El judici de l’any es reprèn avui amb la mirada posada sobre l’acusat que té una petició de pena per part de la Fiscalia més elevat, l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. El cas, que aixeca una gran expectació social i mediàtica, torna a començar després que el mes de gener s’iniciés amb el debat de les qüestions prèvies. El president del tribunal, Josep Maria Pijuan, va ajornar el judici a l’espera de la resolució de les qüestions plantejades pels advocats defensors perquè algunes d’elles podien influir en la continuació del cas. De fet, la més rellevant va ser la petició perquè el Govern i els accionistes minoritaris deixessin de formar part del judici. El seguiment de la vista oral abans de la resolució de les qüestions prèvies podia comportar que, en cas que finalment es fes fora als dos actors mencionats, s’hagués d’anul·lar el judici en entendres que s’havia portat a terme de forma indeguda. En tot cas, les defenses ja han esgotat tot el recorregut judicial andorrà per recórrer la seva petició i tots els òrgans han respost de forma negativa. Així, doncs, el Govern i els accionistes minoritaris del banc seguiran avui personats en la causa.

Declaració de Miquel / Com és habitual, s’espera que el primer torn per declarar sigui per a l’acusat que té una petició per part de la Fiscalia més elevada, és a dir, Joan Pau Miquel. En concret, el ministeri fiscal li demana vuit anys de presó, 100 milions d’euros de sanció i deu anys d’inhabilitació. Com als 25 processats, se l’acusa d’un delicte de blanqueig de capitals. L’acusació se sustenta, principalment, en el cas Emperador, una trama que implica l’empresari xinés Gao Ping i el seu suposat testaferro, Rafael Pallardó. Suposadament, Pallardó hauria blanquejat capitals mitjançant enviaments d’uns 70 milions d’euros. Els diners procedien, presumptament, del blanqueig de la màfia xinesa a Espanya liderada per l’empresari Gao Ping. El paper de Pallardó era enviar els diners a familiars de l’empresari xinés a través de BPA.
Cal entendre que perquè existeixi un delicte de blanqueig és fonamental demostrar que prèviament s’ha comès un delicte d’origen d’on s’han extret els diners –estafa, malversació de fons, corrupció o altres–. És per això que al llarg del judici, les defenses dels 25 processats intentaran demostrar que l’origen dels diners és només l’evasió fiscal, no tipificada com a delicte a Andorra en el moment dels fets, de manera que no es podria aplicar un delicte de blanqueig. Precisament divendres es van reunir totes les defenses per acordar una postura comuna. S’hi va acordar una defensa «en bloc, tots a una», és a dir un discurs consensuat. La reunió va comptar amb la participació de catedràtics estrangers.
L’acusació intentarà demostrar que hi havia una organització dins del banc per blanquejar diners i que s’oferien primes als treballadors que els movien a través d’empreses pantalla. La Fiscalia entén que aquesta gestió formava part d’una política de la direcció del banc. Els moviments de diner presumptament il·lícit s’haurien fet a través de compensacions, és a dir, d’intercanvi de diners entre dos clients a Espanya de manera que un no cal que pugi els diners al Principat, sinó que té directament un ingrés al seu compte, mentre que l’altre no cal que baixi la quantitat i la rep en mà en efectiu.
De moment, la vista començarà amb quatre dies programats: avui, demà, dimecres i dijous. El calendari previst estableix sessions entre dilluns i dijous fins el desembre, quan es faria una parada per Nadal i es reprendria ja el mes de gener.