El conseller general d’SDP, Víctor Naudi, vol conèixer els detalls de la relació laboral entre el Govern i el seu lletrat en el cas BPA, Manuel Pujadas. En concret, el progressista ha presentat quatre preguntes que l’Executiu haurà de respondre per escrit per determinar els «termes i l’abast de l’encàrrec professional que el Govern va encomanar el mes de juny del 2016 a l’advocat Manuel Maria Pujadas per a què presentés una querella en la causa penal oberta per la Batllia, el mes de març del 2015, contra diversos directius de l’entitat BPA». En la mateixa línia, la formació vol saber també quina despesa han suposat els seus serveis fins ara, així com si l’advocat percep una quota mensual d’honoraris i quin cost global preveuen per als serveis oferts. 

En la motivació de les preguntes, Naudi recorda que abans de ser l’advocat del Govern en l’afer, Pujadas havia representat una part important dels treballadors de BPA. El 12 de juliol del 2016, el lletrat va anunciar a la premsa que assumia la representació legal de l’Executiu i que presentaven una querella contra bona part dels directius de l’entitat bancària perquè estaven farts de «rebre bufetades» dels accionistes majoritaris de banc. Un anunci que va generar força malestar tant entre els extreballadors de l’entitat bancària a qui havia representat, com entre companys de professió de Pujadas, ja que en ambdós casos entenien que era poc ètic haver ajudat primer a una part i després representar a l’altra. De fet, els antics empleats van formular una queixa davant del Col·legi d’Advocats perquè entenien que el lletrat tenia informació que podia utilitzar en contra dels seus interessos. 

Segons el progressista, l’acord entre el Govern i el lletrat, desconegut per l’oposició, ha resultat en una «atípica, estranya i difícil d’entendre compareixença del Govern en la causa penal contra els directius de BPA que se segueix davant el Tribunal de Corts». A parer del parlamentari, és funció del Ministeri Fiscal vetllar per la defensa i l’aplicació de l’ordre jurídic, així com de la defensa de l’interès general. Per tant, considera que no li correspon al Govern «assumir» les funcions de la Fiscalia en defensa de l’interès general personant-se com a acusació particular en un judici. «Més enllà d’un evident envaïment i menysteniment de les competències que la Constitució atribueix al Ministeri Fiscal, és ben evident que es trasllada a l’opinió pública la sensació que el Govern, que és qui designa el fiscal general, no confia en el correcte exercici del seu ministeri», sentencia el conseller general. 

Les defenses presentaran en breu el recurs al TC

Les defenses dels processats en el cas BPA estan últimant el recurs que presentaran davant del Tribunal Constitucional, després que Corts rebutgés el seu incident de nul·litat. Els lletrats demanaven a Corts que rectifiqués la decisió d’acceptar que el Govern seguís a la causa com a acusació particular i els accionistes minoritaris i preferentistes com a actors civils. Després de la negativa, però, els afectats argumentaran davant del Constitucional que l’Executiu no està legitimat per formar-ne part. 

A dia d’avui els advocats encara no han presentat el recurs davant la justícia però estan decidits a fer-ho i formalitzaran el tràmit en breu. L’acció allargarà encara més la represa del judici. S’espera que, com a mínim, el cas no es torni a posar en marxa fins a finals d’any.