Els advocats que defensen els processats al cas BPA van criticar la restricció que han patit durant el procés d’instrucció a l’hora d’accedir a totes les proves de la causa, especialment, a les actes provinents de la comissió per a la prevenció del blanqueig de BPA. El debat sobre aquesta qüestió prèvia, plantejada a l’acusació per part de Josep Antoni Silvestre, advocat de Xavier Mayol i Josep Antoni Ribero, es va posar sobre la taula dijous a última hora de la jornada i es va acabar d’aclarir ahir, quan la resta de la defensa  va unir-se a la queixa de Silvestre. La discussió va ser menys pujada de to que la del dia anterior i no va donar peu a una altra picabaralla tensa entre Silvestre i el president del tribunal, Josep Maria Pijuan. 

«Demanem que almenys conservin una còpia al sumari de tots els documents provatoris perquè no ens trobem per sorpresa amb elements que no hem pogut consultar», va subratllar l’advocat Marc Maestre, apuntant a una vulneració del dret a la defensa i al procés degut. «Si en un judici, el fiscal reprodueix una conversa i l’escolto per primer cop a la sala, seria injust per als meus defensats», va exemplificar Maestre. El lletrat va afegir que en aquest cas seria impossible garantir els drets dels seus processats pel fet que no hauria pogut parlar de l’àudio amb ells  abans ni hauria pogut contextualitzar-lo amb altres proves.

L’altre argument en contra de la manera com s’ha recopilat la informació d’interès pel cas el va desenvolupar Anna Solé, del despatx  d’advocats Solé i Martínez. «Molts dels processats no tenen cap sanció administrativa, ni multes de trànsit, i ara es troben declarant davant un instructor en relació a documents incomplerts», va lamentar. «Els errors en la instrucció són patents i són fets objectius i insalvables», va assegurar. «Això és un Titanic. S’ha produït una col·lisió entre la macrocausa de BPA i la vulneració del dret a la defensa», va afegir Solé. Alhora, va criticar que hagin de ser les defenses les que estiguin exigint l’accés a tots els documents, quan en un principi Solé va assegurar que aquesta és la feina del batlle instructor, que és qui ha de garantir que els lletrats puguin consultar la totalitat de les proves.  

Silvestre va aprofundir en la qüestió que ja va plantejar dijous sobre les irregularitats en la custòdia dels arxius. «No puc dir si hi ha hagut una falsificació perquè no hi era. És el tribunal qui ho ha de comprovar, però el procediment establert no s’ha seguit», va dir. A més, en al·lusió a l’amenaça de Pijuan d’interposar una querella per calúmnies al tribunal en cas de confirmar-se l’autenticitat de les actes, Silvestre va recordar que «en altres causes s’han agafat i s’han apartat, no s’ha fet una acusació contra qui ho ha presentat».  
El fiscal, Alfons Alberca, va negar les anomalies argumentades pels lletrats i va demanar-los que no juguessin «a la confusió». Alberca va subratllar que en els escrits de la defensa es feia referència a les actes i que, per tant, la defensa n’estava al corrent. 

Afegir proves a la causa

L’advocat Antoni Duró va presentar l’última qüestió prèvia, centrada en la incorporació a la causa de proves extra sense prèvia notificació. Duró considera una vulneració dels drets a la intimitat i a la seguretat el fet que no s’hagués acordat a través d’un aute motivat. El lletrat va reclamar que les proves s’extreguin de la causa perquè es van afegir «indegudament».«Em fa gràcia perquè l’advocat de Joan Pau Miquel va voler afegir proves per evitar una indefensió  i avui em demanen per què s’han incorporat», va respondre Alberca.