El Govern va desvelar ahir les mesures urgents anunciades pel cap de Govern, Toni Martí, per millorar la  capacitat adquisitiva dels ciutadans. Les més destacades preveuen l’obligació d’incrementar tots els salaris que estiguin entre el salari mínim i els 24.000 euros bruts anuals d’acord amb l’IPC; en segon lloc s’ha acordat incrementar el salari mínim i les pensions més baixes de jubilació, viduïtat i invalidesa en un 3,2% i per últim i en relació als lloguers, tots els contractes que expiren aquest any o que ja es renoven tàcitament es prorrogaran un any i només es podran augmentar en base a l’IPC sempre que propietari i inquilí no arribin a un nou acord. Totes elles són mesures aplicables només per aquest any i serà el proper Executiu qui haurà de decidir si les manté o no.

Martí, acompanyant dels ministres Xavier Espot i Jordi Cinca va presentar les mesures ahir al matí als representants sindicals i empresarials del país i a la tarda es van fer públiques en una roda de premsa. Des de l’Executiu es va deixar clar que les accions són «coherents» amb les polítiques dutes a terme fins ara pel Govern. «Són mesures que no tenen per vocació ser una solució màgica sinó que volen traçar un camí per consolidar-lo durant la pròxima legislatura», va afirmar Cinca, que va insistir en la voluntat que siguin «un punt d’inflexió i de rellançament de les classes mitjanes i menys afavorides». A més, va deixar clar que s’han pogut dur a terme gràcies a la correcció a la baixa la previsió de l’IPC. S’havia previst que la variació de preus arribés a l’1,7%, però la davallada de preus dels productes vinculats al petroli ha fet que els darrers mesos de l’any l’IPC hagi disminuït. Al novembre ja es situava en l’1,1% i es calcula que acabarà sent d’entre un 0,7 i un 0,8%.

Acció nova 

Espot va destacar especialment com a «nova» l’obligatorietat d’incrementar l’IPC en els salaris que se situen entre el sou mínim i els 24.000 euros bruts anuals. La mesura s’inclourà via esmena a la llei del pressupost i segons el ministre, amb aquesta acció «el Govern s’anticipa a una mesura que en un futur s’hauria de fixar mitjançant convenis col·lectius» i que afecta entre el 50 i el 60% dels assalariats del país. De fet, Espot va admetre que «el que lamina la capacitat adquisitiva de la classe mitjana és que el cost de vida es vagi incrementant i en canvi no ho faci el sou».

En el cas del salari mínim se li aplicarà un increment per decret de quatre vegades l’IPC (3,2%), fet que el situarà en 1.050 euros amb l’objectiu d’equiparar-lo progressivament al cost real de la vida i complir amb les recomanacions del Consell d’Europa. Aquesta mesura també tindrà efecte sobre les prestacions socials no contributives i el Govern destinarà 235.000 euros anyals a incrementar-les.

D’altra banda, pel que fa a les pensions contributives (jubilació, viduïtat i invalidesa) s’apujaran un 3,2% sempre que no arribin al salari mínim quan s’hagin cotitzat més de 25 anys. La mesura té un impacte econòmic de 700.000 euros anyals i s’inclourà amb una esmena al pressupost. L’augment només el percebran els residents i va a càrrec del Govern per garantir el fons de pensions de la CASS.

Quant a la problemàtica de l’habitatge, el Govern no impedeix l’increment de preu en els contractes de lloguer que expiren aquest any o que ja es renoven tàcitament, però sí que fa prevaldre la voluntat del llogater. Si el propietari vol apujar el lloguer però l’inquilí no ho accepta, s’aplicarà la mesura prevista de prorrogar el contracte durant un any i només es podrà augmentar el preu en base a l’IPC. 

A més, les persones beneficiàries d’una ajuda a l’habitatge de lloguer en podran continuar gaudint encara que se’ls hagi apujat el preu del lloguer per sobre els llindars que hi havia establerts fins ara. 

El ministre d’Afers Socials va remarcar que les mesures sobre habitatge tenen caràcter «temporal per combatre la urgència social» i que els permeten guanyar temps per poder comptabilitzar tots els pisos buits que hi ha al país, analitzar en profunditat la situació del mercat de lloguer i veure els efectes de les mesures previstes en el projecte de llei de mesures urgents per a l’arrendament d’habitatges. El canvi es farà via esmena a la Llei del Pressupost i confien que doni «oxigen i tranquil·litat» a aquelles persones a qui se’ls acabi el contracte. 

