L’advocat dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), els germans Higini i Ramon Cierco, han demanat al fiscal general de l’Estat espanyol, José Manuel Maza, que obri una investigació per si hi va haver un «complot» per «castigar» BPA davant la creença que ells «ocultaven informació de la família Pujol», segons revela EFE.
En un escrit remès a la Fiscalia General d’Espanya, el representant legal dels Cierco, Javier Iglesias, destaca diversos aspectes que considera irregulars de la investigació a Banco Madrid, l’entitat adquirida per BPA que va ser intervinguda el març de 2015 pel Banc d’Espanya. El Govern andorrà va intervenir BPA i el conseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, va ser detingut.
Iglesias esmenta reunions amb els fiscals d’Anticorrupció José Grinda i Fernando Bermejo (que porten el cas Pujol i han demanat empara a Maza després de ser apartats del cas 3%) i reclama al fiscal general «empara» per «seguir col·laborant amb llibertat i independència» amb Anticorrupció. El lletrat afirma que, lluny de pressionar els fiscals, els Cierco col·laboren amb la Fiscalia i assegura que ja van lliurar a la justícia tota la informació que tenien sobre la família Pujol i «no van ocultar absolutament res».
El representant legal dels Cierco explica en l’escrit que al novembre de 2016 va contactar amb els seus clients Daniel Carrau, advocat de l’empresari Rafael Pallardó, que ha denunciat Grinda i Bermejo davant de la Fiscalia per haver-lo coaccionat per declarar contra Jordi Pujol, una denúncia que ha tramitat el fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix. Per aquest motiu, Grinda i Bermejo també han demanat empara a Maza.
Segons Iglesias, l’advocat de Pallardó va dir als Cierco que tenia unes gravacions d’una reunió celebrada l’abril de 2014 a Bucarest (Romania) entre Grinda, Bermejo, el director general de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand), Carles Fiñana , i el director general dels Mossos d’Esquadra, Manel Prat. L’escrit exposa que Carrau els va assegurar que en aquesta reunió de Bucarest «s’hauria planificat la intervenció i liquidació de BPA», i afegeix que els va dir que amb aquestes gravacions –que anomenava «ensaïmades»–, i amb la documentació que tenien els Cierco –«els panellets»–, solucionaria els problemes judicials de Pallardó i dels Cierco.
Presumptament, Carrau també va avisar a Iglesias que havia de presentar-se a Anticorrupció el 23 de febrer (del 2017) acompanyat d’Higini Cierco per reunir-se amb la tinent fiscal, Belén Suárez, i els fiscals Juan José Rosa, Grinda i Bermejo (els quatre que porten la investigació dels Pujol), així com amb el fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, i aportar «la documentació que posseïa».
En el document entregat al fiscal general de l’Estat espanyol, Iglesias afirma que tot això li va causar «gran sorpresa» i, «davant la gravetat» del que li va dir l’advocat de Pallardó, va recomanar als Cierco evitar qualsevol contacte amb ell i no anar a la «suposada cita» a Anticorrupció.
Per la seva part, Pallardó, considerat «blanquejador» de la xarxa del cas Emperador liderada per Gao Ping i que va col·laborar amb la justícia, ha denunciat Grinda i Bermejo perquè assegura que el van coaccionar per declarar en contra de Pujol, mentre que els fiscals afirmen que va ser Pallardó qui els va demanar diners dels «fons reservats» per implicar l’expresident català. Davant d’aquesta denúncia, els fiscals han demanat empara a Maza, i també per la de l’exdirectiu de BPA Santiago Roselló, imputat en el cas Clotilde sobre la màfia russa de Petrov. Iglesias també es refereix a Roselló en el seu escrit davant Maza.
Beneficis processals / Segons Iglesias, Roselló li va dir a Higini Cierco que en el cas Clotilde (del qual s’encarreguen els fiscals Grinda i Rosa) Petrov hauria arribat a un acord amb la Fiscalia per «apuntalar» les actuacions contra els Cierco i, per tant, la liquidació/intervenció de BPA i Banco Madrid «a canvi de beneficis processals i que els fons de la seva empresa dipositats a BPA (uns 50 milions, segons l’advocat, suposadament provinents del blanqueig) no es veurien afectats».
L’advocat dels Cierco recorda que la intervenció de BPA se sustenta en tres pilars: el blanqueig per part de ciutadans veneçolans, el rentat de diners de la xarxa de Gao Ping que va confessar Pallardó i el cas Clotilde.
Del primer aspecte, Iglesias afirma que contra els veneçolans «no hi ha cap actuació»; del segon, indica que Pallardó va denunciar que la seva declaració va ser «dirigida per la Policia andorrana» per confessar contra BPA i, pel que fa al tercer, dubta de la confessió de Petrov perquè el rus, diu Iglesias, va obtenir «enormes beneficis» a canvi d’implicar Roselló i BPA.
El lletrat afegeix que els tres assumptes, a més d’una querella d’antics clients del Banco Madrid, els porten els fiscals Grinda i Bermejo i, per tant, demana que s’obri una investigació per determinar si «es va actuar contra BPA / Banco Madrid de forma concertada i il·lícita en termes processals».
