Formar part del Fons Monetari Internacional (FMI) pot costar al Govern gairebé 150 milions d’euros en global, una part dels quals s’hauria d’abonar a l’organisme i l’altra seria en forma de dipòsit com una espècie de reserva per a l’Estat. La xifra s’obté de multiplicar els 49 milions d’SDRs –la moneda que fa servir l’organisme internacional i que en euros equival a uns 57,8 milions– que paga San Marino per 2,5, que és el s’estima que pot pagar de més el Principat, tal com explica el propi Govern en una documentació facilitada als consellers generals. En total, doncs, surt una quota de 144,5 milions d’euros. 
 

Una part dels 150 milions s’hauria de pagar al moment i l’altra serviria com a dipòsit per a l’Estat

Fins ara, l’Executiu ha mantingut sempre que no és possible fer aquest càlcul perquè la xifra final depèn de diversos paràmetres que ha de marcar l’FMI. Amb tot, i a demanda del líder del PS, Pere López, que va preguntar sobre la qüestió a la comissió especial que va tenir lloc ahir, el ministre de Finances, Jordi Cinca, no va poder negar el cost. Més tard, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i preguntat pels periodistes, Cinca també va reconèixer que no havia pogut desmentir el càlcul fet pel socialdemòcrata però va insistir en què tampoc s’atrevia a confirmar-ho per falta de dades. A més, també va remarcar que «és un error fer l’anàlisi de si hem d’entrar o no a l’FMI a partir del cost» i va recordar que «hem de ser capaços de veure en què ens afavoreix ser-ne membres» ja que «molts estats del món en formen part». 

Les condicions, amb la sol·licitud  

En la mateixa roda de premsa, el ministre va explicar que la quota exacte no es coneixerà fins que Andorra, si així es decideix, formalitzi al seva demanda per entrar a l’FMI. Fins llavors, Cinca va assegurar que «no tinc la capacitat d’avançar quina serà la quota». També va deixar clar que la reunió en comissió va ser «informativa» i no per prendre encara cap decisió, ja que «no tenim prou informació per fer-ho».  
En els documents facilitats als consellers també es detalla que serà en el cas que hi hagi admissió quan es detallaran «les condicions de l’adhesió d’Andorra a l’FMI, el valor de la quota i les quantitats a pagar a l’FMI així com el temps per efectuar aquests pagaments». També serà aleshores quan es coneixerà «la llista d’informació que Andorra haurà de proporcionar a l’FMI així com les mesures internes necessàries i els passos a seguir per signar els estatuts de l’FMI». Finalment s’indicarà «el període de què disposa Andorra per complir amb els requisits que normalment és de sis mesos». 

Malestar parlamentari

Segons diverses fonts consultades, els consellers generals estan força molestos amb el Govern per la manera en què està portant l’anàlisi de si cal o no entrar a l’FMI. Un malestar que ve de fa setmanes, quan també en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres es va informar de la voluntat de formalitzar en breu la sol·licitud. 

La principal preocupació dels parlamentaris és, a part de l’elevat cost que sembla que podria comportar l’adhesió, que l’FMI no actua com a pagador de tercera instància, una figura reclamada pels consellers «per tal d’evitar una crisi de liquiditat com la que a estar a punt de patir el país arran del cas BPA». Cinca, però, va argumentar que l’entrada a l’organisme internacional no condiciona el fet de poder tenir per una altra banda un últim prestador financer com pot ser un banc central propi o bé forma part del Banc Central Europeu.