Judith Pallarés, consellera liberal, ha criticat avui, durant la sessió del Consell General, la falta de dades de la memòria econòmica que presenta la nova llei de la funció pública. La consellera a l’oposició va preguntar al Govern per l’impacte en xifres del desenvolupament de la carrera horitzontal i els complements de productivitat, dues de les novetats que suposa la norma que regirà l’administració pública. 

La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, va respondre que aquesta informació no es preveu a la llei perquè, properament, s’incorporarà a través de reglaments. «No és la llei la que establirà el percentatge que aquella persona percebrà pel seu complement de productivitat», va afirmar la demòcrata. 

«Com poden preveure que la llei serà sostenible si no tenen encara els reglaments ni saben el cost que pot suposar als pressupostos de l’Estat?», va insistir Pallarés. Descarrega, per la seva banda, va assegurar que el Govern va elaborar uns estudis econòmics que certifiquen que el model és viable econòmicament. «Les dades que hi ha a la memòria econòmica són les necessàries per poder fer una valoració», va afegir. Desecarrega va recordar que el projecte planteja un canvi en el model retributiu, passant d’un règim de triennis a quinquennis i incorporant dos nous complements: el de carrera i el de productivitat. 

Informes que falten

Gerard Alís, del PS, va ser qui va obrir el debat sobre la funció pública. Durant la sessió, Alís va lamentar que la reforma hagi arribat al Consell General sense part dels informes preceptius. El socialdemòcrata va denunciar que no es va comptar amb l’opinió de tots els implicats. Al seu entendre, «se’ls havia d’haver implicat a tots» i, en canvi, «les formes no van ser les adequades». «La modificació s’havia de fer amb diàleg i no amb imposicions. Pel que ens ha arribat, no s’ha fet així», va lamentar Alís. 

El conseller també va recordar les conclusions de les taules de treball organitzades entre 2009 i 2011, durant el Govern del PS. «S’ha menyspreat aquesta feina», va criticar,  indicant que DA «nega» el diàleg i la negociació i prefereix imposar els seus criteris. Segons el socialdemòcrata, no hi ha una «voluntat real de respectar els preceptes legals de consultar els funcionaris». 

Per al conseller, aquesta circumstància és greu perquè «Andorra necessita un Estat fort, que requereix una funció pública forta, motivada i eficient». «Amb la reforma presentada dubto que això es pugui assolir», va afegir.