Les lleis de reproducció assistida i de drets dels infants i adolescents no han agradat a la Mitra. Malgrat que ningú ha aixecat la veu i des del Consell General en cap cas es va alertar de problemes amb els redactats finals dels textos, el cert és que la seva publicació al BOPA ha deixat al descobert el posicionament del copríncep episcopal sobre aquestes dues qüestions. Ni l’una ni l’altra han estat sancionades per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. En el primer cas, certament, potser no és tan sorprenent si es té compte l’ampli debat que va portar aquesta regulació tenint en compte els posicionaments de l’Església en aquest àmbit. El segon ha agafat més per sorpresa, fins i tot alguns exconsellers generals que desconeixien per complet la situació i no sabien a què atribuir-la. A preguntes de EL PERIÒDIC, des del Bisbat es va declinar donar cap explicació sobre els motius que havien portat a l’arquebisbe a no sancionar els textos.

Si bé en el cas de la llei de fertilitat és més fàcil d’entendre la incomoditat de la Mitra, cal recordar que des de l’Executiu es va optar per una posició conservadora a l’hora de legislar i fins a l’últim moment es va assegurar que el text no comportaria problemes amb el copríncep del país veí del sud. En el moment de presentar el projecte, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va assegurar que es buscaria «l’equilibri entre ser suficientment atractiu i competitiu per poder desenvolupar l’activitat i respectar la Constitució» i es va mostrar convençut que s’aconseguiria. De la seva banda, l’ara ministre de Salut en funcions, Carles Álvarez Marfany, el dia en què es va presentar el text (abans d’entrar-lo a tràmit parlamentari) va garantir que era una llei respectuosa amb el dret a al vida en totes les seves fases tal com estableix la Constitució i per tant va descartar qualsevol problema amb el copríncep. Un extrem que finalment no ha estat ben bé així. Tot i no produir-se cap crisi institucional, la realitat és que la firma de Vives no apareix.

D’altra banda, en el cas de la Llei de drets dels infants i adolescents, la situació ha descol·locat més. Com s’ha dit, fins i tot alguns consellers generals consultats per aquest rotatiu han indicat no tenir constància de cap problemàtica i han assegurat desconèixer els motius del posicionament del bisbe. Altres fonts consultades, però, apunten que aspectes com que finalment el text inclogui la protecció de la identitat de gènere dels menors hauria generat malestar a Vives.

Tot i que inicialment el redactat era diferent, després del treball en comissió es va afegir un article en què s’afirma que Qtots els infants i els adolescents tenen el dret d’ésser respectats i acompanyats en la determinació de la seva identitat de gènere», en clara referència a casos de transsexualitat o intersexualitat.

Un altres dels textos legals recents que va portar controvèrsia i que va acabar sense la firma del l’arquebisbe de la Seu va ser el que regula els matrimonis homosexuals: la Llei d’unions civils.