Com a la sortida del cinema després de veure una pel·lícula de Christopher Nolan, la gent comentava al carrer, un cop aixecada la sessió d’ahir, el debat sense sentit que va centrar els últims 45 minuts del judici. Gairebé ningú va entendre el fons de l’última qüestió prèvia que es va discutir a la sala, introduïda aquell mateix matí pel lletrat a la defensa, Josep Antoni Silvestre.  Ni tan sols el propi president del tribunal, Josep Maria Pijuan. Sense perdre els papers en cap moment, sí que va perdre part de la seva paciència. Sobretot, quan ja passaven de les 15.20h i Silvestre continuava insistint que s’havia vulnerat el dret a la defensa i al procés degut per una transmissió ineficient de les proves, especialment, les escoltes telefòniques provinents dels casos investigats a l’Estat espanyol. 
«Si vostè insinua que les actes no són les originals, suspenem el judici, fem les proves cal·ligràfiques i interposem una querella per calúmnies al tribunal», va etzibar el magistrat, clarament molest davant l’acusació d’haver trencat la cadena de custòdia. Silvestre va intentar rebaixar la tensió de la sala aclarint que en cap moment dubta de l’autenticitat de les proves.  La temperatura es va mantenir amunt. «No estic dient que ningú les hagi manipulat, però quan hi ha una prova que no ha estat ben custodiada, quan no s’ha seguit el procediment de cura necessària, la prova és invàlida», va continuar l’advocat que, sens dubte, està guanyant per golejada la possessió de paraula de totes les sessions celebrades fins ara. 

«No és agradable que vostè s’enfadi amb mi», li va deixar anar Silvestre al magistrat del tribunal que tindrà l’última paraula sobre l’absolució o culpabilitat dels seus defensats. «No m’enfado amb vostè ni amb ningú», va replicar Pijuan. S’escoltava el públic xiuxiuejar, rient per sota el nas. Des de la cabina de periodistes es comentava el vis-a-vis: «Ja els podrien deixar tots dos sols a la sala discutint». De fet, durant aquesta part del judici, la resta de lletrats van quedar totalment eclipsats. El focus estava entre el batlle i l’advocat. Enmig, alguns esbufegaven i segurament pensaven: «que s’acabi això ja, si us plau». 

L’estratègia que segueix Silvestre en el període de qüestions prèvies del cas Gao Ping és motiu d’intriga per a molts i tot apunta que el resultat del seu show arribarà aviat. El període de debat sobre les qüestions prèvies s’acabarà avui si hi ha prou temps per debatre els dos punts que encara falten. Si no, es reprendrà el dimarts vinent amb una última jornada. A partir de llavors, el tribunal anunciarà una aturada d’una durada encara indeterminada per deliberar sobre quines demandes de la defensa accepta i quines no. 

L'anèdota

Judicis com els d’ahir, que comencen a les 09.30h i s’allarguen fins a sis hores amb una única pausa de 15 minuts, passen factura a lletrats, i fins i tot als ordinadors, que també es quedaven sense bateria. L’advocat a la defensa, Alfons Clavera, va pujar a la peixera dels mitjans de comunicació a corre-cuita per intentar carregar el portàtil abans que li toqués el torn de la seva intervenció. El va connectar però la pantalla no s’encenia. Nervis i mirades del tribunal cap al vidre de la cabina. «A baix també hi ha endolls», va apuntar el president del tribunal Josep Maria Pijuan. Clavera, amb les mans al cap, va tornar al seu lloc, una mica avergonyit. 
Més tard, qui va venir en busca d’un endoll va ser Aurora Casadevall, advocada d’Higini Cierco. Va aixecar-se del banc del públic per picar a la porta de la peixera, el lloc, pel que es veu, on anar a recarregar les piles.