El tercer debat sectorial, que vessava sobre el model institucional, va comptar amb set candidats, cinc dones i dos homes, predisposats a mantenir el suport inequívoc al Coprincipat com a sistema constitucional. Potser aquesta és l’única conclusió de consens que es pot extreure després de dues hores i mitja d’intervencions en les quals els representants dels partits no van aprofitar a esprémer els seus posicionaments. Si bé és cert que la mala dosificació del temps va ser una tònica general, als més novells els va pesar la falta d’experiència política a l’hora de transmetre el seu missatge en un format televisiu, mentre que els més bregats van pecar de caure en disputes fangoses que es podien haver estalviat.

La despenalització de l’avortament i el bisbe, protagonistes de gran part del debat

La unanimitat envers al sistema constitucional aviat va començar a omplir-se de matisos ideològics quan la persona més al·ludida al vestíbul del Consell General no tenia torn de paraula per replicar: el bisbe. I és que en consonància amb la campanya, el debat sobre la despenalització de l’avortament va generar curioses aliances i estranys enfrontaments. Per una banda, fent gala de la denominació de la marca amb la qual concorren a les llistes parroquials, PS i L’A es van posar d’acord en l’argumentari. Tant el candidat número dos socialdemòcrata a La Massana Vicenç Alay com la candidata número tres liberal Eva López van esgrimir que la interrupció de l’embaràs en els tres supòsits es podria aprovar amb la ratificació d’un únic copríncep, tal com ja ha succeït amb la llei de reproducció assistida. Després de discutir ambdós front la representant demòcrata Mónica Bonell sobre si aquesta llei propicia la destrucció d’embrions, la número dos d’Andorra Sobirana Francesca Mora es resistia a deixar de relacionar les seves intervencions amb Brussel·les, quan el debat sobre el model d’Europa va tenir lloc dilluns. 

Naudi defensa una única llista nacional, d’Acord una millor representació territorial

Però el debat sobre l’avortament encara reservava un dels episodis més còmics de la nit: l’enfrontament basat en disquisicions jurídiques entre López i la candidata número dos de Terceravia a Encamp Ingrid Ruiz sobre la proposta de DA d’acompanyar a les dones per aturar la gestació a l’estranger. López va defensar que «quan un metge aconsella a una dona que interrompi el seu embaràs en un hospital de l’estranger sí seria perseguible» a nivell penal, «és un acte d’hipocresia brutal» va afegir. «L’article 108 del Codi Penal andorrà no contempla la inducció del dret a l’avortament, per tant, no pot ser perseguit perquè manca la doble incriminació» va respondre Ruiz, qui va acusar a la seva companya de «manipular i contaminar». A tot això, Bonell va optar per no embrutar-se en la picabaralla i va limitar-se a dir que en el procés constituent el bisbe va deixar clar que «per la seva condició mai podrien figurar definicions ètiques contraries al dret a la vida». Per cloure la temàtica, el candidat número 13 de SDP-Progressistes Victor Naudi va treure punta a que hi hagués majoria femenina al debat i que no totes tinguessin el convenciment que «el primer és la llibertat de les dones de decidir el que volen fer». 

Fernández i Mora aposten per llistes obertes com a canvi en la llei electoral

Després de la pausa, la candidata número dos d’UPA Raquel Fernández, la única que va mostrar-se obertament a dir «no a l’avortament», va proposar modificar, com Mora, una nova la llei electoral amb «llistes obertes» en les quals es puguin votar a membres de diferents candidatures per afavorir la «democràcia participativa». Paral·lelament, Alay tenia la intenció de carregar contra la representativitat electoral a les parròquies i va ofuscar-se en una enganxada aritmètica amb Naudi, qui va anar més enllà i va advocar per eliminar el sistema parroquial. «Han abandonat les parròquies i no poden presentar llistes per si sols» va etzibar en un doble dard enverinat de Bonell cap a d’Acord. El guant el va agafar Alay i va posar el dit a la nafra recordant que «no tenim cap marca blanca que ens cobreixi a alguna parròquia».

El debat de la funció pública sí va aglutinar retrets cap a Govern i Bonell va haver d’exigir-se per apagar focs. «Estan dient coses molt greus» va sentenciar la subsíndica en relació amb les acusacions de politització del funcionariat. Finalment, els darrers minuts del debat el van protagonitzar Fernández i Mora en una enrevessada discussió sobre la figura del SAIG. La primera va declarar capitalitzar el neguit del poble per carregar-se la seva figura i la segona va oposar-se a les demandes d’augmentar el nomenament de batlles.