El càstig per a les persones que beguin alcohol a la via pública s'intensifica amb multes de fins a 300 euros. Així ho estableix el projecte de llei de seguretat pública que va aprovar el Consell de Ministres durant la sessió d'ahir. L'anomenat botellón de què es va queixar la cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, serà finalment penalitzat amb sancions "més dissuasives", tal com va apuntar el ministre d'Afers Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot. «Fins ara, algunes d’aquestes conductes es sancionen amb imports de 30 euros«, va comentar Espot a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Pel que fa a la possessió o consum de drogues tòxiques, prohibida en tots els casos, es fixa una sanció de 500 euros. 

Amb l'objectiu de garantir l'ordre públic i la convivència ciutadana, el document també planteja novetats respecte a la legislació vigent. Els locals d'oci nocturn, a partir d'ara, es faran càrrec del soroll que facin els seus clients al carrer. Es sancionarà l'establiment i el client amb una multa d'entre 200 i 300 euros per cada persona que destorbi el descans dels veïns des de l'entrada del local. 

Espot va detallar que els propietaris han de trucar al cos de Policia per demanar la seva intervenció en cas que els efectius de seguretat del local siguin insuficients per aturar aquestes conductes a la porta dels establiments. Properament es concretaran, a través de reglaments, els horaris permesos d’obertura i tancament dels locals. Si s’incompleixen, la multa serà d’entre 300 i 500 euros per cada persona que estigui consumint fora de les hores en què sigui legal la venda. 

Dret de manifestació

D'altra banda, el Govern vol garantir el dret a la llibertat de circulació de persones i béns durant les manifestacions que suposin talls de carretera. El ministre va explicar que el projecte de llei preveu que en el cas que una mobilització impedeixi la lliure circulació, Interior podria ordenar la seva suspensió o dissolució. «La negativa a dissoldre una manifestació es tipifica com una infracció molt greu», va afegir Espot. 

El demòcrata va aclarir que s’haurà d’analitzar cada cas, però entén que un tall a la frontera que impedís l’entrada i sortida de cotxes «mereixeria posar sobre la taula accions alternatives al tall». Mentre donaria el vistiplau a una concentració que afectés un únic sentit de la marxa en una carretera de dos carrils, considera que l’utilització dels dos sentits suposaria una «limitació de la llibertat de circulació i podria comportar la derogació del dret a la manifestació», va ressaltar.
 
El text també contempla la denegació de concentracions quan no s’hagi comunicat prèviament al Govern, quan s’hagi fet en uns horaris o ubicacions diferents a les comunicades, quan vulnerin articles del Codi Penal o quan alterin l’ordre públic amb risc per a la integritat de les persones béns. Els organitzadors de manifestacions hauran de tramitar la sol·licitud per poder-la convocar amb una antelació d’entre vuit i 45 dies hàbils. Si hi ha causes extraordinàries, el termini es podria reduir fins als dos dies.

Espot va subratllar que el ministeri proposarà itineraris alteratius i mesures de seguretat addicionals als promotors de manifestacions que impedeixin la lliure circulació. «Si els organitzadors no s’avenen amb el proposat, poden demanar una reunió amb el ministeri, i si no hi ha acord, s’haurà de dictar una resolució que declararà que la manifestació no es pot celebrar en les condicions sol·licitades», va comentar. El demòcrata va afegir que la resolució és impugnable.