L’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA) va organitzar ahir el primer debat de la campanya amb els set caps de llista de les candidatures nacionals que concorren a les eleccions del 7 d’abril. El debat va utilitzar amb freqüència el retrovisor per retreure accions passades a tots els partits i, en general, es van sentir poques propostes concretes. 

L’APCA havia previst un debat de dues hores dividit en quatre blocs de mitja hora. Passades dues hores només s’havien completat els dos primers blocs, referents a l’acord d’associació amb la Unió Europea i el model turístic i de comerç del país. Encara quedaven els segments ideats per tractar el problema de l’habitatge i del cost de vida, així com el de les polítiques socials. La contesa dialèctica va atreure al voltant d’unes 300 persones a la sala del Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, molts d’ells, però, vinculats directament a partits polítics però també destacava una tímida però notòria presència de menors de 30 anys. La majoria dels assistents van marxar a les 21.30 hores coincidint amb la mitja part i quan encara quedava la meitat del debat per transcórrer. Aquest rotatiu, com d’altres, només van seguir a la sala els dos primers punts per exigències de l’horari d’impremta, ja que, a les 21.30 es preveia que el debat finalitzés passades les 23.00 hores. 

Europa

El primer bloc, dedicat al suport de l’acord d’associació amb la UE, va tenyir la totalitat del debat i es va imposar de manera transversal a la resta de temàtiques a tractar, malgrat els intents dels moderadors perquè els candidats responguessin concretament. Més enllà dels posicionaments ben coneguts dels partits, les novetats es resumeixen en l’anunci per part del candidat de DA, Xavier Espot, per a introduir «propostes pedagògiques» al voltant de la informació sobre l’acord, com ara la «creació d’una Secretaria d’Estat d’Afers Europeus dirigida directament pel cap de Govern i que transversalment comunicarà tots els ministeris» o bé la «creació d’un Institut d’Estudis Europeus, depenent de l’IEA», tot, va reconèixer Espot, per revertir el fet que «no hem estat prou encertats en comunicar». El candidat del PS, Pere López, també va protagonitzar una novetat amb el matís contundent en contra de l’acord d’associació actual «que no d’Europa», va voler aclarir. 

El candidat de la terceravia, Josep Pintat, va tornar a enrocar-se en la coneguda demanda dels estudis d’impacte previ, mentre que el candidat d’SDP, Josep Roig, i el liberal, Jordi Gallardo, van ser els més optimistes respecte dels avantatges de l’acord. El candidat d’AS, Eusebi Nomen, va recordar que és l’única candidatura amb la voluntat d’acabar completament amb l’acord que, al seu parer suposaria la implementació d’un IGI del 15% al país. 

Comerç i turisme

En el segon punt, l’APCA va proposar la disjuntiva de l’aposta per un model de turisme i comerç low cost o per un de valor adquisitiu alt. Les respostes dels candidats van ser anàrquiques, introduint multitud d’altres temes i només Gallardo va ser capaç de resumir una idea concreta que entrés en el joc de la resposta a la qüestió, sense introduir altres variables. 
Entre el desgavell de temes que anaven sorgint, les novetats de creació de zones franques per fomentar  els intercanvis comercials lliures d’aranzels al país. Espot proposa una mentre que el candidat d’UPA, Alfons Clavera, dues: «Una al Pas de la Casa i l’altre a Sant Julià, però no entren en conflicte amb la resta de comerç perquè es dediquen a l’R+D».  Respecte de l’aeroport, Pintat va ser l’únic que es va posicionar a favor de la instal·lació al país, i la millora d’infraestructures. 

El públic reclama concreció i claredat de conceptes

La intervenció del públic va exemplificar què passa quan els polítics parlen de propostes sense ser capaços de reflectir-les en la quotidianitat. Un membre del públic es va interessar per com l’acord d’associació amb Europa podria ajudar, per exemple, a fer que les exportacions d’Andorra cap a Europa fossin més fluides per part d’empreses que vulguin explotar l’e-commerce internacionalment. Una pregunta molt concreta que va ser resposta per tots els candidats amb qüestions molt tècniques d’una negociació en què el membre del públic reconeixia perdre’s. Els candidats no van recollir el guant de l’exigència d’una resposta concreta i entre promeses genèriques de flexibilització dels procediments a la duana es van perdre, potser una mica menys els liberals que van ser capaços d’enumerar les propostes del seu programa en aquest sentit de manera breu i concisa. «El públic jutjarà qui està responent a la pregunta», va recordar el moderador.