En l’última setmana d’activitat parlamentària abans que el cap de Govern, Toni Martí, dissolgui el Consell General, el síndic general, Vicenç Mateu, va anunciar que totes les lleis que estan en tràmit parlamentari seran aprovades en aquest mandat, a excepció de la de família, transparència, actius virtuals i un conveni sobre el tabac que l’Executiu va entrar la setmana passada. És a dir, en l’última sessió del Consell, que se celebra divendres, es votaran més d’una desena textos. La cambra parlamentària ha fet un esprint final en els últims mesos per tirar endavant els textos, però Mateu va afirmar ahir que l’activitat parlamentària s’ha vist afectada durant tota la legislatura pel cas BPA. «Ens va fer córrer molt per poder posar en marxa el Consell i el Govern. Allò va fer que s’hagués de dedicar molt de temps, energies i esforços per resoldre aquest afer i, per tant, la normalitat legislativa es va veure afectada: va provocar un retard a l’hora d’introduir textos i ho hem patit fins a l’últim dia», va afirmar.

Mateu va aprofitar l’ocasió, el nomenament de Joan Manel Abril Campoy com a nou president del Tribunal Constitucional, per clicar l’ullet a l’Executiu, assegurant que va «estar molt implicat» per resoldre el cas BPA alhora que va actuar «adequadament». 

Un perfil diferent per al TC 

Mateu confirma que quatre textos quedaran pendents d’aprovar i els assumirà el nou Consell General

«No vull que ningú pugui dubtar de la meva imparcialitat», va assegurar ahir el nou magistrat del TC, Joan Manel Abril Campoy, després de jurar el càrrec a la Casa de la Vall davant de nombroses autoritats polítiques i judicials del país. Amb aquesta carta de presentació, Abril no descarta actuar en causes del cas BPA en les que no hagi format part. Fins ara, el magistrat ha resolt recusacions i embargaments com a jutge del Tribunal Superior, però no ha entrat en el fons de la causa. El magistrat es va emparar en la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. «El fet d’haver tractat un cas tangencialment no t’impossibilita entrar en el fons de l’afer», va precisar. En tot cas, prendrà la decisió després d’estudiar-ho entre tots els magistrats del TC. Abans, però, la causa haurà d’arribar a l’Alt Tribunal.

Abril, que és catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona, va reconèixer que el tribunal està assumint més feina i ho associa «als temps que vivim», a la vegada que assegura que el TC és un reflex de la societat actual, d’un món globalitzat que gestiona assumptes «més complexos». 

Respecte a les seves noves funcions, Abril creu que «l’ampli» coneixement de la justícia andorrana i el bagatge que ha aconseguit a la jurisdicció ordinària com a magistrat del Tribunal Superior durant 16 anys, càrrec que va combinar amb el de ponent a la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’ajudarà a dur a terme una tasca «molt bona i molt enriquidora» al Constitucional. 

Rebuig a canviar la Constitució 

La legislatura acabarà amb el debat al carrer sobre la despenalització de l’avortament i, preguntat si preveu un canvi de la Carta Magna al respecte, Mateu va reiterar que no ho creu necessari. «No el sé veure», va precisar, tot i que va explicar en cas que es debati al Consell General, seria un procés ardu. «Dubto que es pugui realitzar en un període immediat», va indicar, a la vegada que va deixar entreveure que possiblement és una qüestió que s’allargaria més d’una legislatura i que, per tant, involucraria a diferents legislatures.

El demòcrata va assegurar que la Constitució andorrana és «prou sòlida» i ha «donat solució als assumptes que se li han posat damunt la taula durant 25 anys».