L’advocat i exconseller de Finances de Sant Julià, Joan Besolí, serà traslladat a una presó catalana després que la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela hagi acceptat la seva petició i la de l’expresident del Barça, Sandro Rosell, amb qui està empresonat a Soto del Real des del maig del 2017. Fonts properes a la defensa de Besolí van assegurar a EL PERIÒDIC que «la decisió es farà efectiva en breu però que encara no se sap quan serà ni a quin centre penitenciari ingressarà». 
 

Tot i l’anunci de la decisió, encara no se sap quan es farà efectiu el canvi de centre ni a quin

La decisió arriba després que el passat 29 de juny la magistrada de l’Audiència Nacional tanqués la instrucció del cas i acusés formalment l’exconseller lauredià, juntament amb Rosell, la seva dona, Marta Pineda, i tres persones més, d’haver comès un delicte de blanqueig de capitals i de formar part d’una organització criminal en el marc del conegut com a cas Rimet. Aleshores, Lamela va decidir mantenir-los en presó preventiva com fins ara a l’espera que s’iniciï el judici oral.

De tota manera, Besolí i Rosell van demanar un cop més la llibertat condicional al·legant que així podrien estar a prop de les seves respectives famílies i que ja no tenia sentit la seva presència a la presó madrilenya perquè havia conclòs la instrucció i només estaven pendents de l’inici del judici. En l’aute de processament que la magistrada ha fet arribar als acusats durant aquesta setmana, va denegar-los la llibertat com tantes altres vegades, però en aquesta ocasió va accedir a la reubicació de centre penitenciari –tot i que sense argumentar-ho– en la mateixa línia que està actuant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena amb els presos polítics catalans.

Blanqueig organitzat

Segons la magistrada del cas, els sis processats formarien part d’una «estructura estable» en què hi havia un repartiment dels rols «prèviament establert per Sandro Rosell i amb la inestimable intervenció de Besolí», que era titular d’un gran nombre de societats i comptes bancaris a Andorra. A través d’aquesta organització criminal, s’haurien apropiat de fins a 15 milions d’euros dels fons de la Confederació Brasilera de Fubtol (CBF) que hauria desviat l’aleshores president, Ricardo Teixeira, pels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció. I també haurien blanquejat 5 milions més procedents de contractes de patrocini de la marca Nike amb la canarinha.

En la interlocutòria de transformació de diligències prèvies a procediment abreviat, la magistrada va especificar que centrava les investigacions en dues operacions. Sobre la primera, en què Besolí es troba implicat, Lamela es va remuntar a l’any 2006, quan Teixeira –acusat de blanqueig de capitals al Principat– hauria signat el contracte dels partits amistosos esmentats amb una societat àrab domiciliada a les Illes Caiman i vinculada a un grup saudita. També va detallar-hi com «es va imposar als compradors el pagament d’uns fons dels quals es van apoderar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF». I malgrat que les defenses van presentar un document de la mateixa confederació en el qual assegurava que no es considerava perjudicada per les accions de Rosell i Besolí, la magistrada va insistir que l’expresident del Barça va rebre 6,6 milions i Teixeira, 8,4, sense que la confederació en sabés res.

En el text de la interlocutòria, Lamela va explicar detalladament totes les operacions que van portar a terme els investigats per «donar aparença de legalitat» al cobrament d’aquestes quantitats. Ho feien a través d’un entramat societari i de transferències bancàries ordenades des de societats que pertanyien al grup empresarial saudita –que figurava com a comprador– i que tramitaven a comptes andorrans, amb la signatura de Rosell i Besolí.

El Tribunal de Corts manté oberta la causa al Principat

El Tribunal de Corts va desestimar el passat 15 de juny l’arxivament de la causa a Andorra contra Joan Besolí i Sandro Rosell que la seva defensa havia sol·licitat. D’aquesta manera, la batlle Canòlic Mingorance, instructora del cas, segueix investigant el delicte de blanqueig del qual se’ls acusa. Segons fonts properes al cas, la demanda es va fer malgrat tenir present que seria difícil que el tribunal accedís a arxivar la causa. La defensa dels acusats va argumentar que en cap cas els diners que Rosell tenia a Andorra procedien de cap activitat criminal ni irregular. I van recordar que la mateixa CBF, qui suposadament hauria sigut víctima de la gestió de Rosell, havia manifestat públicament que no s’ha sentit perjudicada per les seves accions.