Subhastes 

Per últim, s’ha previst modificar la Llei d’embargament perquè hi hagi tres subhastes en comptes de dues i que la primera d’elles sigui amb un preu de sortida del 90% de la valoració del bé (actualment la primera és el 70% i la segona el 50%). D’aquesta manera es vol evitar que s’adjudiquin els béns per un preu molt inferior al valor real, cosa que perjudica les persones que tenen dificultats econòmiques, ja que sovint veuen com a més de perdre el pis no recuperen prou diners com per fer front al deute que tenen.

Espot i Cinca va exposar que malgrat que l’Executiu només té competència per decidir mesures per aquest any, «no vol dir que no creiem que haurien de tenir una continuïtat», però que serà el pròxim Govern qui haurà de decidir. Tot i així el ministre de Finances va remarcar que algunes de les mesures són consolidables i per tant «perduraran en el temps». Va posar com a exemple el salari mínim, que es mantindrà com a mínim en els 1.050 euros o les pensions baixes.

Electoralisme 

Espot va negar que les accions anunciades siguin electoralistes, tal com s’ha denunciat des de l’oposició. «Si haguéssim volgut ser electoralistes, hauríem previst augments més importants», va etzibar, assegurant també que «no ens hem despertat fa quatre dies». El ministre va recordar que «fa quatre anys que vam constatar que calia incrementar el salari mínim i fa més d’un any que hem constatat tensions en el mercat del lloguer». Amb tot, va assenyalar que les circumstàncies han canviat i que la situació era molt més greu ara que fa uns mesos i per això calia actuar.

Acord amb els bancs perquè els cedeixin pisos

Xavier Espot va anunciar que s’està negociant un conveni amb Andorran Banking perquè cedeixin els habitatges que tenen en propietat al Govern i que aquest els pugui destinar a persones en situació de vulnerabilitat o d’exclusió social. El ministre va indicar que «fa unes setmanes o uns mesos» que es treballa la proposta i que la cessió es faria a canvi d’un lloguer social per tal que l’Executiu pogués gestionar els pisos i atorgar-los a aquelles famílies que tinguin més necessitat per la situació que viuen. 

Considera que les mesures queden massa curtes

Gabriel Ubach: El sectari general de l’USdA va ser clar a l’hora de valorar les mesures urgents: «anàvem a dinar i ens han convidat a un cafè». Amb aquestes paraules va voler deixar clar que al seu entendre les propostes de Martí «es queden molt, però molt curtes». Així i tot va admetre que davant els problemes que viuen moltes famílies «qualsevol ajuda és bona». D’altra banda, es va mostrar crític amb el fet que no s’hagi inclòs cap de les seves propostes i que contràriament al que s’havia anunciat, finalment no s’han consensuat.

Reivindica un país més social i no «caritat pública»

Guillem Fornieles: es va manifestar en la mateixa línia que Gabriel Ubach, assegurant que les mesures presentades no són suficients. De fet, va arribar a qualificar-les de «burla» i va afirmar que la seva voluntat és «tenir un país més social» i  no haver de recórrer a la «caritat pública». D’altra banda i en relació a la problemàtica dels preus dels lloguers va lamentar que se seguirà beneficant els especuladors. «Si algú té dificultats, ho pagarà el Govern amb una ajuda que anirà a la butxaca de l’especulador», va sentenciar.

Unes accions «transitòries» però adients

Miquel Armengol: El president de la Cambra de Comerç va explicar que en general veuen «bé» unes mesures que consideren «transitòries» a l’espera que es renovi el Govern i que es pugui dur a terme una anàlisi més profunda de les problemàtiques socials. Igualment, va negar que les accions siguin «un pegat».

Per la seva banda, el president de la CEA, en declaracions a l’ANA va lamentar que les mesures no s’hagin consensuat i va assegurar que a partir d’ara les analitzaran amb molta atenció.

Veu mancances en relació a la realitat econòmica

Marc Aleix: El president de la PIME es va mostrar satisfet que es tirin endavant unes mesures «que nosaltres hem reclamat des de fa temps perquè ja estàvem atents als aspectes socials», tot i que assegura que «arriben tard». Igualment va assegurar que «són insuficients en relació a la realitat econòmica que viu la gent del país», però com en el cas dels sindicats va remarcar que «val més això que res». En el cas dels lloguers, considera que les accions previstes poden ser un primer pas positiu per evitar increments abusius.

Critica les contradiccions de l'Executiu

Jaume Bartumeu: El president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu va tornar a ser molt crític amb les mesures urgents i les «contradiccions» que segons ell presenta l’Executiu. Des del seu punt de vista les accions són «un campi qui pugui», «populisme de pacotilla» i «no són serioses». A més, va insistir que contradiuen la llei òmnibus entrada fa mesos al Consell General i que Martí ha deixat en una situació de debilitat a Espot en «contradir-lo». Pel que fa als lloguers, consideren que el topall no és suficient.