Les negociacions entre el Govern i els sindicats en el marc de la reforma de la llei de Funció Pública no han arribat a bon port i, finalment, aquest dijous i divendres hi haurà vaga de funcionaris. «Anem a una vaga perquè el Govern no ens deixa més remei, perquè no han volgut escoltar i ser receptius amb els nostres plantejaments», va afirmar el portaveu sindical, Gabriel Ubach, tot lamentant que dels 21 punts tractats «n’hi ha hagut molts que no han estat acceptats».  Una postura que no és compartida per l’Executiu, que considera que les negociacions han estat «constructives». Ubach, a més, va avisar que aquesta és només una «primera convocatòria» i, per tant, no es descarten més mobilitzacions. Cal recordar que tal com ja va explicar EL PERIÒDIC, els sindicats han decidit allargar el termini de vaga durant un mes més, fins al 20 d’abril.

Última reunió 

Ahir al matí es va celebrar la tercera trobada entre les dues parts, que des dels sindicats ja s’havia avisat que seria determinant i més tenint en compte que els representants dels treballadors feia dies que desconfiaven de les opcions de poder assolir un consens. Finalment, després d’una trobada de menys d’una hora amb la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, i els ministres d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, i d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, els representants sindicals van estar reunits durant més d’una hora per assolir un acord en les mobilitzacions a seguir i els quatre aspectes que podrien desbloquejar l’aturada. La decisió va comptar amb el suport de tots els sindicats. 

Els detalls sobre la vaga encara s’han d’acabar de concretar, però s’ha previst que els dies 15 i 16 març es faran concentracions davant dels llocs de treball, a les fronteres, davant del Govern i a la plaça del Consell. Per tal que l’aturada no es dugui a terme, els sindicats volen que s’acceptin quatre propostes: que es garanteixi el 100% del salari en cas d’adaptació del lloc de treball per motius de salut, que s’apliquin mesures correctores per garantir que tots els funcionaris puguin arribar al 120% de la banda salarial, jornada de 35 hores setmanals i que s’incloguin les vacances escolars en la llei de la Funció Pública. D’altra banda, també es vol que s’aturi la tramitació de les lleis laborals i sindicals. «La nostra intenció no és perjudicar ningú, però sí deixar clar la nostra oposició total a la llei de la Funció Pública», va sentenciar Ubach.

Tampoc està clar com es faran els serveis mínims. El portaveu sindical va recordar que no es va acceptar la proposta de l’Executiu si bé Descarrega va deixar clar que és competència del Govern. «El Govern garantirà els serveis mínims i a partir d’aquí, davant les absències als llocs de treball, ja es valorarà les mesures», va exposar, recordant que els treballadors que secundin la vaga en principi no cobrarien.

Límits econòmics 

Pel que fa als punts de desacord, la ministra va remarcar que «entenem que hem fet determinades concessions» i que «hi ha límits econòmics que el Govern no pot sobrepassar». És el cas, per exemple, de la petició per garantir que tots els treballadors de l’administració arribin al 120% de la seva posició retributiva. Les correccions proposades pel Govern, que no garanteixen aquest extrem per a tots els treballadors, implica un impacte econòmic de 50 milions en 25 anys. En canvi, la proposta dels sindicats comportaria, com a mínim, una despesa de 65 milions en el mateix període. «El que no podem fer és prometre el què no es podrà complir», va advertir Espot, que va afegir que «hem fet un exercici de responsabilitat i honestedat de cara als servidors públics».

Per tot plegat, en una roda de premsa convocada d’urgència a mitja tarda, Descarrega, Espot i Jover van mostrar la seva «sorpresa» pel fet que les propostes de millora fetes en la taula de treball «han estat valorades com a insuficients pels representants sindicals». El titular d’Educació va exposar que «ens trobem amb una llei del cos d’educació que encara està en vies de negociació i les reunions de retorn avancen molt favorablement, per tant ens genera una mica de sorpresa que el cos d’educació se sumi a la vaga». Des del seu punt de vista, ni un text ni l’altre «es mereixen una resposta tan extrema». Espot, de la seva banda, va remarcar que és una aturada «que ens costa d’entendre tenint en compte el tarannà que havien agafat les negociacions i els nombrosos punts d’acord que havíem assolit. Però ho respectarem».

Canvis via esmenes  

Davant d’aquesta situació, Descarrega va anunciar que s’entrarà a tràmit el text original del projecte de llei i que les millores a què ha accedit el Govern s’introduiran via esmenes pactades amb el grup demòcrata. De fet, des del grup de DA ja es va manifestar la voluntat de treballar en aquest sentit perquè la tramitació parlamentària «reculli el màxim possible la voluntat de tothom». Alhora, tot i mostrar «respecte» per la convocatòria de vaga, van deixar clar que no la comparteixen. Consideren que és una mesura «extrema» tenint en compte els avenços aconseguits en la negociació. 

Els eventuals es miren de lluny la convocatòria de vaga per por a represàlies

L’anunci de la convocatòria de vaga per dijous i divendres no va deixar ningú indiferent. Tots els col·lectius afectats comentaven ahir entre ells la decisió i compartien els neguits. D’entre tots, els professionals que es consideren en desavantatge respecte els altres són els que tenen contracte d’eventual, la majoria d’ells vinculats al sector de l’educació. Consideren que el fet de no tenir una plaça de treball fixa els deixa en una posició més complicada respecte els que no pateixen pel seu lloc professional.

Encara que tothom dona per fet que fer vaga és un dret constitucional i que, per tant, ningú et pot acomiadar per secundar l’aturada, els treballadors eventuals temen que al juny, quan els hagin de dir si segueixen o no, els informin que no els renoven. 

De moment, es desconeix quantes persones aniran a la vaga, però el fet que un gran percentatge de mestres sigui eventual pot deixar amb poc efecte l’aturada a les escoles.