Pere López, president del PS, va acusar el cap de Govern, Toni Martí, de «malversació de fons» per la transferència de crèdit extraordinari de l’Estat a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). El líder de l’Executiu es va mostrar indignat per les «insinucions» per part de López de «corrupció» i «tràfic d’influències». El cap de Govern va considerar les paraules del socialdemòcrata com a «acusacions molt greus»i va assegurar que el seu discurs havia estat una de les «intervencions més dures» vistes al Consell General. 

En el marc del debat sobre l’esmena a la totalitat del projecte de llei de suplement de crèdit públic a l’agència, López va lamentar les quantitats «desorbitants» i d’un «mal ús freqüent» dels diners públics. «Per les mateixes causes al sector privat, s’està pagant entre 2.500 i 3.500 euros per cadascuna. L’AREB està multiplicant gairebé per vuit les tarifes», va denunciar el socialdemòcrata.

DA es queda sol

DA es va quedar sol defensant el traspàs dels tres milions d’euros a l’AREB per costejar les despeses jurídiques dels 109 casos pendents derivats del cas BPA. Amb els únics vots en contra del partit del Govern, va quedar desestimada l’esmena a la totalitat que va presentar el PS per aturar el projecte de llei. Així, el document es va aprovar, tot i que l’oposició en bloc va criticar la manera com es va adjudicar la feina de defensa a Badia Advocats, despatx on treballa el secretari general del partit demòcrata, Esteve Vidal. L’adjudicació es va fer «a dit», sense convocar un concurs públic. 

Segons el ministre de Finances, Jordi Cinca, es va optar per la via directa per guanyar temps. «En aquests casos hi ha una necessitat urgent de donar resposta a les demandes que es van presentant, tenint en compte que cadascuna ha de rebre una contesta en un termini de 15 dies», va argumentar el ministre. «Quan haguéssim acabat el procés del concurs, ja hauríem perdut tots els casos», va afegir Cinca. La majoria dels processos oberts són demandes de clients que havien subscrit productes financers o ciutadans que es consideren perjudicats arran de la caiguda de l’entitat bancària. També n’hi ha dels accionistes majoritaris. 

De fet, tal com va comentar Cinca, «amb una sola demanda, la dels accionistes majoritaris, l’Estat podria perdre 366 milions d’euros. Si no donéssim resposta a les demandes, ens donaríem per condemnats i l’Estat hauria d’assumir un risc de prop de 2.500 milions d’euros», va informar Cinca. El conseller demòcrata, Miquel Aleix, va donar suport al crèdit extraordinari «perquè l’Estat tingui els mitjans per defensar-se». A més, Cinca va subratllar la independència de l’AREB respecte al Govern i va assegurar que només dos dels seus membres tenen un vincle amb Andorra, ja que la resta han fet carrera professional a Espanya o a França. López va aclarir que el president de l’agència és escollit per la majoria. 

L’independent de la Massana, Carles Naudi, va demanar la compareixença a la cambra del president de l’AREB perquè doni explicacions sobre l’adjudicació, el sobrecost i les irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes. Naudi va enumerar algunes de les observacions que va fer l’organisme fiscalitzador: «manca de procediments de gestió pressupostària eficaços, modificació de crèdits en dates properes al tancament de l’exercici, errades en la confecció del quadre de finançament, 20 milions d’euros d’endeutament a curt termini considerats de llarg termini...».  

El liberal Jordi Gallardo va lamentar la falta de previsió. «El ministre ha reconegut que s’hauria d’haver previst una partida més alta», va afirmar el conseller. Víctor Naudi, d’SDP, va denunciar que el projecte de llei està pensat perquè l’AREB «pugui fer el que vulgui sense cap mena de control jurisdiccional». El parlamentari d’SDP va dir, irònic, que votaria a favor de l’esmena perquè Lòpez estigués «tranquil». Justament el PS ha apartat SDP de l’aliança política amb L’A que van proposar els mateixos progresistes. 
D’altra banda, Martí es va negar a la petició de López de lliurar la documentació de la contractació a la Fiscalia. Martí va animar-lo a portar el cas a la justícia, si creia que hi ha hagut irregularitats. H