La junta directiva de l'Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha demanat aquest divendres al ministre de Finances, Jordi Cinca, millorar les condicions dels andorrans residents a Espanya en relació al tractament fiscal de l''exit tax' i de l’impost de successions i donacions. Els representants de l'EFA han lliurat al ministre dos informes fets pel catedràtic de dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona (UB), Luis Manuel Alonso, i per l'advocat i professor de dret financer i tributari de la UB, Jorge Pérez García.

En relació a l''exit tax', consideren que amb l'intercanvi d'informació entre Andorra i Espanya, "la raó objetiva per no tributar per canviar de residència a un país de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu no difereix dels condicionats actualment existents entre el Principat i l'estat espanyol". Aquests arguments, segons els autors de l'informe, "tenen prou força per instar una resposta política o legislativa per part d'Espanya que contribueixi a aclarir la situació i garantir el tracte equivalent que mereixen aquells andorrans d'origen que escullen tornar al seu país".

A més, segons l'EFA, això també frena l'arribada de fortunes i de persones amb patrimoni i capacitat per invertir a Andorra i s'estimen més anar a Londres o a Portugal, on no es veuen afectats d'igual manera per aquest impost.

L''exit tax' (sortida de taxes) és un instrument que ha creat l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per evitar delictes d’evasió fiscal i garantir així la declaració a hisenda de participacions, accions i fons d’inversions d’aquelles persones amb rendes altes. Unes mesures que no afecten a aquells contribuents que resideixen a un altre país de forma temporal. De fet, no és altra cosa que una mena de protecció per retenir les plusvàlues en el moment en què el contribuent abandona el seu país d’origen. Des de l’any 2011 Andorra ha impulsat una nova legislació fiscal i, alhora, ha signat diversos convenis per evitar la doble imposició (CDI), els quals han atorgat una major credibilitat al país i, en conseqüència, han permès que molts estats de la comunitat internacional deixin de considerar el Principat com un paradís fiscal.

A França, aquest impost s’aplica a aquells contribuents que posseeixen accions, participacions o fons d’inversions amb uns valors superiors als 800.000 euros. Concretament, en les participacions, l’'exit tax' també hi té vigència sobre aquelles que superen el 50%. Un valor percentual que és sensiblement diferent a altres països com els Estats Units, Alemanya o Espanya. En el cas de l’estat espanyol, per exemple, es reclama aquesta indemnització fiscal a plusvàlues que posseeixen com a mínim el 25% del control d’una empresa, amb actius superiors a un milió d’euros o una cartera amb més de quatre milions d’euros de plusvàlues latents. L''exit tax' grava el patrimoni de l'emigrant i no la seva renda, cosa que, en opinió d'alguns especialistes, la figura "s'agafa amb pinces" a la llei de l'IRPF espanyola.

Concretament l’article 95 bis d'aquesta llei diu que el canvi de residència d’una persona física d’Espanya a l’estranger pot suposar, si es donen determinades condicions, que es gravin alguns guanys patrimonials, de manera que l’article 95 bis està gravant realment la variació del valor de determinats béns i no l'obtenció de renda. Així que realment el que ha fet el legislador és regular aquest gravamen dins de l’IRPF, quan aquest suposa en si un nou tipus impositiu, doncs és de diferent naturalesa que l’IRPF. Així, si un potencial resident a Andorra fos contribuent d’aquest impost, estaria pagant injustament una mesura desproporcionada per part de la legislació tributària espanyola. Si bé és cert que els mínims exempts són molt alts i la subjecció a dit impost és realment excepcional, això no implica que en aquest cas no s’estigui establint una presumpció d’evasió fiscal sobre l’obligat tributari.

Els representants de l'EFA també han fet palès al ministre Cinca el seu neguit per la imposició successòria per als ciutadans andorrans arrel de l'aparició de nova jurisprudència sobre el tema. Els residents de països com Andorra que no pertanyen a la Unió Europea (UE) que rebin herències o donacions a Espanya ja no tindran un tracte fiscal diferent als espanyols i comunitaris en l'impost de successions i donacions. La sentència del Tribunal Suprem espanyol de febrer 2018 ha posat fi a la discriminació que patien els residents de fora de la UE.

Es condemna Espanya per no permetre a un no resident, concretament un resident en un país no pertanyent a la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu, tributar per l'impost de successions aplicant la normativa de la comunitat autònoma espanyola de residència del causant, persona física que, per causa de la seva mort, provoca la successió legal o testamentària dels seus béns. Ara bé, en l'informe que s'ha lliurat a Jordi Cinca s'adverteix que, de moment, no s'ha aplicat la sentència del Suprem i es recorda que els residents fiscals en països tercers que van haver d'abonar l'impost de successions espanyol conforme a la llei estatal i no es van poder beneficiar de la configuració més benigna de la llei autonòmica, poden solicitar la devolució del que s'ha pagat en excés.

Finalment, es recomana que, a l'hora de configurar una estràtègia fiscal de cara al futur en matèria successòria, s'ha de remarcar que poden aprofitar-se els beneficis per a l'empresa familiar reconeguts a la legislació espanyola sempre i quan es donin unes determinades circumstàncies.