«Llibertat», «Aquesta és la vostra democràcia» o «Això amb Franco també passava» són algunes de les consignes que ahir es van sentir ahir en una concentració davant l’Ambaixada espanyola d’Andorra la Vella per protestar contra les detencions del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez. De fet, el lema de la manifestació, que es va organitzar de manera espontània a través de les xarxes socials i a la qual van acudir més d’un centenar de persones, era clar:  Llibertat Jordis.
 

Tot i que l’Audiència Nacional va decretar dilluns presó condicional per Sánchez i Cuixart com a autors del presumpte delicte de sedició, els manifestants ahir van assegurar que els han empresonat per les seves idees polítiques. «Organitzar una manifestació és llibertat d’opinió i no sedició», va valorar Anna Maria Plaça, que porta 12 anys en el país. Plaça va exposar que ella va viure l’època franquista i que pensava que això no tornaria a passar. «Vaig ser una lluitadora als anys setanta i no pensava mai que tornaria a veure presos polítics en el meu país», va afirmar. 

No és l’única que les detencions li recorden a una època dictatorial, Cristina Galvadà no va viure el franquisme, però estava preocupada. «Parlava amb els meus pares o els meus avis i no m’imaginaria que amb els meus 30 anys podria viure una cosa així», va destacar Gavaldà que hi va afegir: «Els acaben d’empresonar de manera injusta per defensar la cultura catalana».

Lluís Sàmper, representant dels pensionistes al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), també va assistir a la manifestació i va recordar que tant Sánchez com Cuixart «han volgut posar pau en els moments que la cosa hi havia una mica de tensió», ja que sempre han «fet una crida pacífica». 

«Quan tanquen persones que es manifesten pacíficament al carrer i per la seva ideologia política, des de Podem Andorra veiem que són presoners polítics», va manifestar Joan Seguí, d’aquesta formació política. De fet, per Seguí les detencions són una mostra més que «la metàstasi del càncer franquista torna a ressorgir». 
 

Qualsevol cosa, cassoles o claus eren útils per fer remor i protestar contra les detencions. A terra, tres espelmes flamejaven per demanar la llibertat dels «Jordis». Tota la concentració va transcórrer amb normalitat excepte un moment de tensió, en el qual va aparèixer un home amb una bandera espanyola, que va ser escridassat i va acabar marxant. Els manifestants van creuar la vorera i es van dirigir a la porta de l’Ambaixada, que estava custodiada per la Guàrdia Civil. Agents d’aquest cos van fotografiar i enregistrar vídeos dels assistents a la concentració.