Serà el cap de Govern més jove de la història d’Andorra. De perfil jurídic, va ser el candidat de consens de Demòcrates per substituir Toni Martí després de vuit anys dirigint l’Executiu. No arriba als 40 anys. En té 39 i en porta set en el panorama polític. És llicenciat en dret i humanitats, a més de comptar amb un màster.  Parla quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. 

Va iniciar-se en l’àmbit laboral a la Batllia. En primera instància com a secretari judicial entre el 2004 i l’estiu del 2008, per després passar al Tribunal Superior fins a finals d’aquell any. També va ser batlle adscrit a la secció civil, a la de menors i a l’antiga d’instrucció. A inicis del 2009 va desenvolupar les seves funcions com a batlle en pràctiques al Tribunal de Grande Instance de Tolosa i va realitzar una estada als jutjats de primera instància de Barcelona. La seva entrada al Govern va produir-se el 2011 com a secretari d’Estat de Justícia i Interior. Aquest càrrec li va permetre saltar a la política i el juliol del 2012 va ser nomenat ministre de Justícia i Interior. A la darrera legislatura, a més d’aquestes dues carteres, també es va fer càrrec de la d’Afers Socials.

Ser el candidat de Demòcrates va comportar que en campanya hagués de defensar-se dels atacs de la resta de formacions per la tasca realitzada per l’Executiu. De caràcter dialogant, a la pròxima legislatura haurà d’afrontar reptes importants que han estat durs cavalls de batalla durant la campanya, com les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea, el debat sobre l’avortament, el preu de l’habitatge, la reforma sanitària i de les pensions, i l’augment del salari mínim.