L’interventor del Comú de Sant Julià de Lòria, Josep Maria Altimir, ha presentat la seva dimissió per diverses desavinences amb el lideratge de la corporació laurediana. La decisió ja ha estat comunicada al comú, tal com van confirmar des de la mateixa corporació i es farà efectiva en breu. Els motius de la renuncia no s’han fet públics oficialment però segons fonts consultades Altimir havia topat en més d’una ocasió amb decisions dels responsables polítics de Sant Julià. El darrer i definitiu desacord té com a rerefons el crèdit per pagar l’estudi de viabilitat per fer una tirolina a Naturlandia. 

La decisió d’invertir en l’estudi es va prendre el passat mes de juliol i suposava un cost de 400.000 euros. Segons les fonts, Altimir discrepava de la iniciativa i no estava d’acord amb els diners que es destinaven a l’anàlisi tècnic de l’atracció. De fet, l’interventor va emetre un informe contrari a l’aprovació d’un suplement de crèdit que en total per la construcció del nou giny s’apropa als cinc milions d’euros, però la majoria comunal va votar-hi igualment a favor. 

Altimir s’hauria sentit desautoritzat després que la seva opinió no es tingués en compte en vàries ocasions

El mateix hauria passat en altres decisions comunals, en les quals tampoc s’hauria tingut en compte l’opinió de l’interventor que s’hauria sentit desautoritzat en més d’una ocasió fins a prendre la decisió de deixar el càrrec. Altimir podria tornar al seu antic lloc de feina, com a interventor del Govern.

Pèrdua de confiança 

Josep Maria Altimir va arribar al comú lauredià com a interventor amb el mandat de Josep Pintat. Amb la derrota d’UL, actualment a l’oposició, el nou cònsol major, Josep Miquel Vila, va convèncer a Altimir perquè seguís al càrrec, afirmant que tenia tota la seva confiança. Una confiança que el cònsol major va refermar després que es fes pública la relació d’Altimir amb la trama de les targetes black. En el marc de la causa derivada de la gestió de Montserrat Gil i Manel Torrentallé, Altimir va ser inhabilitat uns mesos però passat aquest temps va tornar a exercir al comú. Concretament, l’interventor va ser acusat d’un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes. És a dir, de no denunciar les males praxis dutes a termes per Gil i Torrentallé. 

En aquell moment, el mandatari comunal va argumentar que la condemna imposada a Altimir era molt lleu i que, per tant, mantenia la seva confiança perquè no era suficient per tallar la relació laboral. Amb el temps, però, i les diverses decisions de la majoria comunal, l’interventor lauredià entén que aquesta confiança s’ha perdut i ha optat per deixar el seu lloc. 

Encausat per l’afer del SAAS 

Els pagaments amb les targetes del comú no és l’únic afer que ha esquitxat, d’una manera o d’una altra, al qui fou també interventor general de l’Executiu. Fa poques setmanes la Batllia el va encausar, juntament amb Gil (també exministra de Salut), Ramon Cereza (exdirector del SAAS) i Joan Blasi (l’ex-interventor delegat de Govern al SAAS) en el marc de la investigació sobre la concessió del transport sanitari a dues empreses privades d’ambulàncies que va tenir lloc el 2007. La batlle que porta el cas considera que hi ha indicis de prevaricació, especialment perquè en el contracte de les ambulàncies el Govern es va comprometre a fer-se càrrec d’un possible futur dèficit que poguessin tenir les empreses adjudicatàries, de manera que els empresaris s’asseguraven tenir beneficis i que, en cas de pèrdues, pagués l’Executiu.