquè «no saben fins quan es podrà conrear tabac i, per tant, els fa por no ser a temps de recuperar la inversió».


Cal tenir present que abans de fer la collita, l’octubre passat, els pèrits de l’APRA van concloure, després de realitzar 203 peritatges, que el 35% de la collita de tabac del país estava danyada per la pedra caiguda els mesos anteriors. Les parròquies amb més percentatge d’afectació de les collites, segons les dades facilitades per l’APRA van ser Encamp, amb un 60% de la tabaquera danyada, i la Massana, amb un 55% de les plantes malmeses. La següent parròquia amb més percentatge d’afectació va ser Sant Julià de Lòria.
En total, en el procés de peritatge 228 parcel·les van declarar un o més sinistres durant l’any 2018, una xifra que representa un descens del 49% respecte de les declaracions de l’any 2017, 449, una xifra que es va considerar elevada. L’any passat es van registrar fins a 11 dies de precipitació acompanyada de pedra i la majoria i les més fortes es van produir al juliol. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT