Llum verd a la pressa en consideració de les tres lleis laborals presentades pel grup demòcrata. Amb els vots en contra dels tres consellers generals del Partit Socialdemòcrata en dues de les lleis i l’abstenció en la tercera, els grups parlamentaris tenen ara 15 dies per presentar esmenes als textos legislatius. El debat que va tenir lloc ahir al Consell General, però, es va protagonitzar per la pica baralla entre la parlamentària socialdemòcrata Rosa Gili i el ministre Xavier Espot i el conseller general demòcrata Josep Anton Bardina. Les divergents visions dels dos grups van acabar amb la qualificació de «dreta rància» a la política demòcrata per part de Gili i «d’esquerra radical» al posicionament del PS per part d’Espot. 

Així, la consellera del grup mixt va ser la més contundent a l’hora de valorar el contingut de les tres lleis. Al seu entendre, fomenten la «precarietat laboral» i tindran «conseqüències força perjudicials pels nostres ciutadans». A més, va considerar que abans de plantejar aquestes reformes «és necessari disposar d’un estudi del cost de vida a Andorra». «DA hauria d’haver estudiat les condicions reals de vida dels nostres ciutadans abans de rebaixar les indemnitzacions per acomiadament improcedent, reduir la remuneració de les hores extres, entre d’altres mesures». Per tot plegat, Gili va afirmar que «han fet un bon exercici de disfressar les retallades de drets». «És la llei de la dreta més pura, només amb la visió de la patronal. Vendre-la com un avenç és una enganyifa», va sentenciar. 

Per part dels demòcrates, tant Espot com Bardina van defensar que la proposta modernitza la legislació actual i adapta el país a la realitat del mercat laboral. «Ha fet una de les majors intervencions demagògiques d’aquesta cambra des que és consellera general», va etzibar el conseller demòcrata a Rosa Gili tot indicant-li que amb el seu no «tanca la porta a parlar i a millorar les lleis a través d’esmenes». 

El posicionament dels altres grups

Els textos van rebre el vot favorable per la seva pressa en consideració dels altres grups parlamentaris però no sense objeccions. Així, la consellera independent, Sílvia Bonet, va destacar que «amb la reducció dels terminis de preavís i l’abaratiment de l’acomiadament estem copiant un model fracassat al país veí del sud». La parlamentària tampoc entén l’abaratiment de l’acomiadament injustificat «mentre ens omplim la boca dient que hi ha una millora econòmica». 

Per la seva banda, el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, va apuntar que els textos «introdueixen mecanismes i donen més seguretat jurídica en alguns aspectes i es reconeixen drets de les persones amb discapacitats o més baixes per maternitat i paternitat» però «no satisfà plenament els supòsits». Naudi va opinar que les lleis «poden representar un retrocés social en alguns aspectes» com l’acomiadament improcedent. Amb tot, entén que es pot millorar a través d’esmenes i per això va votar favorablement a la tramitació.

El grup liberal, a través de la consellera general Judith Pallarés, va afirmar que «cal fer un esforç perquè els drets i deures no siguin una càrrega per ningú i ajudi a crear una nova cultura laboral» i van valorar positivament, de forma especial, l’augment de la baixa per maternitat i paternitat. Tot i així, la parlamentària liberal va puntualitzar que comparteixen la necessitat de «flexibilitzar» la contractació però que «potser 14 modalitats diferents no calen». «No voldríem que s’obrís a la creació de contractes de mala qualitat», va afirmar Pallarés.
Pel que fa a la regulació del dret de vaga, del tancament patronal i l’arbitratge per resoldre conflictes, la consellera liberal va celebrar que s’opti per «la conciliació i la mediació, ja que l’últim punt ha de ser fer vaga». «Així s’incentiven les negociacions prèvies», va opinar. 

Els canvis més significatius 

La proposta demòcrata per la refoma laboral inclou l’abaratiment de l’acomiadament injustificat i la reducció dels terminis de preavís, així com la rebaixa del preu de les hores extres. Les noves lleis també preveuen la creació de nous tipus de contracte i amplia els permisos per maternitat i paternitat. D’altra banda, fomenten la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, regula el dret de vaga i elimina el contracte oral. 

Marc Vila, nou raonador del ciutadà amb el suport liberal

L’exministre d’Exteriors durant el govern d’Òscar Ribas i l’extitular de Justícia i Interior durant la primera legislatura de Demòcrates per Andorra, Marc Vila Amigó, és el nou raonador del ciutadà. La sessió parlamentària que va tenir lloc ahir al Consell General va servir, entre d’altres, per aprovar el seu nomenament. Finalment, el nom presentant pel Grup Parlamentari Demòcrata va rebre el suport necessari en primera volta, amb els vots del grup liberal i de la consellera independent Sílvia Bonet. Per part seva, els consellers socialdemòcrates es van abstenir i únicament el conseller de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, va votar en contra. 

Vila, l’únic nom finalment proposat, substituirà Josep Rodríguez, que ha exercit el càrrec els darrers sis anys. Tant PS, com SDP i Bonet van lamentar que un any més la figura sigui ocupada per una persona de sexe masculí, ja que van considerar que hi havia perfils femenins molt vàlids per exercir les seves funcions.