Immobilisme en l’últim debat
Els candidats, gens disposats a participar en el joc de l'intercanvi
L’últim debat de la campanya electoral va presentar ahir set candidats a cap de Govern immòbils en les propostes presentades des del primer dia de campanya i gens disposats, de nou, a participar, en un debat. Onze dies després de la trobada organitzada per l’APCA, poques diferències en la contesa que es va mantenir fins a poc segons abans de l’entrada en la jornada de reflexió. Comparat amb la tensió i els intercanvis d’alt voltatge viscuts durant l’últim any de legislatura, la campanya electoral ha estat molt diluïda.
Tot i el cansament acumulat per una campanya farcida d’actes, els primers minuts de la contesa semblaven augurar més passió i més intercanvi que en les últimes trobades. La realitat ràpidament va canviar i vam poder tornar a veure alguns candidats llegint directament les propostes i fent perdre el ritme totalment.
En general, tots els candidats van dinamitar el sentit del debat i l’estructuració en blocs proposada en les regles del joc. El més explícit va ser el número u de la terceravia, Josep Pintat: «Podem posar-hi blocs però aquí, en realitat, tot és el mateix, o fomentem el creixement o estem perduts i el creixement s’aconsegueix amb estabilitat i seguretat jurídica al voltant de les institucions del Coprincipat», va repetir a l’inici dels blocs proposats: economia, Europa, política social i un quart que va servir de calaix de sastre per parlar d’altres problemàtiques de país.
Terreny personal
Si ens esforcem per trobar petites diferències amb les altres conteses, potser aquesta va discórrer, en ocasions en el terreny més personal, tant pel que fa a l’autobombo de qualitats com els atacas propiciats entre candidats que, tot i que pocs, alguns punyents, sobretot els originats pel candidat d’AS, Eusebi Nomen.
Un dels temes de la campanya, el mea culpa de DA per la manca de transparència sobre l’acord d’associació, va anar acompanyat d’un «el meu tarannà és reconèixer els errors» en to de no haver trencat mai un plat propiciat pel candidat taronja, Xavier Espot. Al cap de llista del PS, Pere López, li va faltar temps per recordar-li que «al seu Govern col·legiat no s’han caracteritzat precisament per assumir els errors». El candidat d’L’A Gallardo s’hi va afegir: «Vostè ha premiat ministres amb posició de candidat que haurien d’haver dimitit per la seva gestió», va dir en referència a Jordi Torres.
Qui més sang va fer, o almenys ho va intentar, va ser Nomen: «Els seus brutals interessos personals en matèria de propietats l’incapaciten per parlar sobre mesures de l’habitatge», li va etzibar a Espot qui, amb tranqui·litat i indignació va dir convençut i sense complexos: «He fet passar els interessos generals sobre dels meus, o com explica vostè que hagi impulsat mesures per perllongar els contractes i evitar que facin gent a fora?».
El candidat de la terceravia, Josep Pintat, que semblava jugar en una altra lliga va parlar poc però va sentenciar recriminant a Gallardo: «Sort que ara no voleu ni l’heliport, ni l’aeroport perquè us recordo que fins fa quatre dies, sí», va dir en referència al seu passat conjunt després que Gallardo presumís de «programa realista, sense heliports, ni aeroports, ni tramvies, només els falta el metro subterrani!». El candidat d’SDP-Progressites, Josep Roig, no va entrar en grans atacs i va fer un debat bastant lineal , tot girant sobre el seu programa de partit. Alfons Clavera, per UPA, va atacar Espot per la suposada inconstitucionalitat del servei d’acompanyament per a la interrupció de l’embaràs, mentre Espot va optar, sàviament, per no entrar-hi.
Malentesos i pactes de plató
El moderador, Àlex Lliteras, es va veure obligat a explicar als espectadors el pacte al qual havia arribat amb els candidats abans de començar la retransmissió del debat en directe i segons el qual, les al·lusions directes tenien dret a 30 segons de rèplica encara que el candidat interpel·lat hagués esgotat el temps. La situació es va donar al final del debat sobre el bloc de problemàtiques socials i en el moment que Lliteras va donar la paraula a Espot, qui ja havia esgotat el temps. Davant la protesta, va caler fer una ràpida votació en directe.