Els casos detectats d’assetjament escolar posen en evidència que a les aules encara imperen les concepcions masclistes. «Hi ha més víctimes femenines que masculines», va subratllar la directora del Departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, tot fixant-se en les xifres dels dos últims anys, ja que abans no es registrava aquesta dada. Dels 14 casos notificats en el curs 2016-2017, deu eren noies i quatre, nois. «Aquest any la tendència semblaria ser la mateixa, però les dades no estan tancades i les úniques de què disposem ara per ara són els 11 casos detectats fins a finals d’abril o principis de maig d’aquest 2018», va puntualitzar Pagès. 

La tècnica d’educació va explicar a EL PERIÒDIC que la relació entre agressor i víctima en una situació d’assetjament segurament està condicionada «pel concepte de relació de força». Per això va insistir en la importància dels tallers que organitzen des de l’àrea d’igualtat a tercer i quart de segona ensenyança, «on es tracten temes de gènere, sobre estereotips, relacions abusives entre nois i noies, igualtat...». Aquestes són només algunes de les activitats de prevenció que serveixen per treballar els valors als centres escolars i evitar arribar a situacions d’assetjament.

Més atenció però més casos

En els últims anys, el nombre de casos de bullying detectats s’ha anat incrementant. Si bé en els cursos 2012-2013 i 2013-2014 van registrar-se’n dos, el 2014-2015 ja van ascendir fins als nou, el 2015-2016 –coincidint amb l’aprovació del decret de prevenció i tractament de l’assetjament– van ser sis i el curs anterior ja van augmentar fins als 14. «Vull pensar que hi ha més casos perquè estem posant-hi més atenció», va manifestar Pagès, que va explicar que s’estan fent més accions de sensibilització per evidenciar que aquests comportaments no són normals i que s’han de notificar i treure a la llum. 

«En un cas de bullying sempre intervenen tres agents: l’assetjador –o grup d’assetjadors– i la víctima, entre els quals hi ha una relació de força directa que es repeteix en el temps, i els anomenats espectadors, que coneixen la situació però normalment miren i no fan res», va aclarir la directora d’Inspecció i Qualitat Educativa. Com que la víctima molt sovint no és capaç de denunciar la situació, és molt important treballar amb el darrer col·lectiu. «No hi ha un únic testimoni, són molts que poden denunciar-ho, però el que s’ha de fer és invertir la tendència perquè deixin de viure-ho com una traïció a la víctima o a l’assetjador i ho vegin com un punt fort», va manifestar Pagès. D’aquesta manera, es pot ajudar tots dos agents. 

«No hem de pensar que l’agressor compleix sempre amb el perfil d’un nen conflictiu perquè la majoria de vegades és un nen normal i corrent i el que passa és que es deixa portar per un grup que alimenta la seva superioritat i reforça la seva actitud d’assetjador», va aclarir la tècnica d’educació. Per això, un cop normalitzada la situació d’assetjament és necessari fer un treball de continuïtat a través de tutories. De fet, no és habitual que els casos es reiterin. 

El repte de la resolució: entre els dos i els set mesos

Tal com estableixen els protocols del 2016, un cop es notifica i es valida un cas d’assetjament, hi ha cinc dies per preparar un pla d’intervenció i trenta per aplicar-lo. Si en aquest termini no es resol, es recondueix el pla amb noves accions durant trenta dies més. Tot i així, poques vegades s’aconsegueix solucionar amb aquests terminis. «Aquest curs sí que s’ha aconseguit una resolució en un mes, però el 2016-2017 la més curta va ser en dos mesos i la més llarga ens en va portar set; era una situació molt complexa», va argumentar Pagès, que va estimar que el més raonable és tardar entre un i tres mesos. Un cas es dona per resolt quan la situació s’ha normalitzat, és a dir, quan ja no existeix agressió i hi ha respecte mutu, tot i que no es pretén que agressor i víctima s’acabin fent amics.

Anonimat tecnològic

«Des del punt de vista dels adolescents, l’ús de la tecnologia és una cosa molt natural», va constatar Pagès. Per això, en la majoria de casos d’assetjament escolar, «en un moment o altre intervé el ciberbullying, és a dir, l’enviament de missatges via whatsapp, correu electrònic, xarxes socials...». No ens hauria de sorprendre tenint en compte que els joves es passen el dia enganxats al mòbil intercanviant missatges amb coneguts i no tant. Aquí és on es troba precisament un dels perills de la xarxa i on cal estar alerta. 

Més enllà del bullying tradicional, hi ha altres fórmules com el grooming, en què un adult s’intenta apropar a un jove a través de les xarxes socials fent-se passar per una persona de la mateixa edat amb l’objectiu d’establir-hi una relació de confiança i aconseguir manipular-lo. «Tot i que s’allunya una mica de l’assetjament pur, s’ha de tenir en consideració perquè els adolescents han d’estar preparats per a tots els riscos», va subratllar la tècnica d’educació. I també hi ha el sexting, que utilitza les xarxes per difondre fotos o vídeos eròtics. «Això és del tot intencionat; el problema és que els nens no són conscients de les conseqüències reals», va advertir la directora tot llançant un missatge fulminant: «I no és pas gratuït». 

Conductes delictives 

De fet, quan es detecten aquests casos es notifiquen directament a la Policia, que obre una investigació perquè al darrere pot haver-hi un delicte. Des de les escoles també s’hi deriven els casos més greus, com quan és un grup i no un únic agressor qui està assetjant la víctima. I les famílies que denuncien casos d’assetjament de vegades també ho fan directament al cos. Per això és la Policia qui imparteix els tallers sobre ciberbullying i els perills que els adolescents poden trobar-se a les xarxes. Aquest curs han organitzat un concurs de curtmetratges sobre aquest tema perquè puguin reflexionar entorn de la problemàtica. 

Darrere de la pantalla

Si bé en aquests delictes sovint impera l’anonimat, aquesta tècnica també pot ajudar a la detecció de casos d’assetjament. Això és el que permet l’aplicació B-Resol, en fase de prova pilot a l’Escola Andorrana d’Encamp. «Els alumnes la tenen instal·lada als seus mòbils i l’únic que han de fer és obrir-la i fer clic per emetre una notificació d’assetjament», va explicar la directora d’educació. Fins a finals de curs, però, no es farà cap valoració per decidir si s’estén a la resta de centres educatius. «De moment hi ha hagut molt poques denúncies; jo penso que és perquè no s’han donat casos», va apuntar Pagès.