Ja fa temps que el malestar intern a la corporació laurediana ha sortit a la llum més enllà de l’esfera interna de Laurèdia en Comú, però ara al govern comunal se li ha obert un altre front, i aquest assenyala cap a l’edifici administratiu del Govern. El Comú de Sant Julià de Lòria considera que l’Executiu està duent a terme “un boicot sistemàtic” i posant contínuament “pals a les rodes” a tots els projectes que intenta posar en marxa la parròquia fronterera del sud. L’últim afer que ha fet posar el crit al cel ha estat la decisió de l’administració central de no atorgar un permís perquè l’estació estrella de Naturlàndia, el Tobotronc, pugui funcionar també durant les nits. Després de fer una inversió de 50 mil euros en enllumenat, ara el comú veu com no els pot instal·lar ni posar en marxa l’estació durant la nit perquè l’executiu no dona el vistiplau. “Estic convençut que a alguns encara els cou la sentència de transferències i competències”, ha assenyalat en declaracions a l’ANA el conseller de Cultura de Sant Julià, Josep Roig, i recorda que “governar des del ressentiment és sempre negatiu”.
Per Roig, que ha defensat que Naturlàndia no hauria d’haver existit mai, el Tobotronc és “la gallina dels ous d’or” de l’ecoparc i per això argumenta que la corporació faci inversions en l’atracció més important per continuar intentant de reflotar Naturlàndia. “Soc el primer preocupat en tenir en compte les mesures de seguretat, però el Tobotronc és el que dona més sentit al parc, de llarg”.
Més enllà d’aquesta última enganxada, però, a Sant Julià de Lòria encara recorden que la iniciativa del ràfting s’hagi diluït a la mínima expressió, després de la fugida del projecte inicial per part dels comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i també del Govern. La corporació apunta, precisament, a aquestes tres entitats com les culpables perquè la posada en marxa de l’activitat lúdica vagi més lenta del que els agradaria. Lluny d’estar el projecte apartat, el comú continua amb la ferma voluntat d’instal·lar un ràfting a la parròquia i ja hi ha informes econòmics i de viabilitat que donen llum verda a l’activitat durant els mesos de maig a juliol. De fet, el comú, a més dels documents encerregats, ja té un local situat a l’avinguda Rocafort que s’utilitzaria per guardar-hi les barques i altres tasques relacionades amb l’activitat.
“Potser hi ha parròquies i institucions que els molesta que ens en sortim i es veu com una amenaça que Sant Julià surti del pou al qual ha estat immers durant molt temps”, ha acusat el conseller de Cultura. El representant comunal assenyala que “ja m’agradaria a mi tenir l’avinguda Meritxell, el Cirque du Soleil i un ministeri de Turisme que ens donés els mateixos diners que destina al voltant de l’illa Carlemany”. Però en vista a que això no és així, Roig reivindica que “les parròquies perifèriques ens hem de buscar la vida i l’únic que demanem és que ens la deixin buscar i ens donin suport a l’hora de fer-ho”. “Sant Julià és molt més forta que tot això”, sentencia. El conseller, però, no es queda aquí i a la vista dels canvis de suport respecte al projecte inicial apunta que hi ha hagut manca de visió de país. “En política, dissortadament, a vegades et situen en una dicotomia de ‘o estàs amb mi o estàs contra mi’, i això, en un país tant petit com el nostre, mai és positiu”.
Malgrat aquestes traves exteriors, Roig també fa autocrítica. “Ens vam enganxar al projecte com a un ferro roent, ho reconec, però ho vam fer per necessitat”. El conseller creu, i diu que així ho apunten els documents encarregats pel comú, que la instal·lació del ràfting a la parròquia serviria per desestacionalitzar el turisme d’esquí de fons i generar una nova activitat a cota 900 que enllacés amb altres que es realitzen a Naturlàndia. “Tens la possibilitat de vendre, no només nits d’hotel per augmentar les pernoctacions, sinó també restauració i generar vida al poble”.
Manca de cabal
Pel que fa a la principal preocupació que han esgrimit, tant l’oposició com la resta d’institucions que ja no estan darrere de la iniciativa, Roig defensa que sí que hi ha suficient cabal d’aigua els mesos que habiliten els informes, és a dir, de maig a juliol. “Al cap i a la fi nosaltres no tenim controlat FEDA”, recorda resignat el conseller de Cultura quant a la possibilitat que l’entitat parapública turbinés aigua per augmentar el cabal del riu en els mesos de menys aigua. En aquest cas, també ressalta que hi ha hagut manca de voluntat política. “Quan hi hagi un Govern que sigui més receptiu amb totes aquestes qüestions hi haurà moltes coses que es podran desbloquejar”.
Pel que fa a la resta de mesos de l’any, de la mateixa manera que en més d’una ocasió ho ha verbalitzat el cònsol major, Josep Miquel Vila, Roig també creu que es podrien destinar les instal·lacions per a altres activitats aquàtiques com canoes o tobogans. Malgrat que no posa cap calendari, el conseller apunta que s’està treballant amb els terminis de mandat, és a dir, a un any vista, o el que és el mateix, fins al desembre del 2019, moment que se celebraran eleccions comunals. Amb els mateixos tempos es treballa en relació al passeig del Riu, que ha d’anar des de la frontera fins al costat de l’edifici administratiu comunal i que la corporació ja ha licitat. Tot plegat amb la intenció que la parròquia doni la cara al riu i es pugui aprofitar per a nivell turístic.
Convida a abandonar les carteres
Davant del malestar, evident, que hi ha amb Demòcrates per Andorra (DA), i després que les dues conselleres que no estan presents a la Junta de Govern local, Francesca Barbero i Meritxell Teruel (també de DA), hagin manifestat que votaran trencant la disciplina de partit si no els agraden alguns projectes, Roig les convida a abandonar les seves carteres, “per lògica i coherència”.
